29
de març
de
2020, 23:20
Actualitzat:
23:55h
El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat aquest diumenge a última hora el detall del confinament total anunciat ahir a la tarda per Pedro Sánchez i validat pel consell de ministres. Aquest retard ha afegit incertesa a la crisi del coronavirus, especialment perquè milions de treballadors estaven pendents de si han de treballar o no. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha assenyalat en una entrevista a La Sexta que s'inclourà una moratòria al decret per tal que els sectors s'hi adaptin paulatinament, en la mesura que ja no hi ha temps material per aturar torns que ja han arrencat i que continuaran a partir de les dotze de la nit, és a dir, quan ja hauria d'entrar en vigor.
Darrere del retard hi ha, segons ha indicat la Cadena SER, discrepàncies de fons entre els socis de govern, el PSOE i Podem, que discrepen sobre l'abast del confinament total. Durant dues setmanes, els socialistes -tot i que amb matisos interns, perquè no tots els ministres tenen el mateix posicionament sobre la qüestió- s'han situat en contra d'aturar més l'activitat, però la corba inaturable de contagis i morts ha obligat a prendre mesures més dràstiques. L'abast de l'afectació econòmica pel coronavirus forma part de tots els debats, perquè en dependrà l'estat de les finances un cop passi la crisi.
Segons l'esborrany de la mesura, aquests eren els sectors que podien seguir actius: cultius, pesca, ramaderia, agricultura i altres branques del sector primari; producció tèxtil i roba de feina, orientada a la protecció dels sanitaris; fabricació i venda de productes farmacèutics i subministrament mèdic i terapèutic. Bàsicament, per tant, es mantindrien oberts els espais relacionats amb productes de primera necessitat -supermercats- i aquells vinculats al combat de la crisi sanitària.
Única via, ara, per aturar la corba
El cessament de l'activitat econòmica no essencial és ara l'única via per reduir la corba de contagis del coronavirus. En aquests termes s'han expressat aquest diumenge María Jesús Montero, ministra d'Hisenda i portaveu, i Yolanda Díaz, ministra de Treball, després del consell de ministres extraordinari que ha aprovat els permisos "retribuïts i recuperables" que es posaran en marxa fins el 9 d'abril en sectors no essencials. La mobilitat a Espanya, han assenyalat les dues ministres -una del PSOE, l'altra de Podem-, s'ha de situar a partir d'ara com si cada dia fos diumenge. Fins ahir, el govern espanyol criticava el confinament total que li reclamava, entre d'altres, la Generalitat.
Per què no s'ha fet fins ara? "No hi ha hagut cap situació d'alarma afegida. Però els experts que observen com es contagia la malaltia han aconsellat que, després de al visibilitat de l'aplicació del confinament, calia espera el període de Setmana Santa per reduir la mobilitat. No es podia fer abans", ha apuntat Montero, que ha definit com a "imaginativa" la mesura. "Sempre hem atès el que se'ns ha recomanat. Després de quinze dies, ara és aconsellable adoptar iniciatives per reduir la mobilitat, que ja ha baixat a nivells importants. Les mesures han estat efectives", ha insistit la ministra.
Pel que fa als detalls del permís als treballadors, Díaz ha assenyalat que "tothom cedeix" en referència tant als empleats com als empresaris. Les hores que no es treballin fins el 9 d'abril -vuit dies laborables, perquè hi ha la Setmana Santa pel mig- s'hauran de recuperar amb data límit de 31 de desembre, com ja va avançar ahir Pedro Sánchez. "Ha de ser solidari", ha argumentat la ministra de Treball, que ha demanat "respectar els descansos" i que ha situat la recuperació de les hores com un acord entre els treballadors i les respectives companyies. Hi haurà mecanismes de negociació amb els sindicats. Els dos majoritaris ja s'hi han posicionat a favor, com van detallar ahir els seus màxims responsables a nivell estatal.
