Damià Calvet: «En la negociació amb l'Estat cal perseverar»

El conseller de Territori i Sostenibilitat sosté que continua sent vàlida la proposta que Puigdemont sigui candidat de JxCat a les eleccions catalanes i s'ofereix com a número dos efectiu

Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, durant l'entrevista.
Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, durant l'entrevista. | Adrià Costa
24 de maig de 2020, 20:35
Actualitzat: 25 de maig, 20:42h
La rutina de Damià Calvet (Vilanova i la Geltrú, 1968) comença a assemblar-se a la que tenia abans de l'esclat del coronavirus. El conseller de Territori i Sostenibilitat porta dies treballant des del despatx i, seguint les pautes del desconfinament, va camí de recuperar l'agenda de visites arreu del país. En aquesta entrevista telemàtica amb NacióDigital, Calvet avança com haurà de ser el transport públic després de la crisi sanitària, avalua el futur del diàleg amb l'Estat, passa revista al futur de Junts per Catalunya (JxCat) -és un dels membres més actius en la reordenació, proper com és al seu antecessor Josep Rull- i també es posiciona sobre el paper de Carles Puigdemont.


- Com s'està vivint la pandèmia des del Govern? Podem considerar que el pitjor ja ha passat?

- S'està vivint amb molta intensitat, perquè la societat ho està vivint així. Crec que hem fet una bona estratègia de confinament i estem ara confegint tota l'estratègia de desconfinament gradual, però sobretot de reactivació econòmica. A banda de gestionar encara serveis bàsics com el transport públics i l'aigua, per exemple, estem molt enfocats en marcar el desconfinament i la reactivació econòmica, que la necessitem.

- Barcelona i les àrees metropolitanes estan preparades per passar a la fase 1 a partir de dilluns, com ja ha acceptat el govern espanyol?

- Tenim condicions sanitàries i també els plans de desescalada que ens permeten que cada activitat que reobri es faci amb les condicions requerides de seguretat. Estem molt atents al fet que el transport públic funcioni bé, i ho farà.

- A primera hora del matí, en condicions normals, hi ha sempre aglomeracions a trens, busos, metro i Ferrocarrils de la Generalitat. Què es farà per evitar-les quan es pugui tornar a l'activitat més o menys habitual?

- El transport públic està dissenyat, si se'm permet l’expressió, per funcionar a tope. Durant tota l'emergència hem tingut una disminució brutal de la demanda perquè estàvem en confinament total, i a hores d'ara encara estem en demandes entre el 15% i el 20%, molt inferior a la que tenim habitualment, la qual cosa comporta problemes de sobrecostos del sistema. Hi ha d'haver confiança en el transport públic: la gent ha de saber que el pot utilitzar en bones condicions entre l'oferta que posem al servei dels ciutadans -a partir de la fase 1 ja serà del 80% al 100%, i en hores punta tindrem el màxim de la nostra capacitat- i les condicions sanitàries correctes. Això va del 50% de l'ocupació dels seients, que és la ràtio de dues persones per metre quadrat, a l'obligació d'utilitzar la mascareta. Volem que el transport públic formi part de la reactivació.

"Hi ha d'haver confiança en el transport públic: la gent ha de saber que el pot utilitzar en bones condicions"

- La mobilitat a les ciutats canviarà després de la pandèmia? Es relegarà l’ús del cotxe i es prendrà consciència definitiva de l’emergència climàtica?

- Això és el que voldríem, però vull advertir que en altres ocasions hem passat crisis en les quals ens plantejàvem molt bones intencions per fer canvis estructurals i ser millors, i després recuperem mals hàbits. Esperem que això no sigui així. Me'n faig un fart, d'explicar que la reactivació econòmica ha d'estar lligada a l'agenda verda, que vol dir mobilitat més sostenible i més i millor transport públic. La crisi ens ha d’ajudar a entendre que medi natural, biodiversitat i qualitat de l’aire estan intrínsecament lligades a la salut i al benestar social. Ho hem de lligar tot.

