01
de maig
de
2022, 17:00
Actualitzat:
17:27h
De la gloria al infierno (Deusto) -s'espera que surti en català més endavant- és un títol que sintetitza a la perfecció els últims cinc anys del Barça. El periodista de la SER Sique Rodríguez mira de relatar, amb Adrià Soldevila i Sergi Escudero, com s'ha enfonsat ràpidament un club que es posava d'exemple a tot el món.
La caiguda de Bartomeu tampoc s'explica sense la publicació del Barçagate. El cas, destapat per aquests tres periodistes, va marcar un abans i un després en l'estabilitat del president i la seva relació amb l'entorn. La gestió de l'adeu de Neymar va ser l'inici de la davallada, que va acabar amb humiliacions esportives a la Lliga de Campions, Messi retingut a la força -després de demanar marxar via burofax- i el club arruïnat.
- Hi ha gairebé unanimitat en assenyalar la venda de Neymar com a punt de partida de la decadència del Barça. Per què és tan important?
- Perquè quan se'n va al PSG, a Bartomeu li ve la por i gestiona el club amb nervis. És qüestió de fer un repàs al que va passar els mesos següents. El Barça fa en un any els tres fitxatges més cars de la seva història -Dembélé, Coutinho i Griezmann-, tres dels dotze fitxatges més cars de la història del futbol mundial, i renova set futbolistes en poc més d'un any. I ho fa perquè té por que algun altre club li prengui algun jugador.
- Bartomeu perd el cap?
- Sí. De fet, és un concepte que ens han repetit diverses persones de dins i de fora del club, tant directius i executius com jugadors i representants. Bartomeu gestionava des de la por. El Barça era un club feble i molta gent se'n va aprofitar. Hi ha una dita que diu que les ovelles no poden veure el pastor feble perquè hi ha molts llops esperant, i Bartomeu era un pastor feble.
- I els jugadors eren llops?
- Hi havia jugadors que es van aprofitar de la situació, sí. Al llibre hi ha la declaració d'un futbolista que va negociar amb Bartomeu. Explica que ells volien parlar directament amb el president perquè el director esportiu el canviava cada dos per tres i no manava, i el president sabien que els diria que sí a tot. N'hi ha un altre que, quan ja sabia que Bartomeu dimitiria, l'únic que l'obsessionava era renovar el seu contracte abans que marxés, perquè sabia que les condicions amb Bartomeu serien unes i sense ell, unes altres.
- Al llibre s'explica que Bartomeu, Grau i Romà Gómez Ponti van fotocopiar el xec del PSG per emmarcar-lo. Es va celebrar la venda de Neymar?
- Al club circulava que era una gran operació, que des del punt de vista econòmic és possiblement la millor operació de la història del Barça, perquè marxa i deixa una plusvàlua de 180 milions d'euros. El problema és què fa el Barça amb aquests diners. Tampoc és que se celebrés perquè va ser un cataclisme, el Barça no va saber anticipar-se amb els inputs que hi havia, però hi havia gent que sí, que deia que eren molts milions i tenint en compte el que implicava Neymar fora dels terrenys de joc i la seva dimensió...
- Què implicava?
- Zubizarreta ens diu una frase que em va cridar l'atenció. Diu que Neymar, en un moment determinat, podria arribar a acceptar ser suplent, però tot el que porta darrere no. Això fa que sigui un jugador difícil de gestionar, així que a nivell econòmic tothom va veure que era una bona operació. El problema és que just després de traspassar-lo, surts al mercat amb diners i urgències. El primer fitxatge que fas és el de Paulinho, que l'anaves a tancar per 20 milions i a la Xina ja te'n demanen 40 quan saben que Neymar se n'ha anat per 222 al PSG. Vint dies després, fitxes Dembélé i al gener Coutinho. Si sumes quant costen aquests dos en fixes (105+120), ja et surt el que es va ingressar per Neymar. Afegeix-li després els variables, que alguns s'han pagat.
- Neymar ja va arribar amb polèmica el 2013. Es van haver de passar límits per robar-lo al Madrid?
- No només al Madrid, sinó a altres grans clubs d'Europa. Hi ha un moment on coincideixen executius de diversos clubs a la mateixa ciutat per fitxar Neymar. El Barça, al final, aconsegueix fitxar-lo perquè es guanya la família a través d'Andre Cury i Raül Sanllehí, però òbviament si hi ha un jugador que el vol mitja Europa, l'has de pagar. Aquí, una de les errades que va cometre Sandro Rosell és que va presumir de ser el més llest de la classe i va treure pit per un fitxatge que tenia molt mèrit, però a més reivindicant que l'havia fitxat molt més barat del que l'hauria aconseguit un altre club. I podent ser veritat, en part, sabia que el Barça jugava en una frontera i segurament no preveia que algú denunciaria el cas.
