13
d'abril
de
2020, 09:00
Actualitzat:
14
d'abril,
13:49h
"Aquests dies hi ha menys droga i més risc que estigui adulterada". Qui parla és una veïna de Barcelona, addicta a la metamfetamina fumada i el crac, i que respon al nom fictici de Júlia. És una de les moltes persones que viuen en primera persona les conseqüències de l'epidèmia i l'estat d'alarma sobre les persones drogodependents. "És fàcil saber si la substància que et venen està adulterada perquè, fins i tot, té un gust diferent", relata.
Els Centres d'Atenció i Seguiment (CAS) són els equipaments on els drogodependents poden consumir de manera segura -amb xeringues netes- rebre visites mèdiques i trobar llocs de confort. Ara, molts han reduït la seva activitat com a mesura de prevenció envers la Covid-19 i això, sumat a l'alt percentatge de consumidors que són sensesostre, dispara la seva vulnerabilitat.
El 2018 -últimes dades disponibles- els CAS de Catalunya van atendre 3.675 persones diferents a les seves sales, que van registrar un total de 146.916 consums -el 35% d'heroïna-, segons dades de l'informe anual de Sistema d'Informació sobre Drogodependències de Catalunya.
Patrícia Colomera és cap de servei del CAS Lluís Companys de Barcelona, a Ciutat Vella, i expressa preocupació per la possibilitat que en aquest context creixin els contagis entre els drogodependents. "Molts comparteixen estris per menjar i el seu dia a dia fa difícil que pugui haver-hi un distanciament social entre ells", explica. "Moltes consumidores no tenen llar i es trobaven sense espai segur on confinar-se", afirma. "Algunes pidolen i d'altres tenen sexe per supervivència. En resum, feines precàries impossibles de dur a terme ara" apunta la directora de Metzineres, una entitat que ofereix acollida a dones drogodependents a Barcelona.
El risc de les sobredosis
Aquests dies és molt més difícil trobar droga als punts habituals de venda, ja que el subministrament ha caigut. Això pot provocar un encariment de les dosis i diverses fonts consultades coincideixen a l'hora d'assenyalar que a Barcelona el preu del mig gram d'heroïna ja ha arribat en alguns casos als 50 euros, el doble que habitualment.
L'altra opció és que el preu es mantingui, cosa que significa que els traficants han adulterat la substància. "Això pot tenir conseqüències per a la salut a mig i llarg termini", assenyala Roig.
L'abstinència forçada durant l'estat d'alarma també pot suposar conseqüències negatives. Per començar, en l'àmbit de la salut mental i emocional. "Des que va començar el confinament m'he de medicar per l'ansietat", relata la Júlia. Un altre perill pot ser el retorn al consum habitual un cop s'aixequi l'estat d'alarma. "Hi ha més risc de sobredosi quan el consum es redueix i de cop torna al ritme habitual", explica Roig.
Així doncs, els drogodependents més vulnerables es troben amb les dificultats per pagar els nous preus, el risc de prendre substàncies adulterades i, per últim, amb la negativa dels camells per vendre'ls dosis. "Estan guardant la droga perquè no saben si s’acabarà i molts cops no en venen als consumidors més precaris", afirma Roig. La directora de Metzineres encara afegeix un quart punt: la pressió policial. "Les dones drogodependents ja estan habitualment molt criminalitzades, especialment les transsexuals", diu Roig."M'han multat dues vegades i irònicament ha estat mentre anava a comprar menjar", diu la Júlia.
Facilitar l'accés a la metadona
Els CAS alerten de la necessitat de mantenir la política de reducció de danys, que engloba totes aquelles mesures que ofereixen un consum segur als drogodependents, així com teràpies amb substàncies substitutòries, com la metadona, sobretot per als consumidors d'opiacis. En alguns centres els darrers dies s'ha flexibilitzat l'accés als programes de metadona per facilitar que se'n puguin beneficiar com més persones millor. "També es poden augmentar les dosis de metadona per reduir la necessitat de complementar el consum amb altres substàncies", apunta Colomera.
En el cas de consumidors de cocaïna o metamfetamina, la solució no passa actualment per programes substitutoris i, en molts casos, els programes d'abordatge psicosocial per a aquests consumidors s'han deixat d'oferir temporalment.
Al CAS Lluís Companys, gestionat per la Creu Roja, han obert un nou servei de dutxa però també han hagut de deixar de prestar-ne d'altres, com el de calor-cafè, que oferia als consumidors un espai de confort amb begudes calentes. "L'espai és molt petit i no compleix amb els protocols de prevenció. Mentre això duri, estem donant kits de menjar a tothom que piqui a la porta", explica Colomera.
Nou alberg a Barcelona
El confinament ha evidenciat que els drogodependents sense sostre no tenen un lloc on tancar-se, ja que habitualment els albergs per a persones sense llar no permeten que s'hi consumeixi a dins.
A Barcelona, l'Ajuntament ha obert aquesta setmana un alberg amb plaça per a 70 persones amb addiccions, tant a la droga com a l'alcohol, en un local cedit per la Fundació Pere Tarrés i gestionat per l'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD). Per ara, ja hi han accedit una vintena de persones, segons expliquen fonts de l'entitat, que també tenen accés a atenció sanitària, socioeducativa i psicosocial.