- A l'abril s'havia de posar en marxa el sistema de sancions de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de l'entorn de Barcelona. Quan entrarà en vigor?

- Tots els terminis administratius han saltat pels aires, també el de la prova pilot de la T-Mobilitat. Ho hem de refer d'una manera molt meditada i ajustada al que és la crisi i la reactivació. En aquests moments, els municipis que gestionen l’àrea de ZBE estan acabant de definir el calendari amb el qual es podran reactivar les sancions, que són imprescindibles. Hem d’ajustar la voluntat de tenir una ZBE potent amb la crisi que vivim.

- Aquesta setmana s'ha aprovat la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma amb els vots del PNB i de Ciutadans, com l'última vegada, però hi ha hagut polèmica per l'acord amb Bildu sobre la reforma laboral. A banda, s'ha constatat l'esquerda evident en la majoria de la investidura de Pedro Sánchez. Es pot donar per liquidat l'esperit del que havia de ser la legislatura del diàleg?

- L'espectacle al voltant de la gestió parlamentària del govern espanyol de l'estat d'alarma ha estat i és lamentable. Totes aquelles promeses que s'havien fet de diàleg, proximitat i cogestió han saltat pels aires. És un govern que no és creïble, que fa plantejaments tramposos. Continuarem reclamant poder gestionar des de Catalunya tot el que fa referència a la reactivació econòmica i la protecció social. Tot el que se'ns planteja ens acaba condicionant de manera nefasta. Es pot afirmar que la millor reactivació és la independència: no tindrem millor protecció social que la que ens pugui oferir un estat propi.
 

Calvet, durant una visita com a conseller. Foto: Norma Vidal / ACN


- El Govern defensa aquests dies que està fent polítiques més progressistes que l'executiu del PSOE i d'Unides Podem a Madrid.

- Així ho entenc. Des de Territori vam ser els primers en fer una moratòria en el pagament del lloguer del parc públic d'habitatges, o els primers en rebaixar cànons de l'aigua i taxes per garantir la màxima liquiditat a les persones, famílies i empreses. La resta ha anat arrossegant els peus i seguint el nostre full de ruta. Cal que l'Estat habiliti fons finalistes i específics per cadascun dels sectors afectats. Pensin que encara no hem rebut els recursos del fons autonòmic de 16.000 milions que es va anunciar a bombo i plateret. Cal també que l'Estat tingui un paper proactiu en la definició de nous objectius de dèficits a Europa i per tal que arribin a la Generalitat i es puguin fer polítiques encara més progressistes quan parlem de protecció de les persones.

"Per modificar el pressupost no estem pensant en transferències entre conselleries ni tampoc en retallades, ni molt menys"

- Quan estaran preparades les modificacions dels pressupostos aprovats fa tot just un mes al Parlament?

- Hi estem treballant. Des de cada Departament estem reprioritzant el pressupost, que es va pensar i pactar abans de la crisi. No estem pensant en transferències entre conselleries, tampoc estem pensant en retallades, ni molt menys, sinó que cada departament, en funció de les prioritats de protecció social i reactivació, reprioritzi. Això s'anirà implementant amb modificacions setmana a setmana. Després hi haurà d'haver el pla de reactivació, en el qual el Govern ja hi està treballant, i jo formo part de la comissió que l'està elaborant. Això comportarà, de nou, un seguit de modificacions legislatives i també del pressupost.

- Com garantiran que no hi haurà retallades en un context de davallada d'ingressos?

- Amb el repartiment del dèficit -que ja no pot ser del 0% i ha d'anar a les administracions que presten els serveis de forma directa, com la Generalitat- i amb fons directes de l'Estat. N'hi ha d'haver d'específics, com per exemple, un per al transport públic i un per al turisme, que genera un percentatge del PIB molt important. A banda, hem de tenir en compte el dèficit fiscal, que són diners que es generen i es paguen des de Catalunya però que no hi arriben perquè van a una caixa única.