La tesi del govern espanyol és que cada vegada s'està "més a prop" de doblegar la corba de contagis, i per això ha defensat la mesura d'ampliar el confinament, com ha argumentat Montero. "Es tracta d'estar cadascú al seu domicili", ha ressaltat la dirigent socialista, que ha defensat la "coordinació" amb Europa i amb les comunitats autònomes. "Necessitem més i millor Europa que treballi per als ciutadans", ha remarcat Montero, que ha demanat mesures perquè l'economia entri en "hibernació" per tal que, quan passi la pandèmia, es pugui recuperar el "camí de creixement" dels últims anys.
Mobilitat i material
"Les mesures de confinament estan reduint el contagi, però hem de fer un pas més. Hem d'aconseguir que abans de la Setmana Santa la mobilitat sigui com la d'un cap de setmana. I és per això que prenem aquestes mesures", ha assenyalat. "Sabem que és complicat, perquè l'actuació exemplar dels ciutadans ha aconseguit baixar-la, però és important que sigui així. Hem de simular el comportament del cap de setmana", ha assenyalat Montero. El decret regula un permís retribuït i recuperable per a personal no essencial que treballa tant al sector públic com al sector privat.
Pel que fa al "reforç" de les comunitats autònomes, Montero ha indicat que s'hi destinaran fins a 125.000 milions d'euros per tal que notin ell menys possible el sotrac de la crisi derivada del coronavirus. També ha volgut posar de manifest que s'han intensificat les mesures socials, en relació a les beques menjador, la tasca dels ajuntaments en teleassistència, l'atenció de persones a domicili i la supervisió dels més vulnerables. "El paquet de mesures s'anirà desenvolupant al llarg de la propera setmana i dels propers mesos", ha indicat la portaveu de l'executiu espanyol.
En clau de material sanitari, ha parlat de "coordinació" entre les autonomies i el govern de l'Estat per tal s'abastir els centres sanitaris. El decret de l'estat d'alarma situa l'executiu espanyol com a "autoritat competent" única, però han estat múltiples les queixes que han arribat des de diferents territoris de l'Estat. Fins al punt que segueixen en marxa les compres habituals -ara més complexes- per part de les autonomies -inclosa Catalunya- un cop comprovades les complicacions de la compra centralitzada. A banda, alguna d'aquestes compres ha estat un fiasco, com els 650.000 tests adquirits a una empresa xinesa que no comptaven amb les homologacions necessàries.
Objectiu: no saturar les UCI
El comitè tècnic del govern espanyol per fer front a la crisi del coronavirus ha comparegut aquest diumenge al migdia per informar, com cada dia, de les dades de propagació de la malaltia i les actuacions per combatre-la. Segons Fernando Simón, director del centre de coordinació d'alertes i emergències sanitàries, la prioritat -tenint en compte la xifra de morts, que cada dia bat un nou rècord- és que les unitats de cures intensives (UCI) no es vegin "massificades". En total, hi ha 4.907 persones ingressades en aquestes instal·lacions, de manera que ha demanat que el compliment de les noves mesures de confinament anunciades ahir siguin "estrictes".
"Hem de ser conscients de la importància en el compliment de les mesures de control", ha ressaltat Simón, que ha posat en valor que un 20% dels casos ja hagin rebut l'alta. Hi ha sis comunitats autònomes, ha precisat, que estan "al límit" en les UCI, i n'hi ha tres que estan creixent "ràpidament" cap a la màxima capacitat, tot i que no les ha detallat amb l'argument que eren aquestes autonomies les que havien d'explicar-ho. "Estem treballant perquè no se superi", ha indicat el responsable tècnic del dispositiu. En aquest sentit, ha demanat especialment reduir la mobilitat per evitar més contagis.
Simón, de fet, ha volgut alertar que en els propers dies seguirà creixent el nombre de pacients que requereixen cures intensives. "Hi ha risc de saturació. Les mesures preses ahir pel govern espanyol intenten aconseguir el nombre de casos nous susceptibles de ser ingressats a les UCI, que es donin altes i no es produeixi el col·lapse", ha apuntat el director del centre de coordinació d'alertes i emergències sanitàries.
