Desconfinament a la catalana

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Ja tenim aquí el desconfinament. Ningú les té totes que la pandèmia del coronavirus estigui controlada. No hi ha vacuna i la sanitat encara està tensionada, però els dies pesen i els agents econòmics pressionen per posar-se en marxa i aixecar les persianes. També les famílies, preocupades per quan podran sortir els nens i pel que passarà amb el curs escolar. Es parla de desconfinament i, com aquell qui no vol la cosa, Pedro Sánchez assumeix un altre error. Al principi, el virus no n'entenia de territoris i les mesures havien de ser harmòniques a tot l'Estat. Ara, però, ja no. Admet que, si bé no necessàriament en l'escala autonòmica tal com seria el més lògic, sí que hi pot haver diferències entre territoris a l'hora de relaxar el confinament.

No cal dir que els arguments de Sánchez han reforçat les raons de Quim Torra i el seu executiu. El president va demanar ahir que la Generalitat recuperi les competències i pugui organitzar el desconfinament i no limitar-se a executar les ordres que emeti la Moncloa. Avui, el Govern aprovarà un pla proposat per l'epidemiòleg Oriol Mitjà que caldrà veure com atén el govern central. Més els val a Palau no ser optimistes. El president, que fins ara no ha tingut un mandat precisament lluït, té una bona oportunitat per seguir fixant posició i pensar a liderar la reactivació econòmica, si més no fins que el Suprem l'aparti del càrrec o es convoquin eleccions. Sobre el seu segon round, n'he escrit aquesta opinió.

Per ara, a Madrid, se l'escolten poc. A ell i a la resta. Dissabte al vespre, a la roda de premsa que va fer a la Moncloa, el nostre company Pep Martí va preguntar a Sánchez si podia enumerar alguna de les mesures que hagués pres aquestes setmanes a proposta de les comunitats autònomes. No en va saber dir cap. Va tirar pilotes fora i es va limitar a explicar que molts presidents havien compartit les iniciatives que cada diumenge els presenta després d'explicar-les el dia abans en roda de premsa. Ahir els va explicar que els transferirà diners compromesos al model de finançament vigent, però no serà una injecció directa com la que demanava Pere Aragonès. Ara caldrà aclarir, per exemple, si la nova renda mínima espanyola anul·larà o no la renda garantida que ja cobren molts catalans.

És evident que, en aquesta crisi, les autonomies, malgrat que gestionen de fa dècades la sanitat, han quedat políticament arraconades. I la Unió Europa no serà més que un fòrum de debat financer sobre la gestió del deute públic que generarà tot plegat. L'estatisme (acompanyat de la dosi diària d'autoritarisme) s'ha enfortit de forma extraordinària com a resposta a la pandèmia. Veurem com ho segueix fent en aquest camí cap al desconfinament.

Sánchez ignora les autonomies, però diu que els seus pactes de reconstrucció no els trauran competències si prosperen. Si els fa amb Podem i els partits independentistes i nacionalistes és, en efecte, improbable que passi, però si la lògica d'aliances no és la de la moció de censura i la investidura i incorpora al PP o a Ciutadans (ja no cal dir a Vox) voldran cobrar-se peça. Avui el president espanyol conversarà amb Pablo Casado, que per ara no li vol donar la foto d'uns Pactes de la Moncloa 2.0.
 

---

Avui no et perdis

»Moncloa i Govern inauguren el pols pel com i el qui del desconfinament; per Sara González.

»Els deu punts del desconfinament català: del carnet d'immunitat als tests a sis milions de persones; per Sara González.

»Entrevista a Xavier Trias: «Segur que una Catalunya independent hauria gestionat millor la crisi»; per Oriol March.

»Així compensarà el Govern els hospitals concertats per l'atenció al coronavirus; per Andreu Merino.

»Entrevista a Rafael Bengoa, exconseller de Salut basc i assessor d'Obama: «Hem comès un error clínic i humà amb els nostres avis»; per Joan Serra Carné.

»Així es farà el repartiment de mascaretes a les farmàcies a partir d'aquest dilluns.

»Acabar el curs al juny és la millor decisió? Què s'ha de fer a l'estiu? Parla la comunitat educativa; per Bernat Surroca.