- El fitxatge de Griezmann significa el trencament de Bartomeu i Messi?
- Sí, absolutament. És el primer gran conflicte que tenen perquè Bartomeu menteix a Messi. I això ho reconeixen tots dos. Messi li pregunta a Bartomeu si és veritat que fitxarà Griezmann, i li diu que no. I, al cap d'uns dies, Messi descobreix que ja està fitxat. S'emprenya i li diu que és un mentider. Bartomeu reconeix que va mentir Messi, però es justifica. Diu que no podia reconèixer que tenia un fitxatge tancat, perquè es tractava d'un futbolista amb contracte en vigor i, per tant, reconeixia una il·legalitat. Aquest és un gran punt de conflicte, perquè els jugadors, i sobretot Messi, consideren Bartomeu un mentider.
- Com s'entén que el president d'un club arribi a odiar un jugador adorat per (gairebé) tots els aficionats?
- Era tota la directiva, en general. Una persona deia que el consideraven l'anticrist. Tampoc crec que Bartomeu l'odiés a morir, però Messi és una gran figura mundial i és difícil de gestionar. Ell mateix reconeix que té un caràcter de merda. Messi va arribar a tenir molt poder. Hi ha una metàfora de Rakitic per explicar com és Messi que és molt reveladora: "Estàs en una taula amb Messi i hi ha una ampolla. Mira l'ampolla, et mira a tu, i tu ja saps que has de treure l'ampolla, sense dir-te res". Aquest és Messi, manava molt sense dir gran cosa. Jo entenc que per la directiva fos difícil de gestionar. A més, cobrava molts diners. El seu salari passa de 14 milions d'euros el 2010 a 40 el 2014, i a 138 el 2021. Es multiplica, en deu anys, per deu. És una barbaritat. S'ho guanyava perquè marcava diferències, però és molt.
- Hi havia pànic a Messi?
- Sí. Quan arriba Suárez, pregunta a una persona que portava molts anys al club què ha de fer per entrar amb bon peu al Barça. La resposta va ser: "Fer-te amic de Messi". Manava, però moltes vegades ja manava sense dir res perquè els altres li tenien por. I moltes vegades justificaven les decisions pel què diran. Hi ha un cas que és la campanya de "Tots som Messi" del Barça quan el condemnen per frau fiscal, una campanya lamentable i vergonyosa. Aquesta campanya fa emprenyar Messi. Es fa sense consultar-li, per fer-li la pilota, i ell no necessitava una campanya així.
- Un exdirectiu citat al llibre assegura que Messi, ara, potser odia més Laporta i Piqué. Per què?
- Amb Laporta, perquè se sent enganyat. Creu que el fa servir durant la campanya i després el deixa tirat, perquè li havia promès que el renovaria i al final no el renova. Amb Piqué, per diversos motius. Per exemple, la seva rebaixa salarial s'anuncia quan Messi ja no hi és. Just abans que dimiteixi Bartomeu, Piqué és l'únic que es difereix el seu salari al marge de la resta de companys, i això provoca que aparegui escrit "Judes traïdor" a la pissarra del vestidor. Això són coses que a Messi no li agraden.
- Vuit mesos després, encara no ha quedat clar qui podria haver fet més perquè Messi es quedés.
- Tots. Era una situació difícil de quadrar. Jo no em puc comprar un Ferrari perquè no tinc els diners per pagar-lo, igual que el Barça amb Messi. Laporta va alimentar la sensació que el renovarien, fins al punt que estava tot preparat. A l'últim moment, la comissió econòmica i el CEO Ferran Reverter no aproven l'acord de la Lliga amb CVC que hauria permès el seu encaix. També és cert que el pare de Messi cada vegada demanava alguna exigència més, no només econòmica, sinó també esportiva, com els fitxatges de Wijnaldum o Sadio Mané. Però, al final, hi ha una persona que em diu que no em compliqui, que això es trenca perquè hi ha una discussió Laporta-Jorge Messi. Ja sabem com són, i fa que la situació sigui irreconduïble.
- És massa conspiranoic situar Florentino Pérez al darrere de tot, a través de Reverter i pressionant el Barça amb la Superlliga i la lluita contra la Lliga i CVC?