- Una de les qüestions que sobrevolen la legislatura és la taula de diàleg, que només s'ha reunit una vegada i s'ha vist afectada per la crisi sanitària. S'ha de fixar ja una data per fer la segona trobada?

- El fet de poder dialogar i negociar tot allò que volem des de Catalunya, que és la fi de la repressió -continuem tenint presos polítics-, la recuperació de les llibertats essencials, i poder debatre al voltant del dret a l'autodeterminació i poder pactar els termes d'un referèndum, està en l'ADN del nostre Govern. Això estava molt ben encarat i ha quedat en segona instància per la crisi, però no vol dir que ho oblidem. El president Quim Torra, en cada conferència de presidents, subjacent a la seva posició respecte la crisi, hi ha la posició de poder anar avançant en la taula de diàleg i de negociació. Tot aquell que coarti aquesta necessitat, estarà anant en contra de la democràcia.

- Com s'ha de reconstruir el full de ruta independentista? L'estratègia legitimista de JxCat i la negociadora d'ERC, que van per separat, no estan obtenint fruits a l'hora de començar a negociar l'autodeterminació amb l'Estat.

- Soc de l'opinió que en tota negociació cal perseverar. Hi ha una vella dita del sindicalisme que diu que en les negociacions cal cul de ferro. Estem "atornillados a la mesa del diálogo", que és una expressió del PNB. Hem de reiterar aquesta posició. Hem de continuar posant el govern progressista del PSOE i Podem, que tantes paraules fan servir durant les campanyes electorals i en el moment que necessiten els vots al Congrés dels Diputats, davant del mirall. Hem de continuar avergonyint-los de deixar-se arrossegar per posicions recentralitzadores, autoritàries i que neguen la democràcia.

Amb aquesta perseverança, i sobretot amb la connivència dels sectors progressistes de Catalunya, de l'Estat i d'Europa al voltant de la necessitat del diàleg i de fer de la democràcia l'eina imprescindible de progrés, hem d'acabar aconseguint fer allò que és legítim. Es tracta de preguntar el poble de Catalunya si vol ser una nació lliure entre la resta de nacions lliures del món, si podem tenir un estat propi en pau i democràcia, si podem exercir, com creiem que tenim dret, l'autodeterminació.
 

Calvet va fer el salt com a conseller el juny del 2018. Foto: Adrià Costa


- Al llarg de la legislatura mai ha acabat de desaparèixer l'ombra de les eleccions. El president Torra ha de fixar data per als comicis, tal com es va comprometre el 29 de gener i com li demana ERC, soci de Govern?

- Aquests dies de crisi i de desconfinament gradual m'estic veient amb desenes de persones, institucions i empreses a diari. Desenes de reunions, i ningú no em demana eleccions. Ningú. Em demanen que siguem àgils, que creem condicions que permetin una recuperació ràpida. No sento cap clam al voltant de posar data d'eleccions.

"L'espai de JxCat té deures a fer i són inajornables. Es necessiten almenys tres coses: espais de debat, espais de presa de decisions i comunicació d'aquestes decisions"

- Però el 29 de gener el mateix president va donar per liquidat el Govern. Aquest és el millor dels escenari per afrontar la crisi i la reactivació?

- És veritat que en aquella circumstància hi va haver un fet puntual prou greu -la condició de diputat del president- i que allò va provocar l'esgotament polític de la legislatura. Però les circumstàncies han canviat, i ara amb molta normalitat tots els departaments de la Generalitat, de JxCat i ERC, estem treballant plegats per aconseguir la reactivació. Entre tots treballen en unes condicions que el 29 de gener no ens imaginàvem.

- En quin punt es troben les negociacions per definir el futur de JxCat?

