Diuen que qui perd els orígens perd la identitat i l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, es manté fidel a aquest principi, agitant la convivència als barris de la seva ciutat. El 2 de febrer del 2007 començava la seva cursa des de l'oposició cap a l'alcaldia traient partit d'un incident al carrer Pau Piferrer de la Salut. Una família de gitanos romanesos havia embussat les canonades de l’edifici en llençar uns bolquers al vàter i Albiol ho va aprofitar per projectar el seu discurs xenòfob contra la comunitat. Aquest dijous l'escenari era el mateix, el carrer Pau Piferrer, però l'objectiu era diferent: atiar la por contra les ocupacions d'habitatges.
Albiol havia convocat la premsa a les dotze del migdia per explicar una visita prèvia feta a un bloc "afectat per okupacions il·legals". La visita no l'ha fet sol i l'han acompanyat el president del PP, Pablo Casado, i el president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández. Al bloc, però, no hi ha cap pis ocupat il·legalment, Ni n'hi ha hagut mai cap. Així ho han confirmat diversos veïns de la finca a NacióDigital.
Els veïns sí que havien denunciat mesos enrere alguns intents d'ocupació en un pis de l'escala buit i propietat del Banco Santander. El president de la comunitat explica que va recórrer a Albiol i aquest va fer que la Guàrdia Urbana instal·les una planxa de ferro a la porta per evitar ocupacions. "Gràcies al Xavi", insisteixen. Una parella ha comprat ara aquest immoble i ja s'hi ha instal·lat.
Fora de l'edifici no tot eren paraules amables per a Albiol. Més aviat al contrari. Grups veïnals s'han concentrat a la porta per rebutjar la seva presència al barri. "No véns mai i ara véns per això", li recriminava amb el megàfon a la mà el representant d'un d'aquests grups. A la concentració també hi havia l'exalcaldessa i regidora de Guanyem Badalona, Dolors Sabater, i el regidor de JxCat David Torrents.
"No a l'agressió mediàtica contra les persones que ocupen per necessitat" i "Som pobres, no delinqüents", es podia llegir en alguns cartells a la protesta. També hi havia veïns favorables Albiol, que es queixaven dels perjudicis que asseguren que els comporta l'ocupació il·legal d'habitatges al barri i instaven els manifestants migrants a tornar al seu país. "Pablo, a veure si feu alguna cosa amb la immigració, que això és la selva", deia un a Casado. "En eso estamos", responia aquest.
Després de la visita arribava el torn de l'atenció als mitjans. Envoltats de càmeres i manifestants que els demanaven que marxessin del barri, Casado, Albiol i Fernández han exposat les línies mestres del PP contra les ocupacions. Casado s'ha encarregat d'explicar la tasca del seu partit al Congrés, a través de la proposició de llei que planteja desnonaments en 48 hores, recuperar les penes de presó per a qui ocupi i que les comunitats de propietaris puguin requerir un desallotjament.
Albiol, al seu torn, ha tret pit de la seva feina a Badalona, i ha reivindicat els "problemes" reals que tenen els veïns de la Salut amb les ocupacions. Ha dedicat unes paraules a la immigració andalusa, castellana i extremenya que va venir a "treballar i formar una família" però no ha fet cap esment a migrants d'altres orígens en un dels barris més multiculturals de Badalona.
"Els veïns han vist deteriorada la convivència al barri per culpa de les ocupacions", ha insistit. Més de tretze anys després, i ara com a alcalde, Albiol continua aferrat a la convivència com a millor arma electoral. En el seu cas, agitant-la.
Avui ha convertit novament Badalona en un plató de televisió al servei del seu discurs. Fa uns anys era la immigració i ara és l'ocupació d'habitatges. L'alcalde de Badalona ha volgut posar així el seu granet de sorra a la campanya política i mediàtica iniciada aquest estiu contra les ocupacions, en un moment en què les conseqüències de la crisi derivada de l'epidèmia amenacen a deixar al carrer milers de famílies sense alternativa habitacional. En el cas d'Albiol i Casado, a més, ja han demostrat que ni tan sols els cal que hi hagi una ocupació per atiar la por entre els veïns. Si no hi ha ocupes, se'ls inventen.