- És veritat que hi juga un paper important perquè el Barça va de la mà del Madrid pel tema de la Superlliga. És veritat que no vol que el Barça signi amb CVC perquè això és fer-lo saltar del vaixell. Però no crec que estigués en una butaca, amb una copa de conyac i acaronant un gat pensant en moure tots els fils perquè Messi marxés. No crec que el tema central de la història de la Superlliga fos que Messi deixés el Barça. I Florentino tampoc guanya sempre. De moment, amb la Superlliga ha perdut. Crec que està bastant mitificat. L'any passat el Madrid no va guanyar res, però clar, com que és intocable...
- I més escàndols: el Barçagate. Fa respecte tenir una informació que comportarà aquestes conseqüències?
- Sí, clar. Ets conscient que serà una informació amb repercussió, si bé és cert que no pensàvem que en tindria tanta, ens va sorprendre fins i tot a nosaltres. Has d'intentar ser el més prudent possible, sempre he dit que en cas de dubte s'ha de fer un pas enrere i explicar el que tinguem certificat al 100%. Això, de vegades és una feina dura que genera frustració. Tens coses al 90%, però si et falta el 10%, no les pots explicar.
- Hi va haver pressions i amenaces?
- Amenaces, no; pressió, més aviat emocional. Evidentment, cadascú venia la seva pel·lícula per protegir-se, però no he patit mai per si em trobava un cap de cavall al llit quan em despertés.
- Va ser més aviat resignació?
- Sí, i de considerar que no era tan greu, que no n'hi havia per a tant. Deien que ho fa tothom.
- El periodisme esportiu ha estat sempre especialment criticat. El Barçagate és una excepció?
- No, jo crec que es troben coses. Potser no de la dimensió del Barçagate, però hi ha molts periodistes que treuen notícies i incomoden. El que passa és que per treure coses que tinguin repercussió, els mitjans han d'invertir. El periodisme d'investigació és car, i necessites empreses que paguin per tenir la millor informació. Si tu vols informació de qualitat, l'has de pagar, això seria el normal. Tot val diners.
- Això, aquí, costa d'entendre.
- Costa d'entendre, i més en la cultura d'aquest país, però arribarà el moment. De fet, a altres països ja arriba. Al final, són temps i recursos, que per algú que està treballant són diners. Ara, el Barçagate el vam treure amb una canya i una espardenya. Sí que agraïm la llibertat que ens va donar la SER i el paraigua que és estar a la ràdio amb uns caps que no et posen traves en temes delicats, però no ens hem fet multimilionaris amb això.
- El cas devia fer caure la bena dels ulls a jugadors i, fins i tot, directius que no en tenien ni idea... Com encaixen la notícia?
- De fet, van dimitir sis directius. Això va provocar una crisi interna descomunal, tot i que Bartomeu diu que no sabia que aquesta empresa llançava aquests missatges. Això ja serà un jutge qui ho decidirà. Que aquesta empresa estava contractada pel club i llançava aquests missatges i s'havien trossejat factures per saltar-se els controls interns està certificat.
- L'operació era un nyap?
- El que havien fet no servia de res. I és veritat, possiblement no hi havia res a fer. Era bastant cutre, tot. I3Ventures no és una empresa amb una estructura com perquè un únic client li facturi un milió d'euros cada any.
- Pel mig hi surten Societat Civil Catalana, el govern del PP... Hi ha també una motivació política de fons?
- Jo crec que sí, que l'origen del Barçagate és polític. Ens situem al 2017. Molt possiblement, en la seva batalla per no deixar-se arrossegar per l'independentisme, Bartomeu va virar cap a l'unionisme, no sé si de manera conscient o inconscient. Ell va explicar als directius que havia contractat aquesta empresa per pressions del govern de Madrid, llavors del PP. I després, treballadors d'I3Ventures en seu judicial han explicat que abans del Barça van treballar per SCC fent campanyes. A partir d'aquí, les derivades que tingui no sé si les arribarem a conèixer al 100% però estan en fase d'instrucció al seu jutjat.
- Aquí es torna a imposar la por de Bartomeu.
- És un dels problemes que té. De tracte és molt agradable, però no té lideratge per ser president del Barça. Veus Laporta i és un líder. Fins i tot, mires Rosell i és un líder. Bartomeu no ho és. Va heretar molts directius de Sandro Rosell que creien en Rosell, però no tant en ell. I el líder d'un club de la dimensió social i mediàtica del Barça ha de ser respectat i fort. Perquè la gent ho entengui: a un president no el poden caricaturitzar com si fos Nobita. És una falta de respecte absoluta. Si caricaturitzen un president com un mafiós, denota un cert respecte i que sap manegar el poder, encara que tampoc sigui positiu. Quan vaig saber que els jugadors li havien cantat "Nobita, Nobita" a l'avió vaig pensar que no anàvem bé.