- L'espai de JxCat té deures a fer i són inajornables. Crec que és una opció guanyadora que pot demostrar bona gestió allà on té responsabilitats, representativitat territorial, claredat en els objectius, fermesa des del diàleg i la negociació, coherència entre el que diu -el que posa als programes electorals- i el que fa i el que vota. Té totes les dimensions que pot tenir un partit: Govern, grups als parlaments, alcaldes i més de 3.000 regidors. Però encara no és un partit polític, o almenys no és un instrument amb òrgans de governança clars. Es necessiten almenys tres coses: espais de debat, espais de presa de decisions i comunicació d'aquestes decisions.


Tinc molt clar el model de JxCat que m'agradaria, un model útil per a les persones, per les famílies, per les empreses, i vull poder debatre'l amb les persones que conformen aquest espai. En aquest debat també hi ha organitzacions, com el PDECat i la Crida. És imprescindible entendre-les, i també el que aporten. Hi ha d'haver un esperit que suma perquè és el que el país demana en aquests moments. Per tant, aquests deures inajornables on ens han de portar? A escollir una direcció executiva, que marqui com funcionem, de quina manera escollim candidats i llistes. A mi les primàries em semblen un molt bon sistema.

- Si hi ha aquestes primàries, vostè s'hi presentaria?

- A mi m'agradaria poder debatre el model de JxCat, en el sentit que abans he explicat, i en la mesura que sigui el que crec que necessita el país, o bé del debat en surt un model en el qual m'hi sento encaixat perquè és útil per les persones -no dubto que serà així-, jo estaré a disposició de JxCat.

- Abans de la pandèmia es va posar damunt la taula un esquema segons el qual Puigdemont seria candidat -sense sotmetre's a la investidura-, acompanyat d'un número dos efectiu. Continua sent vàlid, aquest escenari?

- En la mesura que el lideratge indiscutible i indiscutit de JxCat el té el president Puigdemont, sí. Ell ha d'encapçalar la nostra manera de presentar-nos en societat. I no és estètica, sinó una concepció del que representa JxCat. A partir d'aquí, hi ha d'haver una direcció executiva que acabi decidint de quina manera s’acaba conformant la llista, que ha de ser potent, amb persones que puguin defensar el model social, econòmic  que haurem debatut. Una llista amb representativitat territorial i sectorial. El que surti del debat segur que serà una opció guanyadora.
 

Calvet és un dels dirigents més actius en el debat a JxCat. Foto: David Zorrakino / Europa Press


- Li agradaria ser el candidat efectiu de Puigdemont en unes eleccions al Parlament?

- Tinc vocació de servei públic i, per tant, estaré allà on l'espai de JxCat, conformat com a tal, em demani.

LES PREGUNTES DEL TERRITORI

- En quin punt es troba el desdoblament de la R3 de Rodalies? Com afectarà la crisi en aquest tipus d'obres públiques?

- El més calent és a l'aigüera. Quan es va fer el traspàs del servei de Rodalies van prometre 4.000 milions d'euros en inversió d'infraestructura ferroviària, entre els quals el desdoblament de la R3. Hi havia previstos 650 milions d'euros i deu anys després tenim actuacions puntuals en passos de nivell en algun enclavament, però no és el desdoblament que esperem. Tenim un problema afegit, que és que l’estudi informatiu va caducar, se n'ha de fer un altre. Això demostra la feblesa del traspàs, que és fake, i també la incapacitat del govern de l'Estat de donar resposta a les necessitats de mobilitat que tenim al país.

Pel que fa a la crisi i com afectarà a aquest tipus d'inversions, hem d'entendre que podrem afrontar millor la crisi si en fem de determinades. Quan parlem de reactivació econòmica i agenda verda, em refereixo a fer obra pública per mobilitat sostenible, com al L9 o línies de busos, o bé la unió del tramvia per la Diagonal, que són imprescindibles. Generen ocupació i permeten disposar d'un país més preparat, més just, amb més equitat i més sostenible.

- Pel que fa a l'Agència de la Natura, què ha de dir sobre les crítiques que arriben del Pallars Sobirà sobre el fet que hauria de tenir més consens al territori? Quin benefici en pot treure aquesta zona del país?

