12
de maig
de
2020, 14:40
Actualitzat:
14:40h
El president de la Generalitat, Quim Torra, no té intenció de posar data a les eleccions catalanes ni de convocar-les. En aquests termes s'ha expressat aquest dimarts la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en la roda de premsa posterior al consell executiu. Budó ha indicat que Catalunya no es pot permetre que el Govern estigui "en funcions" a l'hora d'afrontar la crisi sanitària i ha recordat que "només correspon" a Torra fixar la data i convocar els comicis. De moment, no s'ha fet cap consulta a Salut per si seria possible efectuar-les sense haver resolt del tot la pandèmia.
Budó ha fet aquestes consideracions després que ahir tant ERC -integrant del Govern- com l'oposició -especialment el PSC i els comuns- demanessin traçar un horitzó electoral clar malgrat l'emergència. "És lògic que ho demani l'oposició", ha admès la consellera de la Presidència i portaveu de l'executiu, que ha apuntat que qualsevol reunió entre partits per abordar l'escenari electoral depèn d'ells i no de l'executiu.
Què defensa ERC? En essència, "consensuar" el calendari per tal que la legislatura no quedi exclusivament en mans del Tribunal Suprem. És allà on, en l'escenari actual, s'hi acabarà dirimint el futur electoral de Catalunya: si no accepta el recurs de Torra contra la condemna pel llaç groc, els comicis es precipitarien. També ho farien si, en cas d'admetre els arguments del president, el Suprem acaba confirmant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 19 de desembre de l'any passat. Tant a Presidència com a JxCat sostenen que, ara, no és prioritari parlar d'eleccions. Al gener va ser el president qui va entornar el "pressupostos i eleccions".
En la línia de no tenir pressa es va expressar ahir el portaveu del PDECat, Marc Solsona. "Ara no toca una ruleta de calendaris electorals", ha ressaltat sobre les peticions de l'oposició i dels socis de Govern, amb els quals existeix una discrepància clara sobre com -i, sobretot, quan- acabar la legislatura. Solsona, en aquest sentit, va fer costat explícitament a Torra i va insistir que en plena crisi sanitària no s'han d'encetar aquests debats. També va indicar que la refundació de JxCat es manté congelada.
Aquesta derivada és rellevant, perquè en aquests moments les sigles que lidera Carles Puigdemont no disposen de candidat a les eleccions ni d'una estructura fixa després de mesos embarrancats en el debat intern. En privat, això sí, fonts del PDECat assenyalen -així ho detallava NacióDigital aquest cap de setmana- que és "probable" que la inhabilitació del president es converteixi en ferma al juliol, de manera que els comicis apuntarien a la tardor. Sempre i quan la situació del coronavirus estigui controlada.
Miquel Iceta, primer secretari del PSC, va alertar que els rebrots poden intervenir en el calendari electoral, i per això ha reclamat clarificar-lo. "Torra hi està obligat", ha assenyalat també a través d'una roda de premsa telemàtica en la qual va proposar una comissió d'estudi per la reconstrucció. També va fer propostes en aquest àmbit Jéssica Albiach, cap de files dels comuns al Parlament, que va insistir en la necessitat de fer eleccions quan passi l'emergència. Sense la crisi sanitària, Torra hauria dit la data dels comicis un cop aprovats els pressupostos de la Generalitat per al 2020.
Budó ha fet aquestes consideracions després que ahir tant ERC -integrant del Govern- com l'oposició -especialment el PSC i els comuns- demanessin traçar un horitzó electoral clar malgrat l'emergència. "És lògic que ho demani l'oposició", ha admès la consellera de la Presidència i portaveu de l'executiu, que ha apuntat que qualsevol reunió entre partits per abordar l'escenari electoral depèn d'ells i no de l'executiu.
Què defensa ERC? En essència, "consensuar" el calendari per tal que la legislatura no quedi exclusivament en mans del Tribunal Suprem. És allà on, en l'escenari actual, s'hi acabarà dirimint el futur electoral de Catalunya: si no accepta el recurs de Torra contra la condemna pel llaç groc, els comicis es precipitarien. També ho farien si, en cas d'admetre els arguments del president, el Suprem acaba confirmant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 19 de desembre de l'any passat. Tant a Presidència com a JxCat sostenen que, ara, no és prioritari parlar d'eleccions. Al gener va ser el president qui va entornar el "pressupostos i eleccions".
En la línia de no tenir pressa es va expressar ahir el portaveu del PDECat, Marc Solsona. "Ara no toca una ruleta de calendaris electorals", ha ressaltat sobre les peticions de l'oposició i dels socis de Govern, amb els quals existeix una discrepància clara sobre com -i, sobretot, quan- acabar la legislatura. Solsona, en aquest sentit, va fer costat explícitament a Torra i va insistir que en plena crisi sanitària no s'han d'encetar aquests debats. També va indicar que la refundació de JxCat es manté congelada.
Aquesta derivada és rellevant, perquè en aquests moments les sigles que lidera Carles Puigdemont no disposen de candidat a les eleccions ni d'una estructura fixa després de mesos embarrancats en el debat intern. En privat, això sí, fonts del PDECat assenyalen -així ho detallava NacióDigital aquest cap de setmana- que és "probable" que la inhabilitació del president es converteixi en ferma al juliol, de manera que els comicis apuntarien a la tardor. Sempre i quan la situació del coronavirus estigui controlada.
Miquel Iceta, primer secretari del PSC, va alertar que els rebrots poden intervenir en el calendari electoral, i per això ha reclamat clarificar-lo. "Torra hi està obligat", ha assenyalat també a través d'una roda de premsa telemàtica en la qual va proposar una comissió d'estudi per la reconstrucció. També va fer propostes en aquest àmbit Jéssica Albiach, cap de files dels comuns al Parlament, que va insistir en la necessitat de fer eleccions quan passi l'emergència. Sense la crisi sanitària, Torra hauria dit la data dels comicis un cop aprovats els pressupostos de la Generalitat per al 2020.