Quan tot són presses

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Pedro Sánchez volia reunir-se avui mateix per videoconferència amb Pablo Casado. Però no podrà ser perquè el líder del PP, molt condicionat per l'estratègia de confrontació de José María Aznar, es fa esquívol. El president espanyol va rebre com un bàlsam ahir el sondeig del CIS. El PSOE i Podem patirien un mínim desgast per la gestió del coronavirus i, malgrat que lògicament la pregunta sobre si calia limitar aquests dies la informació a les fonts oficials -és a dir, governamentals- va escandalitzar a molts, ell es quedava amb el fet que una majoria d'espanyols són partidaris d'amplis consensos per la recuperació i de que oposició i govern ajornin les pugnes.

Del clam per la unitat, Sánchez en vol treure rèdit per liderar uns Pactes per la Moncloa 2.0 que, malgrat que es facin en un context molt diferent dels de 1977, li donarien un escut polític potent per si les coses no surten prou bé.

El PP s'hi resisteix, i Ciutadans i Podem tenen ganes que es facin i, si s'escau, de signar-los, com els sindicats CCOO i UGT. També en vol parlar Junts per Catalunya, segons va va avançar el PDECat. Avui Laura Borràs hi parlarà i estan disposats a entrar al joc d'acords, sempre i quan es parli de la crisi social i econòmica que vindrà i no quedi tot en una escenificació. Qui no sembla tan disposat a fer-ho és ERC, que vol preservar la bilateralitat. Us en recordeu que havien pactat una mesa de diàleg que just havia arrencat quan tot això va començar?

De moment, Sánchez va aprovant mesures com l'anomenat ingrés mínim vital, que arribarà a partir del maig. El president espanyol no passarà, però, de fer maniobres de tempteig perquè més enllà del crèdit que mobilitzarà la Unió Europa encara no està clar quin serà l'impacte de la pandèmia en l'economia i quina la política pressupostària. JxCat i ERC (la CUP no hi anirà) li exigiran que recuperació no vagi associada a recentralització. Ell, però, tenia pressa per escenificar voluntat d'acord. Les mateixes que per aixecar el confinament.
 

---

Avui no et perdis

»Les classes acabaran al juny: claus del final de curs més atípic; per Andreu Merino i Bernat Surroca.

»«Perdran el curs?»; per Dolors Feixas, mestra d'educació infantil de l'Escola Cooperativa El Puig.

»El PDECat s'obre a escoltar la proposta de Pactes de la Moncloa si són per abordar la crisi; per Oriol March.

»El Govern sosté que només hi haurà un pla de desconfinament liderat per Oriol Mitjà; per Oriol March.

»Reportatge: així es treballa a l'atenció primària per fer de para‑xocs de l'epidèmia; per Sara González.

»Flaix: els CAP, la primera trinxera contra el coronavirus; per Albert Alemany.

»Anàlisi: un bon sistema sanitari no és un sistema sanitari «low cost»; per Josep Lladós Masllorens, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials.

»Fil directe: «Cuidar les llibertats»; per Joan Serra Carné.

» Opinió: «Literatura popular catalana»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»Ciència en societat: la nova realitat obre nous debats; per Cristina Junyent.

I també bones notícies...

» CONFIANÇA El Mobile renova el contracte amb Barcelona un any i seguirà almenys fins al 2024.

» CIÈNCIA El Barcelona Supercomputing Center lidera una investigació de medicaments aprovats contra el coronavirus.
 

---

 El passadís

Salut va canviar ahir el mètode de recompte de morts per coronavirus. En un intent d'aproximar-lo més a la realitat per ser més transparents i evitar suspicàcies, la xifra inclou, a més dels qui moren en hospitals (que són els que ofereixen als mitjans el ministeri i les altres comunitats), els que ho fan a casa o a les residències d'avis. Ja se superen les 7.000 persones. Això és possible després de l'ordre que es va donar a les funeràries. Les xifres han estat motiu de discòrdia amb el Ministeri. El Ministeri dona cada matí les del dia abans i va indicar a les conselleries, que des del decret d'alarma estan sobre el paper sota la seva autoritat, que no se'ls avancessin. Alba Vergés va optar per no esperar. Així, un cop es tenen les xifres dels hospitals (i ara de les funeràries) i es comuniquen a Madrid, es fan públiques. Passa, però, que sempre és molt tard a la nit. El Ministeri ha demanat sense èxit al Departament que no ho faci, però ara aquest tampoc és un gran problema per a Illa. Té altra feina.

Vist i llegit

La proposta de Pedro Sánchez de nous Pactes de la Moncloa emmarca els moviments a la política espanyola amb el panorama que deixarà la pandèmia com a futur immediat. Des de l'esquerra, l'analista Fernando López Agudín defensa uns grans acords d'estat en un article a Público, titulat "La correlació de forces dels Pactes de la Moncloa". Segons ell, aquests acords són imprescindibles per afrontar el paisatge social que vindrà i requereixen potenciar el paper de l'Estat i la despesa pública. Creu que hi ha prou correlació de forces per assegurar una agenda progressista, l'única que pot evitar caure en l'abisme. López Agudín veu en l'origen dels Pactes del 1977 i en els que ara es poden culminar el llegat de la política de reconciliació nacional que el PCE va enarborar a partir del 1956.

 L'efemèride

Just hem commemorat el 14 d'abril, dia de 1931 en què es va instaurar la República a Espanya i proclamar a Catalunya. Allò va dur importants avenços socials i polítics, entre ells el vot femení, que es va aprovar a finals d'aquell any després de dures discussions. El primer cop que les dones van votar amb la nova legislació va ser, però, tal dia com avui de l'any 1933, fa exactament 87 anys. Ho van fer a un municipi del Maresme, Canet de Mar, on els col·lectius de dones ja eren molt actius. L'Ajuntament va convocar una consulta local, amb participació dels dos sexes, sobre si calia o no invertir una important quantitat de diners en el nou mercat municipal. Va guanyar el sí. Aquí es recorda l'efemèride.

 L'aniversari

El 16 d'abril de 1958, avui fa 62 anys, va nàixer a Barcelona el periodista Xavier Sardà, famós pels seus programes de ràdio i televisió i les seves participacions en espais d'opinió. És germà de l'actriu Rosa Maria Sardà i va començar com a la premsa escrita, d'on va passar a la ràdio aconseguint reconeixement a la Cadena SER amb el magazín de tarda La Ventana. Allò li va permetre fer el salt a la televisió estatal (ja havia fet programes a TV3 com Betes i films o Tot per l'audiència) i més concretament a Telecinco amb Crónicas Marcianas, un late show d'entreteniment sovint polèmic pels personatges als quals solia donar pantalla. Sardà va guanyar diversos premis i ara és un col·laborador habitual de les tertúlies de la Sexta i escriu a El Periódico des de posicions crítiques amb el procés. Aquí el podeu veure al Betes i films de l'any 1992, un espai on el públic enviava vídeos domèstics curiosos.

 ​Fes clic aquí per rebre'l