A més, s'ofereixen programes de consum supervisat i tractaments amb metadona. "Tenen un espai del qual no havien disposat mai i això s'hauria de mantenir en el temps", reclamen les fonts consultades.
Els Centres d'Atenció i Seguiment (CAS) són els equipaments on els drogodependents poden consumir de manera segura -amb xeringues netes- rebre visites mèdiques i trobar llocs de confort. Ara, molts han reduït la seva activitat com a mesura de prevenció envers la Covid-19 i això, sumat a l'alt percentatge de consumidors que són sensesostre, dispara la seva vulnerabilitat.
El 2018 -últimes dades disponibles- els CAS de Catalunya van atendre 3.675 persones diferents a les seves sales, que van registrar un total de 146.916 consums -el 35% d'heroïna-, segons dades de l'informe anual de Sistema d'Informació sobre Drogodependències de Catalunya.
Patrícia Colomera és cap de servei del CAS Lluís Companys de Barcelona, a Ciutat Vella, i expressa preocupació per la possibilitat que en aquest context creixin els contagis entre els drogodependents. "Molts comparteixen estris per menjar i el seu dia a dia fa difícil que pugui haver-hi un distanciament social entre ells", explica. "Moltes consumidores no tenen llar i es trobaven sense espai segur on confinar-se", afirma. "Algunes pidolen i d'altres tenen sexe per supervivència. En resum, feines precàries impossibles de dur a terme ara" apunta la directora de Metzineres, una entitat que ofereix acollida a dones drogodependents a Barcelona.
El risc de les sobredosis
Aquests dies és molt més difícil trobar droga als punts habituals de venda, ja que el subministrament ha caigut. Això pot provocar un encariment de les dosis i diverses fonts consultades coincideixen a l'hora d'assenyalar que a Barcelona el preu del mig gram d'heroïna ja ha arribat en alguns casos als 50 euros, el doble que habitualment.
L'altra opció és que el preu es mantingui, cosa que significa que els traficants han adulterat la substància. "Això pot tenir conseqüències per a la salut a mig i llarg termini", assenyala Roig.
Aura Roig: "Estan guardant la droga perquè no saben si s’acabarà i molts cops no en venen als consumidors més precaris"
L'abstinència forçada durant l'estat d'alarma també pot suposar conseqüències negatives. Per començar, en l'àmbit de la salut mental i emocional. "Des que va començar el confinament m'he de medicar per l'ansietat", relata la Júlia. Un altre perill pot ser el retorn al consum habitual un cop s'aixequi l'estat d'alarma. "Hi ha més risc de sobredosi quan el consum es redueix i de cop torna al ritme habitual", explica Roig.
Així doncs, els drogodependents més vulnerables es troben amb les dificultats per pagar els nous preus, el risc de prendre substàncies adulterades i, per últim, amb la negativa dels camells per vendre'ls dosis. "Estan guardant la droga perquè no saben si s’acabarà i molts cops no en venen als consumidors més precaris", afirma Roig. La directora de Metzineres encara afegeix un quart punt: la pressió policial. "Les dones drogodependents ja estan habitualment molt criminalitzades, especialment les transsexuals", diu Roig."M'han multat dues vegades i irònicament ha estat mentre anava a comprar menjar", diu la Júlia.
Facilitar l'accés a la metadona
Els CAS alerten de la necessitat de mantenir la política de reducció de danys, que engloba totes aquelles mesures que ofereixen un consum segur als drogodependents, així com teràpies amb substàncies substitutòries, com la metadona, sobretot per als consumidors d'opiacis. En alguns centres els darrers dies s'ha flexibilitzat l'accés als programes de metadona per facilitar que se'n puguin beneficiar com més persones millor. "També es poden augmentar les dosis de metadona per reduir la necessitat de complementar el consum amb altres substàncies", apunta Colomera.
Patrícia Colomera: "Es poden augmentar les dosis de metadona per reduir la necessitat de complementar el consum amb altres substàncies"
En el cas de consumidors de cocaïna o metamfetamina, la solució no passa actualment per programes substitutoris i, en molts casos, els programes d'abordatge psicosocial per a aquests consumidors s'han deixat d'oferir temporalment.
Al CAS Lluís Companys, gestionat per la Creu Roja, han obert un nou servei de dutxa però també han hagut de deixar de prestar-ne d'altres, com el de calor-cafè, que oferia als consumidors un espai de confort amb begudes calentes. "L'espai és molt petit i no compleix amb els protocols de prevenció. Mentre això duri, estem donant kits de menjar a tothom que piqui a la porta", explica Colomera.
Nou alberg a Barcelona
El confinament ha evidenciat que els drogodependents sense sostre no tenen un lloc on tancar-se, ja que habitualment els albergs per a persones sense llar no permeten que s'hi consumeixi a dins.
A Barcelona, l'Ajuntament ha obert aquesta setmana un alberg amb plaça per a 70 persones amb addiccions, tant a la droga com a l'alcohol, en un local cedit per la Fundació Pere Tarrés i gestionat per l'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD). Per ara, ja hi han accedit una vintena de persones, segons expliquen fonts de l'entitat, que també tenen accés a atenció sanitària, socioeducativa i psicosocial.
A més, s'ofereixen programes de consum supervisat i tractaments amb metadona. "Tenen un espai del qual no havien disposat mai i això s'hauria de mantenir en el temps", reclamen les fonts consultades.