Les demandes de Torra
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha aprofitat la trobada de líders autonòmics amb Pedro Sánchez per exigir al líder estatal més mesures socials i econòmiques per combatra la crisi derivada del coronavirus i, de passada, també li ha insistit en la necessitat de recuperar competències per tal d'acabar amb la compra centralitzada de material sanitari, que segons diverses autonomies no ha funcionat. Torra, a banda, ha traslladat el suport a Sánchez per la decisió de convertir en més estricte el confinament, tal com li demanava des de fa dues setmanes.
Pel que fa a les mesures socials i econòmiques, el president ha indicat que s'han de prendre ja, i que cal fer-les fàcils. "Empreses i treballadors han de tenir la seguretat que no s'hauran d'endeutar per fer front a aquesta situació d'emergència sanitària, social i econòmica, sinó que ho hauran de fer les administracions", ha ressaltat Torra durant la trobada de líders autonòmics, segons fonts de Presidència.
Quines són les iniciatives que reclama? La gran majoria ja van ser plantejades en la cita de diumenge passat, i són vuit en total: establir una renda de ciutadania a treballadors i autònoms; augmentar la liquiditat per a empreses, especialment a les pimes; suspendre el pagament d'impostos -IRPF, IVA, Societats-, les cotitzacions a la seguretat social i les quotes d'autònoms; moratòria en pagament de crèdits i hipoteques; suspendre el pagament de subministraments bàsics; ampliar les condicions per acollir-se a ERTO; eliminar l'objectiu de dèficit i el sostre de despesa per afavorir l'endeutament; i establir mecanismes de finançament i de liquiditat per als territoris.
Rècord de víctimes
El coronavirus ja ha causat 6.528 morts a l'Estat, la qual cosa suposa un increment de 838 víctimes en les últimes 24 hores, segons les dades que ha fet públiques el ministeri de Sanitat aquest diumenge. En total, ja són 78.797 les persones que han estat infectades pel virus, que ha situat Espanya en una crisi sanitària sense precedents. Tot i el creixement del nombre de morts, l'augment dels contagis és lleugerament menor.
Els pacients que requereixen atenció a les UCI són ja 4.907, 332 més que el dia anterior. Els curats ja arriben als 14.709, 2.424 més que dissabte. El consell de ministres es reuneix avui per aprovar mesures de confinament més dures, ja anunciades ahir pel president Pedro Sánchez. Madrid continua sent l'epicentre dels contagis -22.677- i de les víctimes -3.082-, seguida de Catalunya i del País Basc.
Darrere del retard hi ha, segons ha indicat la Cadena SER, discrepàncies de fons entre els socis de govern, el PSOE i Podem, que discrepen sobre l'abast del confinament total. Durant dues setmanes, els socialistes -tot i que amb matisos interns, perquè no tots els ministres tenen el mateix posicionament sobre la qüestió- s'han situat en contra d'aturar més l'activitat, però la corba inaturable de contagis i morts ha obligat a prendre mesures més dràstiques. L'abast de l'afectació econòmica pel coronavirus forma part de tots els debats, perquè en dependrà l'estat de les finances un cop passi la crisi.
Segons l'esborrany de la mesura, aquests eren els sectors que podien seguir actius: cultius, pesca, ramaderia, agricultura i altres branques del sector primari; producció tèxtil i roba de feina, orientada a la protecció dels sanitaris; fabricació i venda de productes farmacèutics i subministrament mèdic i terapèutic. Bàsicament, per tant, es mantindrien oberts els espais relacionats amb productes de primera necessitat -supermercats- i aquells vinculats al combat de la crisi sanitària.
Única via, ara, per aturar la corba
El cessament de l'activitat econòmica no essencial és ara l'única via per reduir la corba de contagis del coronavirus. En aquests termes s'han expressat aquest diumenge María Jesús Montero, ministra d'Hisenda i portaveu, i Yolanda Díaz, ministra de Treball, després del consell de ministres extraordinari que ha aprovat els permisos "retribuïts i recuperables" que es posaran en marxa fins el 9 d'abril en sectors no essencials. La mobilitat a Espanya, han assenyalat les dues ministres -una del PSOE, l'altra de Podem-, s'ha de situar a partir d'ara com si cada dia fos diumenge. Fins ahir, el govern espanyol criticava el confinament total que li reclamava, entre d'altres, la Generalitat.
