09
d'abril
de
2021, 20:24
Actualitzat:
21:19h
El 3 d'octubre del 2017, el rei Felip VI convoca a la Zarzuela un grup de personalitats per demanar-los consell aprofundit sobre la crisi oberta amb Catalunya. De la trobada, que té lloc poques hores abans que el monarca s'adreci per televisió als ciutadans en termes moderats, sorgirà al cap d'uns mesos l'encàrrec a un conseller reial perquè elabori un projecte de reforma de l'Estat. El col·laborador del rei decideix aplegar quatre experts constitucionalistes en un lloc apacible com el castell de Coppet, a tocar del riu Leman, precisament a la Confederació Helvètica. Es tracta d'Alexander Hamilton, John Adams, Thomas Jefferson i James Madison, quatre dels pares de la Constitució nord-americana.
Es tracta d'una història de política-ficció. El federalisme a Espanya ho deu tenir molt complicat quan s'han de buscar reforços en la narrativa. Però ho fa amb gràcia Jordi Mercader, autor d'El pla Necker (Comanegra), a mig camí entre l'assaig polític i la literatura que aquest divendres ha presentat el ministre de Política Territorial i Funció Pública i primer secretari del PSC, Miquel Iceta. El llibre té un subtítol molt clar: "Una via d'urgència per fer l'Espanya federal", sobre la figura d'un rei dels escacs. La referència al monarca no pot ser més explícita.
L'autor situa la trama a un palau a Suïssa que va ser de Jacques Necker, un ministre d'Hisenda de la França prerevolucionària, un dels darrers que va intentar salvar la monarquia, sense èxit. Necker era un reformista que va ser apartat pels cortesans més immobilistes. Mercader juga amb la idea que una reforma federal és l'única sortida per a una Espanya en crisi.
Miquel Iceta no ha volgut dir amb quin dels constitucionalistes nord-americans se sentia més identificat, com li ha preguntat Mercader. Però sí que ha dit que els seus models d'estat federal són Alemanya i el Canadà. Iceta s'ha manifestat convençut que l'evolució de l'estat de les autonomies anirà en un sentit federal, però ha aventurat que no es veuran grans transformacions en el sistema territorial sinó petites reformes que acostaran Espanya a un model federal.
En un moment de la conversa amb Mercader, el dirigent socialista ha fet una referència a l'iberisme, mostrant fins i tot simpatia envers el projecte d'una "unió ibèrica". Ha volgut donar ànims als federalistes i no donar l'esperança per perduda. En aquest sentit, ha recordat que va ser el Tribunal Constitucional qui els anys vuitanta va sentenciar contra la centralitzadora LOAPA.
Però, admetent les dificultats per a les tesis federalistes, s'ha queixat que debats que eren habituals els anys setanta sobre l'organització de l'Estat ara semblin inviables. El ministre de Política Territorial ha afirmat que Espanya és l'únic país del món on el federalisme és vist per sectors importants com un risc de disgregació, i no pas com un model que cohesiona un estat, com succeeix en països com Alemanya.
Mercader s'ha mostrat deutor de diversos constitucionalistes amb qui ha consultat el contingut del llibre: Xavier Arbós, Mercè Barceló, Alberto López Basaguren, Jorge Cagiao i Javier Tajadura.
Es tracta d'una història de política-ficció. El federalisme a Espanya ho deu tenir molt complicat quan s'han de buscar reforços en la narrativa. Però ho fa amb gràcia Jordi Mercader, autor d'El pla Necker (Comanegra), a mig camí entre l'assaig polític i la literatura que aquest divendres ha presentat el ministre de Política Territorial i Funció Pública i primer secretari del PSC, Miquel Iceta. El llibre té un subtítol molt clar: "Una via d'urgència per fer l'Espanya federal", sobre la figura d'un rei dels escacs. La referència al monarca no pot ser més explícita.
L'autor situa la trama a un palau a Suïssa que va ser de Jacques Necker, un ministre d'Hisenda de la França prerevolucionària, un dels darrers que va intentar salvar la monarquia, sense èxit. Necker era un reformista que va ser apartat pels cortesans més immobilistes. Mercader juga amb la idea que una reforma federal és l'única sortida per a una Espanya en crisi.
Miquel Iceta no ha volgut dir amb quin dels constitucionalistes nord-americans se sentia més identificat, com li ha preguntat Mercader. Però sí que ha dit que els seus models d'estat federal són Alemanya i el Canadà. Iceta s'ha manifestat convençut que l'evolució de l'estat de les autonomies anirà en un sentit federal, però ha aventurat que no es veuran grans transformacions en el sistema territorial sinó petites reformes que acostaran Espanya a un model federal.
En un moment de la conversa amb Mercader, el dirigent socialista ha fet una referència a l'iberisme, mostrant fins i tot simpatia envers el projecte d'una "unió ibèrica". Ha volgut donar ànims als federalistes i no donar l'esperança per perduda. En aquest sentit, ha recordat que va ser el Tribunal Constitucional qui els anys vuitanta va sentenciar contra la centralitzadora LOAPA.
Però, admetent les dificultats per a les tesis federalistes, s'ha queixat que debats que eren habituals els anys setanta sobre l'organització de l'Estat ara semblin inviables. El ministre de Política Territorial ha afirmat que Espanya és l'únic país del món on el federalisme és vist per sectors importants com un risc de disgregació, i no pas com un model que cohesiona un estat, com succeeix en països com Alemanya.
Mercader s'ha mostrat deutor de diversos constitucionalistes amb qui ha consultat el contingut del llibre: Xavier Arbós, Mercè Barceló, Alberto López Basaguren, Jorge Cagiao i Javier Tajadura.