- Hi ha persones que no són crítiques, com ara els alcaldes que han signat un manifest a favor. Està impulsada pel Parlament, no pel Govern. És la peça que faltava. Tenim l'estratègia, la vam aprovar a principis d'aquesta legislatura, i enllaça amb estratègies europees i mundials. Ara ens cal un ens que ho gestioni millor, de manera més propera al territori i al sector. L'objectiu és disposar de millors polítiques de protecció del medi natural i de la biodiversitat. Tindrà participació directa dels ajuntaments i dels sectors agrícola, forestal i pesquer en el consell d’administració, i també d'entitats ambientals i centres de recerca. L'Agència no ve per protegir més extensió, sinó per gestionar millor el que ja tenim protegit. S'aboquen recursos en benefici del territori. Són recursos que durant anys no hem tingut i que se'ns ha reclamat. Ara tindrem aquesta capacitat

- Pel que fa al CRT de Vila-seca i Salou, s'està posant en risc diner públic amb l'operació de compravenda a tres bandes entre l'Incasòl, La Caixa i Hard Rock valorada en 120 milions d'euros?

- En absolut. Ho hem repetit jo mateix i el vicepresident Pere Aragonès. És una gran operació de posada al dia de la nostra oferta turística, també en clau de sostenibilitat. Hi ha temes energètics i d'ús d'aigua que es tenen molt en compte en el cor d'aquest projecte. Hem dit i repetit que no hi ha ni un euro públic. Sí que és veritat que hi ha una compravenda entre La Caixa, propietària dels terrenys, via Incasòl a Hard Rock. Aquest és un tràmit que es farà quan toqui, ara estem en pròrroga. Continuem treballant perquè sigui un projecte que ens faci disposar de més capacitat per reactivar-nos econòmicament com a societat i amb una certa agilitat.

- El projecte continua sent viable en un moment com aquest, marcat pel coronavirus?

- Sí, creiem que sí, així ens ho diuen tots els operadors internacionals. És evident que hi haurà un decalatge en la posada en funcionament d’aquest tipus de turisme. Arribarem amb totes les condicions que tindrem de nova normalitat -en mobilitat i ens espais públics i interiors-, però continuarà havent-n'hi d’aquest tipus.
 

Calvet, assegut al seu escó com a conseller al Parlament. Foto: Adrià Costa


- Aquesta setmana el govern municipal de Sant Cugat format per ERC, el PSC i la CUP, juntament amb Ciutadans, va aprovar demanar la dimissió de dirigents com vostè, Mercè Conesa, Jordi Puigneró o Marta Subirà per la condemna contra CDC del cas Palau i el 3%. Com ho valora?

- Em dol molt. És un cas de fa més de 15 anys. No hi ha hagut ningú de l'Ajuntament ni imputat ni condemnat, ni tan sols cridat a declarar. No hi ha hagut perjudici per les arques públiques de Sant Cugat. No sé quins diners s'han de retornar. Surt el govern municipal de la ciutat i el grup d'ERC a demanar dimissions: jo contesto que estan enganyant la gent. Parlo cada dia amb els meus companys de Govern d'ERC i ningú m'ha demanat la dimissió. Qui em menteix? El vicepresident Aragonès o l'alcaldessa Mireia Ingla? Ingla està enganyant la gent de Sant Cugat amb mentides i amb posicionaments estèrils més propis de les oposicions que no pas dels governs.

Segurament, vol desviar l'atenció de les seves mancances, o bé fer oblidar la magnífica gestió de Carmela Fortuny, Mercè Conesa, Lluís Recoder o Joan Aymerich, que van saber conformar un model de ciutat pròsper, obert i lluminós que ha sabut acollir tanta gent, com jo mateix, que hi visc des del 2011, i que van vetllar per la protecció social dels seus ciutadans. Respecte el cas, hi ha una sentència ferma que s'ha de complir, i punt.








Arxivat a