Per què no s'ha fet fins ara? "No hi ha hagut cap situació d'alarma afegida. Però els experts que observen com es contagia la malaltia han aconsellat que, després de al visibilitat de l'aplicació del confinament, calia espera el període de Setmana Santa per reduir la mobilitat. No es podia fer abans", ha apuntat Montero, que ha definit com a "imaginativa" la mesura. "Sempre hem atès el que se'ns ha recomanat. Després de quinze dies, ara és aconsellable adoptar iniciatives per reduir la mobilitat, que ja ha baixat a nivells importants. Les mesures han estat efectives", ha insistit la ministra.
Pel que fa als detalls del permís als treballadors, Díaz ha assenyalat que "tothom cedeix" en referència tant als empleats com als empresaris. Les hores que no es treballin fins el 9 d'abril -vuit dies laborables, perquè hi ha la Setmana Santa pel mig- s'hauran de recuperar amb data límit de 31 de desembre, com ja va avançar ahir Pedro Sánchez. "Ha de ser solidari", ha argumentat la ministra de Treball, que ha demanat "respectar els descansos" i que ha situat la recuperació de les hores com un acord entre els treballadors i les respectives companyies. Hi haurà mecanismes de negociació amb els sindicats. Els dos majoritaris ja s'hi han posicionat a favor, com van detallar ahir els seus màxims responsables a nivell estatal.
La tesi del govern espanyol és que cada vegada s'està "més a prop" de doblegar la corba de contagis, i per això ha defensat la mesura d'ampliar el confinament, com ha argumentat Montero. "Es tracta d'estar cadascú al seu domicili", ha ressaltat la dirigent socialista, que ha defensat la "coordinació" amb Europa i amb les comunitats autònomes. "Necessitem més i millor Europa que treballi per als ciutadans", ha remarcat Montero, que ha demanat mesures perquè l'economia entri en "hibernació" per tal que, quan passi la pandèmia, es pugui recuperar el "camí de creixement" dels últims anys.
Mobilitat i material
"Les mesures de confinament estan reduint el contagi, però hem de fer un pas més. Hem d'aconseguir que abans de la Setmana Santa la mobilitat sigui com la d'un cap de setmana. I és per això que prenem aquestes mesures", ha assenyalat. "Sabem que és complicat, perquè l'actuació exemplar dels ciutadans ha aconseguit baixar-la, però és important que sigui així. Hem de simular el comportament del cap de setmana", ha assenyalat Montero. El decret regula un permís retribuït i recuperable per a personal no essencial que treballa tant al sector públic com al sector privat.
El govern espanyol defensa la "coordinació" entre Estat i autonomies per comprar material sanitari dues setmanes després d'erigir-se com a única "autoritat competent"
Pel que fa al "reforç" de les comunitats autònomes, Montero ha indicat que s'hi destinaran fins a 125.000 milions d'euros per tal que notin ell menys possible el sotrac de la crisi derivada del coronavirus. També ha volgut posar de manifest que s'han intensificat les mesures socials, en relació a les beques menjador, la tasca dels ajuntaments en teleassistència, l'atenció de persones a domicili i la supervisió dels més vulnerables. "El paquet de mesures s'anirà desenvolupant al llarg de la propera setmana i dels propers mesos", ha indicat la portaveu de l'executiu espanyol.
En clau de material sanitari, ha parlat de "coordinació" entre les autonomies i el govern de l'Estat per tal s'abastir els centres sanitaris. El decret de l'estat d'alarma situa l'executiu espanyol com a "autoritat competent" única, però han estat múltiples les queixes que han arribat des de diferents territoris de l'Estat. Fins al punt que segueixen en marxa les compres habituals -ara més complexes- per part de les autonomies -inclosa Catalunya- un cop comprovades les complicacions de la compra centralitzada. A banda, alguna d'aquestes compres ha estat un fiasco, com els 650.000 tests adquirits a una empresa xinesa que no comptaven amb les homologacions necessàries.
