14
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
15
de novembre
a la
13:59h
L'esclat de la pandèmia de la Covid-19 el març del 2020 va provocar una davallada generalitzada de preus en gairebé tots els sectors, que van arribar a nivells mínims històrics. Des de gairebé mitjans del 2020, i sobretot durant el 2021, el món està patint greus problemes d'aprovisionament de matèries primeres i components. És la ja coneguda com a "crisi dels contenidors".
L'escassetat de contenidors a escala mundial, la saturació dels ports per l'excés de trànsit marítim, la disminució de l'activitat en empreses xineses i asiàtiques derivada de la pandèmia i els problemes de producció agrària són els quatre puntals de la crisi d'aprovisionament que afecta el planeta. La conseqüència, directa, és una pujada continuada i sense mesura de preus dels productes que, naturalment, repercuteix en l'usuari final.
A Catalunya, un 83,3% de les petites i mitjanes empreses manifesten problemes de lliurament en el subministrament de primeres matèries i components. Així ho recull un estudi de la patronal Pimec de finals de setembre, en què s'explica que els sectors més afectats són la química, el metall i la construcció. L'alimentació, amb molts dels béns de primera necessitat, ocupa la cinquena posició i ja és possible veure increments de fins al 30% respecte a la mateixa època de l'any 2020 en productes com els olis, cereals o les carns.
Com hem arribat fins aquí?Cristina Serradell, directora d'internacionalització d'Acció, apunta que, com passa habitualment després d'una gran crisi, hi ha un desajustament entre l'oferta i la demanda, sobretot en matèria tecnològica, derivat dels canvis en les dinàmiques de consum durant el confinament. També el professor del departament d'operacions d'EADA Business School Jesús Arribas remarca aquest desajustament com una de les causes principals de la situació actual.
Arribas i Serradell coincideixen també en la globalització de l'activitat productiva: "Els països asiàtics són la fàbrica del món". Hi ha una producció global molt fragmentada i, alhora, molt concentrada en unes regions concretes del món. Aquest punt deriva en la crisi del transport, originada en el tancament de ports asiàtics per la pandèmia de la Covid-19 i la deslocalització dels contenidors.
"El 90% del transport comercial mundial és marítim", apunta Arribas. Una dada que s'ha de tenir en compte per entendre la situació actual. I és que avui hi ha grans embussos en alguns dels ports industrials més importants del món que produeixen encara més retards en l'entrega de les comandes. Les grans companyies navilieres opten avui per l'ús de grans vaixells que no tenen cabuda en alguns ports, fet que complica encara més el lliurament de contenidors i obliga a pensar en un augment imminent de la capacitat del transport terrestre per poder garantir la cadena comercial fins al destí final.
La cistella de la compra, més cara
Productes bàsics i de primera necessitat s'estan convertint en productes de luxe, perquè l'increment del preu de les energies afecta directament en la seva producció i distribució. I és que amb l'increment del preu de la llum, el gas, el gasoil i les energies, els ciutadans no s'han adonat que la cistella de la compra és també més cara. El producte que més ha notat aquest encariment és l'oli d'oliva: ara, el litre ja arriba als cinc euros, sent un 20% més car que fa un any. També els ous. Fa uns mesos, segons detallen clients d'un mercat de Barcelona, una dotzena d'ous valia 3 euros i ara ja són vint cèntims més cars. El litre de llet també ha incrementat el seu cost, ja se situa al voltant dels noranta cèntims.
Fa unes setmanes, una coneguda marca de ginebra canadenca ja va anunciar que havia esgotat l'estoc a Catalunya i no podia garantir el subministrament de les comandes rebudes. La situació amenaça ara la campanya de Nadal, i el Black Friday, moments clau per al consum. Des de la Confederació Espanyola de Comerç avisen que enguany és recomanable fer les compres amb una mica més d'antelació perquè el consumidor s'asseguri disposar dels productes desitjats. Això no obstant, avisen que, en alguns casos, pot no ser possible.
L'electrònica, en pausa
Un dels sectors més perjudicats és el de l'electrònica i, més concretament, els xips. A finals del 2020, Sony va presentar la nova PlayStation 5, però no va poder servir totes les comandes que havia rebut. És una problemàtica que encara no s'ha solucionat i, de fet, un directiu de Toshiba, en una entrevista a Bloomberg, va dir que "el subministrament de xips seguirà sent molt reduït fins, almenys, el setembre vinent". Takeshi Kamebuchi, a càrrec de la divisió de semiconductors de l'empresa, fins i tot va dir que, "en alguns casos, és possible que alguns clients no rebin un servei complet fins al 2023".
