21
de juny
de
2020, 21:00
Actualitzat:
22
de juny,
18:14h
"Soc un home d'acció", assegura Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona i un dels noms que sobrevola la reordenació de Junts per Catalunya (JxCat). Un procés intern que té tres dimensions -la negociació de l'encaix, la definició d'un full de ruta i del corpus ideològic, i també la tria de lideratges- i que, per ara, es troba sense resoldre's per les discrepàncies entre el PDECat i la Crida. Un debat de fons en el qual hi juga un paper clau Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat i eurodiputat de JxCat, que perfila una plataforma electoral àmplia que vagi més enllà de les sigles de la formació que lidera des de Waterloo.
El nom de Canadell fa setmanes que circula, tot i que ell -en conversa amb NacióDigital- assegura que no hi ha hagut "absolutament cap contacte" amb l'exili ni amb els responsables de la reorganització. Davant la possibilitat que es basteixi un front de cara a les properes eleccions catalanes -encara que apunten a finals d'any, especialment si el Tribunal Suprem confirma al setembre la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra-, el líder de la Cambra assenyala que s'ho haurà de pensar "si és per fer acció". "Si és per fer politiqueos, segur que no hi soc", remarca.
Què vol dir aquesta "acció" que defensa el president de la Cambra? "Soc més de confrontació que de diàleg. No vol dir que les dues vies no puguin ser en paral·lel, però si només fas diàleg no serveix de res. Sense confrontació no hi ha diàleg", manté. Per sumar-se a qualsevol projecte polític, sosté, la proposta ha de tenir la forma de "front unitari". I, preguntat sobre si entraria al Govern en aquesta legislatura -sempre i quan hi hagués una remodelació-, indica que "en principi" no ho faria. "Si veiés que hi ha una aposta clara , no ho descarto", insisteix.
Canadell encara té un any i mig més de mandat al capdavant de l'organització empresarial, a la qual va accedir després d'una victòria a través de la candidatura Eines de País, impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). "La victòria no és meva, és d'un equip de 30 persones", remarca el president de la Cambra, que es pregunta què passaria si hi hagués un "front ampli" i un "esperit de canvi real". "Si jo m'hi posés, ajudaria. Tinc les idees clares, soc estructurat, bon analista, bon executor, comunico bé. Puc ajudar, però hi ha altra gent que ho ha de fer", exposa quan formula què pot aportar al moment que viu l'independentisme polític.
A banda de tenir impacte en la reordenació de JxCat en un moment en què es busca propulsar nous lideratges, Canadell també ha jugat un paper rellevant en la pugna que ha existit dins l'ANC per presidir l'entitat. Elisenda Paluzie ha estat reescollida, però el líder de la Cambra ha defensat públicament que qui prengués les regnes fos Montse Soler, una dels artífexs d'Eines de País. "És una dona molt preparada, pot ser un revulsiu", assenyalava abans de la votació Canadell, que indica que Paluzie pot continuar liderant l'entitat si fa un "canvi de rumb" i "colla" els partits independentistes.
El rol de Puigdemont
L'expresident de la Generalitat, que comparteix espai amb Paluzie dins la cúpula del Consell per la República, encara no s'ha pronunciat públicament sobre quin és el rumb que ha de prendre JxCat, i no té presa una decisió sobre si serà cap de cartell electoral acompanyat d'un número dos efectiu que pugui presentar-se a la investidura. Com veu Canadell el paper que ha de jugar Puigdemont? "És indiscutible. És el valor que encarna la República, no en tinc cap dubte", assenyala el dirigent cameral.
Fonts de JxCat consultades per NacióDigital assenyalen que el president de la Cambra encaixa dins dels "lideratges nous" que es volen promoure de cara a la nova etapa de la formació, ja sigui en unes llistes electorals o en un futur executiu. Un dels motius principals és haver estat capaç de guanyar en un àmbit, la Cambra, en el qual l'independentisme no hi tenia pes orgànic. En el plantejament de "front ampli" més enllà de les sigles de JxCat, Puigdemont sondeja incorporacions com Demòcrates de Catalunya i, com defensen des del seu entorn, també Poble Lliure, tot i que aquesta branca de la CUP assenyala que no vol tenir vincles orgànics més enllà del Consell.