Objectiu: no saturar les UCI
El comitè tècnic del govern espanyol per fer front a la crisi del coronavirus ha comparegut aquest diumenge al migdia per informar, com cada dia, de les dades de propagació de la malaltia i les actuacions per combatre-la. Segons Fernando Simón, director del centre de coordinació d'alertes i emergències sanitàries, la prioritat -tenint en compte la xifra de morts, que cada dia bat un nou rècord- és que les unitats de cures intensives (UCI) no es vegin "massificades". En total, hi ha 4.907 persones ingressades en aquestes instal·lacions, de manera que ha demanat que el compliment de les noves mesures de confinament anunciades ahir siguin "estrictes".
"Hem de ser conscients de la importància en el compliment de les mesures de control", ha ressaltat Simón, que ha posat en valor que un 20% dels casos ja hagin rebut l'alta. Hi ha sis comunitats autònomes, ha precisat, que estan "al límit" en les UCI, i n'hi ha tres que estan creixent "ràpidament" cap a la màxima capacitat, tot i que no les ha detallat amb l'argument que eren aquestes autonomies les que havien d'explicar-ho. "Estem treballant perquè no se superi", ha indicat el responsable tècnic del dispositiu. En aquest sentit, ha demanat especialment reduir la mobilitat per evitar més contagis.
Simón, de fet, ha volgut alertar que en els propers dies seguirà creixent el nombre de pacients que requereixen cures intensives. "Hi ha risc de saturació. Les mesures preses ahir pel govern espanyol intenten aconseguir el nombre de casos nous susceptibles de ser ingressats a les UCI, que es donin altes i no es produeixi el col·lapse", ha apuntat el director del centre de coordinació d'alertes i emergències sanitàries.
Les demandes de Torra
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha aprofitat la trobada de líders autonòmics amb Pedro Sánchez per exigir al líder estatal més mesures socials i econòmiques per combatra la crisi derivada del coronavirus i, de passada, també li ha insistit en la necessitat de recuperar competències per tal d'acabar amb la compra centralitzada de material sanitari, que segons diverses autonomies no ha funcionat. Torra, a banda, ha traslladat el suport a Sánchez per la decisió de convertir en més estricte el confinament, tal com li demanava des de fa dues setmanes.
Pel que fa a les mesures socials i econòmiques, el president ha indicat que s'han de prendre ja, i que cal fer-les fàcils. "Empreses i treballadors han de tenir la seguretat que no s'hauran d'endeutar per fer front a aquesta situació d'emergència sanitària, social i econòmica, sinó que ho hauran de fer les administracions", ha ressaltat Torra durant la trobada de líders autonòmics, segons fonts de Presidència.
Quines són les iniciatives que reclama? La gran majoria ja van ser plantejades en la cita de diumenge passat, i són vuit en total: establir una renda de ciutadania a treballadors i autònoms; augmentar la liquiditat per a empreses, especialment a les pimes; suspendre el pagament d'impostos -IRPF, IVA, Societats-, les cotitzacions a la seguretat social i les quotes d'autònoms; moratòria en pagament de crèdits i hipoteques; suspendre el pagament de subministraments bàsics; ampliar les condicions per acollir-se a ERTO; eliminar l'objectiu de dèficit i el sostre de despesa per afavorir l'endeutament; i establir mecanismes de finançament i de liquiditat per als territoris.
Rècord de víctimes
El coronavirus ja ha causat 6.528 morts a l'Estat, la qual cosa suposa un increment de 838 víctimes en les últimes 24 hores, segons les dades que ha fet públiques el ministeri de Sanitat aquest diumenge. En total, ja són 78.797 les persones que han estat infectades pel virus, que ha situat Espanya en una crisi sanitària sense precedents. Tot i el creixement del nombre de morts, l'augment dels contagis és lleugerament menor.
Els pacients que requereixen atenció a les UCI són ja 4.907, 332 més que el dia anterior. Els curats ja arriben als 14.709, 2.424 més que dissabte. El consell de ministres es reuneix avui per aprovar mesures de confinament més dures, ja anunciades ahir pel president Pedro Sánchez. Madrid continua sent l'epicentre dels contagis -22.677- i de les víctimes -3.082-, seguida de Catalunya i del País Basc.