A Catalunya, l'empresa Electrolomas, que fabrica circuits electrònics des del 1997, està plenament afectada per la crisi de subministrament de material tecnològic. El que va començar com una afectació només de costos, en què els components van arribar a valdre fins a deu vegades més, ha acabat sent un problema d'entregues. "Ni pagant trobes el material", explica a NacióDigital el seu propietari, Xavier de Lomas. Quan han sabut que algunes comandes no es rebran fins al 2023, Electrolomas ha optat per redissenyar alguns circuits i fer ús de components que sí que estan al mercat, però de Lomas assegura que "cada cop hi ha menys materials i el pànic a quedar-se sense fa que augmentin les compres exponencialment". Així, una empresa que potser només necessita 1.000 components n'acaba comprant fins a 10.000 per assegurar-se tenir existències.
L'embalatge arriba tard
També les indústries dedicades a la producció i distribució d'embalatges i recipients s'han vist afectades per aquesta crisi mundial. "No hem perdut vendes, però sí que n'hem posposat", explica Jordi González d'Establiments Domingo a aquest diari. La falta de subministraments ha minvat l'activitat comercial d'aquestes empreses i, per tant, ha repercutit en els productors. González explica que s'han trobat que no tot el producte que s'ha venut es pot servir al moment indicat i l'empresa "ha alentit" les entregues. A més, des d'Establiments Domingo també han notat l'increment del preu de l'electricitat i el gasoil, que ha suposat encara més costos per a l'empresa en un moment ja crític.
Quines solucions plantegen els experts?
El professor d'EADA consultat per aquest diari situa el final d'aquesta crisi de subministraments en la segona meitat del 2022 o, fins i tot, el 2023. Tot i això, Arribas esclareix que "ningú té una bola màgica" per poder fer una predicció precisa. La solució principal, però, és el temps. Com passa en totes les crisis, la situació s'equilibra amb el pas del temps, és cíclica.
Hi ha, però, tres punts més a tenir en compte per part de les institucions, segons Arribas. Aquests són, en primer lloc, augmentar l'oferta per poder donar l’abast, és a dir, incrementar el total de contenidors i de vaixells de càrrega a tot el món. El professor d'EADA apunta també a un augment de la capacitat del transport terrestre, sobretot ara que es comenta la mancança de nous camioners, no només al Regne Unit, sinó també a la resta de països europeus. Arribas remarca que, en aquest cas, potser s'hauria d'analitzar quines condicions laborals té aquest sector i prendre decisions per millorar-les. Finalment, el professor destaca la necessitat de relocalitzar algunes produccions i retornar els processos productius als països occidentals; això és, doncs, fer el procés invers al que s'ha estat portant a terme durant l'última dècada i no dependre tant dels països asiàtics.
L'escassetat de contenidors a escala mundial, la saturació dels ports per l'excés de trànsit marítim, la disminució de l'activitat en empreses xineses i asiàtiques derivada de la pandèmia i els problemes de producció agrària són els quatre puntals de la crisi d'aprovisionament que afecta el planeta. La conseqüència, directa, és una pujada continuada i sense mesura de preus dels productes que, naturalment, repercuteix en l'usuari final.
A Catalunya, un 83,3% de les petites i mitjanes empreses manifesten problemes de lliurament en el subministrament de primeres matèries i components. Així ho recull un estudi de la patronal Pimec de finals de setembre, en què s'explica que els sectors més afectats són la química, el metall i la construcció. L'alimentació, amb molts dels béns de primera necessitat, ocupa la cinquena posició i ja és possible veure increments de fins al 30% respecte a la mateixa època de l'any 2020 en productes com els olis, cereals o les carns.
Com hem arribat fins aquí?Cristina Serradell, directora d'internacionalització d'Acció, apunta que, com passa habitualment després d'una gran crisi, hi ha un desajustament entre l'oferta i la demanda, sobretot en matèria tecnològica, derivat dels canvis en les dinàmiques de consum durant el confinament. També el professor del departament d'operacions d'EADA Business School Jesús Arribas remarca aquest desajustament com una de les causes principals de la situació actual.
Arribas i Serradell coincideixen també en la globalització de l'activitat productiva: "Els països asiàtics són la fàbrica del món". Hi ha una producció global molt fragmentada i, alhora, molt concentrada en unes regions concretes del món. Aquest punt deriva en la crisi del transport, originada en el tancament de ports asiàtics per la pandèmia de la Covid-19 i la deslocalització dels contenidors.
"El 90% del transport comercial mundial és marítim", apunta Arribas. Una dada que s'ha de tenir en compte per entendre la situació actual. I és que avui hi ha grans embussos en alguns dels ports industrials més importants del món que produeixen encara més retards en l'entrega de les comandes. Les grans companyies navilieres opten avui per l'ús de grans vaixells que no tenen cabuda en alguns ports, fet que complica encara més el lliurament de contenidors i obliga a pensar en un augment imminent de la capacitat del transport terrestre per poder garantir la cadena comercial fins al destí final.
