29
de març
de
2020, 08:24
Actualitzat:
22:35h
Xavier Ferràs, economista, professor d'Esade i expert en innovació i noves tecnologies, ha parlat aquests dies en el seu blog de la teoria de les 3D per exemplificar la diferent reacció dels diversos països davant l'expansió del coronavirus: disciplina a l'Àsia, descoordinació a Europa i darwinisme als Estats Units i al Regne Unit.
La resposta dels governs nord-americà i britànic pot considerar-se pròpia d'una versió del darwinisme social més reaccionari? En tots dos casos, tant l'administració liderada per Donald Trump com el govern conservador de Boris Johnson van optar per menysprear la pandèmia i fins i tot mostrar indiferència pels possibles afectats. Amb el pas dels dies, Johnson -afectat ell mateix pel coronavirus- ha reculat i ha mostrat preocupació per l'extensió de l'epidèmia, desmarcant-se de l'actitud de Washington.
El pols Trump-Cuomo
Va ser el governador de Nova York, el demòcrata Andrew Cuomo, qui va utilitzar l'expressió "darwinisme social" per qualificar l'actitud Trump davant del coronavirus. Cuomo es va referir concretament a unes declaracions del president nord-americà en què aquest justificava posar fi a les mesures de distanciament social l'abans possible, entorn de Setmana Santa. El magnat va dir en una entrevista que "Amèrica no està feta per tancar-se" i que calia evitar una crisi econòmica perquè provocaria més morts que el coronavirus, inclosos molts suïcidis. Cuomo també va afirmar en un tuit: "La meva mare no és prescindible".
Les referències a acceptar el cruel designi del virus i reduir al màxim l'alarma pels seus efectes sanitaris ha estat constant en el govern nord-americà des que es van conèixer els primers contagis, el gener passat. Trump va passar de menysvalorar la potencialitat de la pandèmia en els seus inicis a declarar, forçat per les circumstàncies, l'emergència nacional. Però aquesta declaració no ha anat acompanyada de mesures enèrgiques i s'ha vist interferida contínuament per declaracions erràtiques del mandatari. Si Cuomo demanava fa poques hores, amb un dramatisme creixent, més ajuda de les autoritats federals i la urgència de rebre 30.000 respiradors, Trump contestava dient: "No crec que en necessitis tants". Així està la cosa.
Diferències entre estats demòcrates i republicans
Davant la inacció de Trump, molts governadors han començat a agafar el timó. Els dos estats més afectats fins al moment, Califòrnia i Nova York, ja han ordenat el confinament. Tots dos són demòcrates. Va ser el californià, Gavin Newsom, el primer de fer-ho. Però s'espera que el virus s'estengui per arreu i no tots els governadors ho veuen igual. Mentre alguns d erepublicans han mostrat disposició a prendre mesures, d'altres s'hi neguen de moment. És el cas de Ron DeSantis, de Florida, i Greg Abbott, de Texas, dos dirigents molt conservadors i alineats amb Trump.
En el cas d'Abbott, un dels seus arguments ha estat dir que Texas és molt gran i no cal mantenir una política de distanciament social. El seu segon, el vicegovernador Dan Patrick, va arribar a dir que els més grans de 70 anys -com ell- han d'estar disposats a sacrificar-se en pro de l'economia.
La frase que Cummings potser no va dir
Boris Johnson ha canviat de posició quan ha vist venir l'onada. S'ha atribuït al principal assessor científic de l'executiu, Patrick Vallence, la idea que un confinament immediat no aturaria la malaltia i seria insostenible per la gent. Era preferible que una majoria de la població es contagiés i es fes immune i, en tot cas, recomanar els més vulnerables que es quedessin a casa en l'etapa més delicada. Però algú va fer números. Si es contagiaven 40 milions de persones, només que morís el 0,5%, això suposaria una mortandat de 200.000 britànics. I Johnson va recular fins a ordenar un confinament amb excepcions el 23 de març.
La petjada darwinista també ha estat present en el cercle proper del primer ministre. Els mitjans britànics van atribuir a Dominic Cummings, el principal assessor de Boris Johnson, la frase "deixem morir els vells", que hauria pronunciat en una reunió d'experts governamentals i sanitaris amb el primer ministre. Downing Street va haver de desmentir oficialment que Cummings hagués dit això. Però la frase reflecteix una mentalitat de fons en el sector dominant del partit conservador.
Xavier Ferràs: "Un quadre de selecció natural"
Ferràs valora aquest rebrot del darwinisme per a NacióDigital: "A aquestes alçades, hem de separar ja els casos del Regne Unit i dels EUA perquè Johnson ja ha fet marxa enrere". Per Ferràs, el gran problema de la societat nord-americana és que és "extremadament desigual" i amb paradoxes "molt punyents". "No hi ha un lloc més desigual que Silicon Valley, centre de la modernitat tecnològica. Al costat, als carrers de San Francisco, trobes gent del tot exclosa del sistema, que ho ha perdut tot, que fa molt que pateix, molts amb problemes mentals. Hi ha 40 milions de pobres als EUA", sosté.
El professor d'Esade considera que quan un fenomen com aquesta pandèmia es produeix en una societat d'enormes desigualtats socials, es produeix una selecció natural, "una situació de darwinisme social". "Qui té recursos econòmics se'n surt. Qui no, sucumbeix. És un drama. Els Estats Units són un país que genera una gran riquesa però que no és capaç de repartir-la", ressalta. Ferràs, en aquest sentit, considera que que segons com evolucioni la crisi, els EUA poden perdre el lideratge global, mentre la Xina -origen del brot, com recorda sempre Trump- resta a l'aguait.