En tot cas, el factor Canadell impacta en la reordenació de l'espai. El debat sobre els lideratges no està tancat: el nom del conseller Jordi Puigneró es manté a les travesses, amb partidaris també dins del PDECat; Torra, que coneix bé Canadell, encara no descarta Laura Borràs, pendent de la causa al Suprem; i també es postula Damià Calvet. Les eleccions poden ser abans que acabi l'any, tot i que encara no està concretada la data. El president de la Cambra, en tot cas, insisteix que no ha rebut trucades ni "ofertes formals". Amb tot per decidir, no són pocs els dirigents de JxCat que estimen que això pot variar en les properes setmanes.
El nom de Canadell fa setmanes que circula, tot i que ell -en conversa amb NacióDigital- assegura que no hi ha hagut "absolutament cap contacte" amb l'exili ni amb els responsables de la reorganització. Davant la possibilitat que es basteixi un front de cara a les properes eleccions catalanes -encara que apunten a finals d'any, especialment si el Tribunal Suprem confirma al setembre la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra-, el líder de la Cambra assenyala que s'ho haurà de pensar "si és per fer acció". "Si és per fer politiqueos, segur que no hi soc", remarca.
Què vol dir aquesta "acció" que defensa el president de la Cambra? "Soc més de confrontació que de diàleg. No vol dir que les dues vies no puguin ser en paral·lel, però si només fas diàleg no serveix de res. Sense confrontació no hi ha diàleg", manté. Per sumar-se a qualsevol projecte polític, sosté, la proposta ha de tenir la forma de "front unitari". I, preguntat sobre si entraria al Govern en aquesta legislatura -sempre i quan hi hagués una remodelació-, indica que "en principi" no ho faria. "Si veiés que hi ha una aposta clara , no ho descarto", insisteix.
Canadell encara té un any i mig més de mandat al capdavant de l'organització empresarial, a la qual va accedir després d'una victòria a través de la candidatura Eines de País, impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). "La victòria no és meva, és d'un equip de 30 persones", remarca el president de la Cambra, que es pregunta què passaria si hi hagués un "front ampli" i un "esperit de canvi real". "Si jo m'hi posés, ajudaria. Tinc les idees clares, soc estructurat, bon analista, bon executor, comunico bé. Puc ajudar, però hi ha altra gent que ho ha de fer", exposa quan formula què pot aportar al moment que viu l'independentisme polític.
A banda de tenir impacte en la reordenació de JxCat en un moment en què es busca propulsar nous lideratges, Canadell també ha jugat un paper rellevant en la pugna que ha existit dins l'ANC per presidir l'entitat. Elisenda Paluzie ha estat reescollida, però el líder de la Cambra ha defensat públicament que qui prengués les regnes fos Montse Soler, una dels artífexs d'Eines de País. "És una dona molt preparada, pot ser un revulsiu", assenyalava abans de la votació Canadell, que indica que Paluzie pot continuar liderant l'entitat si fa un "canvi de rumb" i "colla" els partits independentistes.
El rol de Puigdemont
L'expresident de la Generalitat, que comparteix espai amb Paluzie dins la cúpula del Consell per la República, encara no s'ha pronunciat públicament sobre quin és el rumb que ha de prendre JxCat, i no té presa una decisió sobre si serà cap de cartell electoral acompanyat d'un número dos efectiu que pugui presentar-se a la investidura. Com veu Canadell el paper que ha de jugar Puigdemont? "És indiscutible. És el valor que encarna la República, no en tinc cap dubte", assenyala el dirigent cameral.
Fonts de JxCat consultades per NacióDigital assenyalen que el president de la Cambra encaixa dins dels "lideratges nous" que es volen promoure de cara a la nova etapa de la formació, ja sigui en unes llistes electorals o en un futur executiu. Un dels motius principals és haver estat capaç de guanyar en un àmbit, la Cambra, en el qual l'independentisme no hi tenia pes orgànic. En el plantejament de "front ampli" més enllà de les sigles de JxCat, Puigdemont sondeja incorporacions com Demòcrates de Catalunya i, com defensen des del seu entorn, també Poble Lliure, tot i que aquesta branca de la CUP assenyala que no vol tenir vincles orgànics més enllà del Consell.
En tot cas, el factor Canadell impacta en la reordenació de l'espai. El debat sobre els lideratges no està tancat: el nom del conseller Jordi Puigneró es manté a les travesses, amb partidaris també dins del PDECat; Torra, que coneix bé Canadell, encara no descarta Laura Borràs, pendent de la causa al Suprem; i també es postula Damià Calvet. Les eleccions poden ser abans que acabi l'any, tot i que encara no està concretada la data. El president de la Cambra, en tot cas, insisteix que no ha rebut trucades ni "ofertes formals". Amb tot per decidir, no són pocs els dirigents de JxCat que estimen que això pot variar en les properes setmanes.