La cistella de la compra, més cara
Productes bàsics i de primera necessitat s'estan convertint en productes de luxe, perquè l'increment del preu de les energies afecta directament en la seva producció i distribució. I és que amb l'increment del preu de la llum, el gas, el gasoil i les energies, els ciutadans no s'han adonat que la cistella de la compra és també més cara. El producte que més ha notat aquest encariment és l'oli d'oliva: ara, el litre ja arriba als cinc euros, sent un 20% més car que fa un any. També els ous. Fa uns mesos, segons detallen clients d'un mercat de Barcelona, una dotzena d'ous valia 3 euros i ara ja són vint cèntims més cars. El litre de llet també ha incrementat el seu cost, ja se situa al voltant dels noranta cèntims.
Fa unes setmanes, una coneguda marca de ginebra canadenca ja va anunciar que havia esgotat l'estoc a Catalunya i no podia garantir el subministrament de les comandes rebudes. La situació amenaça ara la campanya de Nadal, i el Black Friday, moments clau per al consum. Des de la Confederació Espanyola de Comerç avisen que enguany és recomanable fer les compres amb una mica més d'antelació perquè el consumidor s'asseguri disposar dels productes desitjats. Això no obstant, avisen que, en alguns casos, pot no ser possible.
L'electrònica, en pausa
Un dels sectors més perjudicats és el de l'electrònica i, més concretament, els xips. A finals del 2020, Sony va presentar la nova PlayStation 5, però no va poder servir totes les comandes que havia rebut. És una problemàtica que encara no s'ha solucionat i, de fet, un directiu de Toshiba, en una entrevista a Bloomberg, va dir que "el subministrament de xips seguirà sent molt reduït fins, almenys, el setembre vinent". Takeshi Kamebuchi, a càrrec de la divisió de semiconductors de l'empresa, fins i tot va dir que, "en alguns casos, és possible que alguns clients no rebin un servei complet fins al 2023".
A Catalunya, l'empresa Electrolomas, que fabrica circuits electrònics des del 1997, està plenament afectada per la crisi de subministrament de material tecnològic. El que va començar com una afectació només de costos, en què els components van arribar a valdre fins a deu vegades més, ha acabat sent un problema d'entregues. "Ni pagant trobes el material", explica a NacióDigital el seu propietari, Xavier de Lomas. Quan han sabut que algunes comandes no es rebran fins al 2023, Electrolomas ha optat per redissenyar alguns circuits i fer ús de components que sí que estan al mercat, però de Lomas assegura que "cada cop hi ha menys materials i el pànic a quedar-se sense fa que augmentin les compres exponencialment". Així, una empresa que potser només necessita 1.000 components n'acaba comprant fins a 10.000 per assegurar-se tenir existències.
L'embalatge arriba tard
També les indústries dedicades a la producció i distribució d'embalatges i recipients s'han vist afectades per aquesta crisi mundial. "No hem perdut vendes, però sí que n'hem posposat", explica Jordi González d'Establiments Domingo a aquest diari. La falta de subministraments ha minvat l'activitat comercial d'aquestes empreses i, per tant, ha repercutit en els productors. González explica que s'han trobat que no tot el producte que s'ha venut es pot servir al moment indicat i l'empresa "ha alentit" les entregues. A més, des d'Establiments Domingo també han notat l'increment del preu de l'electricitat i el gasoil, que ha suposat encara més costos per a l'empresa en un moment ja crític.
Quines solucions plantegen els experts?
El professor d'EADA consultat per aquest diari situa el final d'aquesta crisi de subministraments en la segona meitat del 2022 o, fins i tot, el 2023. Tot i això, Arribas esclareix que "ningú té una bola màgica" per poder fer una predicció precisa. La solució principal, però, és el temps. Com passa en totes les crisis, la situació s'equilibra amb el pas del temps, és cíclica.
Hi ha, però, tres punts més a tenir en compte per part de les institucions, segons Arribas. Aquests són, en primer lloc, augmentar l'oferta per poder donar l’abast, és a dir, incrementar el total de contenidors i de vaixells de càrrega a tot el món. El professor d'EADA apunta també a un augment de la capacitat del transport terrestre, sobretot ara que es comenta la mancança de nous camioners, no només al Regne Unit, sinó també a la resta de països europeus. Arribas remarca que, en aquest cas, potser s'hauria d'analitzar quines condicions laborals té aquest sector i prendre decisions per millorar-les. Finalment, el professor destaca la necessitat de relocalitzar algunes produccions i retornar els processos productius als països occidentals; això és, doncs, fer el procés invers al que s'ha estat portant a terme durant l'última dècada i no dependre tant dels països asiàtics.