La resposta dels governs nord-americà i britànic pot considerar-se pròpia d'una versió del darwinisme social més reaccionari? En tots dos casos, tant l'administració liderada per Donald Trump com el govern conservador de Boris Johnson van optar per menysprear la pandèmia i fins i tot mostrar indiferència pels possibles afectats. Amb el pas dels dies, Johnson -afectat ell mateix pel coronavirus- ha reculat i ha mostrat preocupació per l'extensió de l'epidèmia, desmarcant-se de l'actitud de Washington.
El pols Trump-Cuomo
Va ser el governador de Nova York, el demòcrata Andrew Cuomo, qui va utilitzar l'expressió "darwinisme social" per qualificar l'actitud Trump davant del coronavirus. Cuomo es va referir concretament a unes declaracions del president nord-americà en què aquest justificava posar fi a les mesures de distanciament social l'abans possible, entorn de Setmana Santa. El magnat va dir en una entrevista que "Amèrica no està feta per tancar-se" i que calia evitar una crisi econòmica perquè provocaria més morts que el coronavirus, inclosos molts suïcidis. Cuomo també va afirmar en un tuit: "La meva mare no és prescindible".
My mother is not expendable. Your mother is not expendable.
— Andrew Cuomo (@NYGovCuomo) March 24, 2020
We will not put a dollar figure on human life.
We can have a public health strategy that is consistent with an economic one.
No one should be talking about social darwinism for the sake of the stock market.
Les referències a acceptar el cruel designi del virus i reduir al màxim l'alarma pels seus efectes sanitaris ha estat constant en el govern nord-americà des que es van conèixer els primers contagis, el gener passat. Trump va passar de menysvalorar la potencialitat de la pandèmia en els seus inicis a declarar, forçat per les circumstàncies, l'emergència nacional. Però aquesta declaració no ha anat acompanyada de mesures enèrgiques i s'ha vist interferida contínuament per declaracions erràtiques del mandatari. Si Cuomo demanava fa poques hores, amb un dramatisme creixent, més ajuda de les autoritats federals i la urgència de rebre 30.000 respiradors, Trump contestava dient: "No crec que en necessitis tants". Així està la cosa.
Diferències entre estats demòcrates i republicans
Davant la inacció de Trump, molts governadors han començat a agafar el timó. Els dos estats més afectats fins al moment, Califòrnia i Nova York, ja han ordenat el confinament. Tots dos són demòcrates. Va ser el californià, Gavin Newsom, el primer de fer-ho. Però s'espera que el virus s'estengui per arreu i no tots els governadors ho veuen igual. Mentre alguns d erepublicans han mostrat disposició a prendre mesures, d'altres s'hi neguen de moment. És el cas de Ron DeSantis, de Florida, i Greg Abbott, de Texas, dos dirigents molt conservadors i alineats amb Trump.
El vicegovernador de Texas ha arribat a dir que els qui tenen més de 70 anys han d'estar disposats a sacrificar-se per l'economia
En el cas d'Abbott, un dels seus arguments ha estat dir que Texas és molt gran i no cal mantenir una política de distanciament social. El seu segon, el vicegovernador Dan Patrick, va arribar a dir que els més grans de 70 anys -com ell- han d'estar disposats a sacrificar-se en pro de l'economia.
La frase que Cummings potser no va dir
Boris Johnson ha canviat de posició quan ha vist venir l'onada. S'ha atribuït al principal assessor científic de l'executiu, Patrick Vallence, la idea que un confinament immediat no aturaria la malaltia i seria insostenible per la gent. Era preferible que una majoria de la població es contagiés i es fes immune i, en tot cas, recomanar els més vulnerables que es quedessin a casa en l'etapa més delicada. Però algú va fer números. Si es contagiaven 40 milions de persones, només que morís el 0,5%, això suposaria una mortandat de 200.000 britànics. I Johnson va recular fins a ordenar un confinament amb excepcions el 23 de març.
El primer ministre britànic es va mostrar favorable a afrontar mesures de confinament davant el risc d'una mortalitat elevada
La petjada darwinista també ha estat present en el cercle proper del primer ministre. Els mitjans britànics van atribuir a Dominic Cummings, el principal assessor de Boris Johnson, la frase "deixem morir els vells", que hauria pronunciat en una reunió d'experts governamentals i sanitaris amb el primer ministre. Downing Street va haver de desmentir oficialment que Cummings hagués dit això. Però la frase reflecteix una mentalitat de fons en el sector dominant del partit conservador.
Xavier Ferràs: "Un quadre de selecció natural"
Ferràs valora aquest rebrot del darwinisme per a NacióDigital: "A aquestes alçades, hem de separar ja els casos del Regne Unit i dels EUA perquè Johnson ja ha fet marxa enrere". Per Ferràs, el gran problema de la societat nord-americana és que és "extremadament desigual" i amb paradoxes "molt punyents". "No hi ha un lloc més desigual que Silicon Valley, centre de la modernitat tecnològica. Al costat, als carrers de San Francisco, trobes gent del tot exclosa del sistema, que ho ha perdut tot, que fa molt que pateix, molts amb problemes mentals. Hi ha 40 milions de pobres als EUA", sosté.
Xavier Ferràs: "Els EUA són un país que genera molta riquesa però no és capaç de distribuir-la"
El professor d'Esade considera que quan un fenomen com aquesta pandèmia es produeix en una societat d'enormes desigualtats socials, es produeix una selecció natural, "una situació de darwinisme social". "Qui té recursos econòmics se'n surt. Qui no, sucumbeix. És un drama. Els Estats Units són un país que genera una gran riquesa però que no és capaç de repartir-la", ressalta. Ferràs, en aquest sentit, considera que que segons com evolucioni la crisi, els EUA poden perdre el lideratge global, mentre la Xina -origen del brot, com recorda sempre Trump- resta a l'aguait.