Més Trump que Rajoy: la dreta espanyola es radicalitza al barri de Salamanca

L'Espanya dels balcons, a la qual ha al·ludit nombroses vegades el líder del PP, Pablo Casado, baixa al carrer. "Colitas, cabrón, abre Louis Vuitton!" és un dels crits de guerra que aquests dies agita el barri de Salamanca de Madrid, el de més alt nivell de vida de la capital espanyola i feu de la dreta més conservadora. Aquesta proclama i la de "llibertat", aparentment amenaçada per una Moncloa que té a Veneçuela com a model -segons els que protesten-, han fet fortuna a carrers com el de Núñez de Balboa. La dreta es radicalitza i s'assembla més a Donald Trump que a Mariano Rajoy.


La protesta, sorollosa i benestant alhora, és provinciana i matussera, però forma part d'una estratègia de més volada, escalfada des de fa setmanes per alguns mitjans i per l'oposició de dretes contra el govern de coalició que encapçala Pedro Sánchez. La pandèmia és, també, un gran camp de batalla polític, i ha agitat un districte en el qual el vot es reparteix majoritàriament entre el PP, Vox i Ciutadans. Per aquest ordre.

Com tot en el coronavirus, la partida es juga a escala global, del Regne Unit a Itàlia, del Brasil als Estats Units, del Washington de Trump a l'Espanya de Sánchez. En el cas de l'estat espanyol, la influència més clara -i no pas d'ara- sobre el gruix de la dreta conservadora és el dels sectors més populistes i reaccionaris del partit republicà nord-americà. 

L'estratègia de la polarització, basada en la radicalització i la idea que les eleccions es guanyen mobilitzant al màxim els sectors propis, menyspreant l'elector moderat i centrista, va fer fortuna als Estats Units amb el moviment del Tea Party contra l'administració de Barack Obama. En aquesta manera de fer política, tan important és la feina a les institucions com l'agitació al carrer.

També el llenguatge és clau, amb una voluntat de fer-se amb el lèxic liberal: "llibertat" contra "autoritarisme", i drets amenaçats contra l'opressió que estaria encarnada per les forces d'esquerres. Alguns s'anomenen "resistència democràtica". Els "antics", els "nostàlgics" sempres ón els altres, siguin els independentistes, Podem o Sánchez. 

El discurs del PP enfront el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va beure molt dels missatges del Tea Party. Com les consignes d'ara contra la gestió de la crisi de l'executiu de Sánchez des de la dreta s'emmirallen en l'estil dels sectors més propers a Trump i el seu rebuig a "tancar Amèrica".

El PP se'n va a Michigan     

Des de l'inici de la crisi sanitària, la política nord-americana és un pols entorn les mesures de confinament. La comunitat científica aconsella ser prudent i mantenir vigent l'stay home. Bona part dels governadors demòcrates, amb intensitat diferent, han ordenat mesures de confinament, mentre Trump ha mostrat una actitud entre el rebuig i la recança. 

L'estat de Michigan ha esdevingut el territori amb més tensió. La governadora demòcrata Gretchen Whitmer, una figura ascendent, ha ordenat tancar escoles i mesures de distanciament. Però s'ha generat un moviment de protesta que, tot i minoritari, està crispant la societat. Trump ha mostrat comprensió pels manifestants, que sense respectar el distanciament, han envoltat el parlament de l'estat en diverses ocasions. La llei permet anar amb armes al legislatiu i aquesta setmana s'han arribat a suspendre les sessions per por a algun incident greu.

Igual que als EUA, també a Madrid els dirigents polítics de la dreta donen cobertura a les protestes. Mentre Casado puja el to i comença a esberlar l'efímera etapa de treva política, la presidenta madrilenya obre directament el foc: "Esperin que la gent surti al carrer perquè el que ha passat al carrer de Nuñez de Balboa els semblarà una broma". És el carrer que travessa els barris de Castellana i Recoletos, a la zona burgesa de Madrid. Des del diumenge passat, la protesta -a les nou del vespre- s'ha estès.
  

Els nuclis més ideologitzats del PP sempre han tingut un ull posat en els moviments conservadors nord-americans. No és casualitat que qui va ser responsable de relacions internacionals de la FAES, Rafael Bardají, estava ben connectat amb think tanks i grups propers als republicans dels EUA. Després, Bardají va abandonar el PP i es va afiliar a Vox. Ara alguns volen emular al Madrid tradicional les estratègies extremistes de Michigan. La dreta espanyola s'acosta ara més a Trump que a Mariano Rajoy.

​