»Fil directe: «La policia del pensament»; per Germà Capdevila.

»Primícia: Salut atura els tests ràpids del ministeri per dubtes en la fiabilitat; per Sara González.

»Opinió: «Renda per a molt, molt, molt pobres»; per Ariadna Trillas.

»Opinió: «Coronabons per a què?»; per Clara Ponsatí, eurodiputada de JxCat.

»10 propostes per celebrar Sant Jordi a casa amb els fills; per Irene Ramentol.

»Filiprim: Instagramiztar el fotoperiodisme; per Toni Vall.

I també bones notícies...

» JUST El Govern estudia compensar econòmicament el sobreesforç del personal sanitari.

» CIVISME El confinament total va reduir la mobilitat laboral a Catalunya un 20% més que la mitjana estatal; per Roger Tugas Vilardell.
 

---

 El passadís

La política fa estranys companys de llit, es diu. I els escàndols de corrupció encara més, fins al punt de relacionar els Pujol amb Vox. Macarena Olona, advocada de l'Estat i diputada ultra per Granada, és una figura emergent al partit de Santiago Abascal. De fet, és la secretària general del grup parlamentari i aquests dies la seva imatge s'ha fet viral per assistir al ple amb una mascareta de color "verd guàrdia civil" amb una bandera d'Espanya. Com a funcionària, Olona va defensar policies i guàrdies civils per la seva actuació contra els veïns de Gamonal, a Burgos, i va guanyar fama al País Basc defensant agents acusats de tortures o aconseguint que es pengessin banderes espanyoles. Es presenta com una eficaç lluitadora contra la corrupció (fet que assegura que la va enfrontar al PSOE i al PP) i explica que deu el que és i com és a la seva mare, que la va criar a Alacant, on va estudiar dret.

De qui no ha parlat mai la diputada és del seu pare. Es tracta de Pablo Olona, un empresari d'origen lleidatà, vinculat a diversos escàndols de corrupció i relacionat amb els negocis panamenys (tèrbols segons les investigacions policials) de Jordi Pujol Ferrusola, el fill gran de l'expresident. Olona, que fa anys que "ajuda" empresaris a aterrar a Panamà, estava també connectat amb Joan Piqué Vidal i Javier de la Rosa. Va estar empresonat a Espanya i a Andorra per insolvència punible i per a la policia era una peça clau en els afers del Júnior. Algunes informacions l'havien relacionat també amb l'entorn empresarial d'Eduardo Zaplana, que va fer carrera política al PP des de l'alcaldia de Benidorm.

Vist i llegit

La crisi esportiva i social del Barça, que ha fet saltar pels aires la junta de Bartomeu, ha revolucionat el planter de candidats. Joan Laporta diu que vol tornar a provar-ho i pel que sembla la influència del també expresident Sandro Rosell segueix intacta encara que digui que ell no hi tornarà. De moment, però, aquest cap de setmana Mundo Deportivo, l'esportiu del Grup Godó, l'ha encimbellat tant com ha pogut. Entrevista de Cristina Cubero i una columna que no té pèrdua del director Santi Nolla, amb referències a les virtuts de Josep Lluís Núñez incloses. A Nolla li faltava demanar el santo subito per Rosell. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1897, fa 123 anys, entrava en vigor el decret que d'agregació segons el qual els municipis de Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'integraven a Barcelona, que havia fet caure les muralles i s'havia expansionat gràcies a l'Eixample. Es convertia en una gran capital. Així ho recorda aquest vídeo de Betevé.

 L'aniversari

Un 20 d'abril de l'any 1889 naixia a Braunau am Inn, a Àustria, el dictador alemany Adolf Hitler, que va modelar la ideologia nazi i amb el seu imperialisme va provocar la Segona Guerra Mundial i l'holocaust jueu. Hitler, fanàtic i inestable, va estar al capdavant del país, després de guanyar unes eleccions, entre 1933 i 1945. Va arribar al poder gràcies a un discurs populista i nacionalista que va derivar en totalitari. El dictador es va suïcidar amb la seva companya Eva Braun el 1945 al seu búnquer a Berlín, just quan els aliats prenien la ciutat. Aquí un curt vídeo biogràfic d'un dels personatges més sinistres del segle XX.
 ​Fes clic aquí per rebre'l