- Però és realment un Nobita?
- Bé, hi ha gent que quan hi parles et diu: "És tonto o s'ho fa?". Tonto no és, perquè, si no, no hauria arribat on ha arribat. I repeteixo, en les distàncies curtes, guanya molt. Hi ha una anècdota d'un executiu que diu: "A mi m'havia promès un augment de sou, ja feia temps. En un viatge, dic, d'aquí no se m'escapa. Vaig a buscar-lo, parlo amb ell, tot molt bé. Hi acabo de parlar i dic 'hòstia, que bon paio que és, però ara no sé si m'ha dit que sí o que no'". I això és Bartomeu. Pot ser una virtut, però a la vegada un defecte perquè va intoxicant tots els departaments del club amb el "sí, però no" i "avui això i demà allò".
- Tampoc ha arrencat de la manera més plàcida Laporta. El context li impedeix ser el mateix del primer mandat?
- Laporta és capaç de canviar l'estat d'ànim d'una reunió. Està tothom trist i, quan entra ell, aconsegueix que hi hagi alegria, i això és una gran virtut. Però tinc la sensació que es pensava que tot seria molt més fàcil. S'ha trobat un club molt diferent del que va deixar el 2010. La indústria del futbol ha canviat molt, són 10 anys que són una eternitat, i les coses costen. Tinc la sensació que va fotre una pancarta i, amb la seva aura mística, va guanyar les eleccions amb una mà al davant i l'altra al darrere. No és ben bé així, perquè hi havia coses preparades, però hi ha un punt d'improvisació en aquests primers mesos de mandat. Jaume Giró no va ni arribar, de Reverter el mateix Laporta va dir-nos que era el Messi dels despatxos, i hem passat de tenir el Messi dels despatxos a no tenir ningú, perquè ara s'ha de gestionar com un club familiar. Sense entrar en debat de quin model és millor, jo agafo el que diu Laporta i el que fa, i és preocupant. Per construir el futur, va bé conèixer el passat, i has de llegir el llibre per analitzar les errades que s'han comès i que no es repeteixin.
- Vol dir que Laporta podria repetir errades de Bartomeu?
- Són diferents. Laporta és més líder, això és un gran avantatge, sap transmetre molt millor el missatge, té molta més gent fidel al voltant... Però no només amb gent fidel pots tenir un futur millor. Espero que no es cometin els mateixos errors, però aquests primers mesos han estat convulsos.
- Fins i tot hi havia qui deia que si Bartomeu hagués patit la crisi de l'Eintracht de Frankfurt, hauria hagut de sortir en globus del Camp Nou.
- Sí, però això també és pervers, perquè estem al primer any. També és normal que ara hi hagi paciència. A Bartomeu, el primer any tampoc li van caure tantes hòsties. Venia de guanyar el triplet i va ser el president més votat de la història. El que passa és que vas acumulant... Tu no pots comparar el nivell de crítica del cinquè any de Bartomeu amb el primer de Laporta. Ja et dic jo que, si Laporta continua així, al cinquè any surt en globus. A no ser que la piloteta entri, que ho aguanta tot.
- Pel que fa a la piloteta, sembla que almenys s'ha trobat una figura de consens amb Xavi.
- Sí, i té moltes ganes de treballar i triomfar al Barça. És jove i està començant, és el somni de la seva vida, i és un entrenador que estava cridat a asseure's a la banqueta. Potser no és el que té més experiència, però coneix el club i espero que ho faci bé. Els moments arriben quan arriben, mai hi ha moments ideals. Si al Barça li anés bé, tampoc ho semblaria perquè ja només es podria anar a pitjor.
La caiguda de Bartomeu tampoc s'explica sense la publicació del Barçagate. El cas, destapat per aquests tres periodistes, va marcar un abans i un després en l'estabilitat del president i la seva relació amb l'entorn. La gestió de l'adeu de Neymar va ser l'inici de la davallada, que va acabar amb humiliacions esportives a la Lliga de Campions, Messi retingut a la força -després de demanar marxar via burofax- i el club arruïnat.
- Hi ha gairebé unanimitat en assenyalar la venda de Neymar com a punt de partida de la decadència del Barça. Per què és tan important?
- Perquè quan se'n va al PSG, a Bartomeu li ve la por i gestiona el club amb nervis. És qüestió de fer un repàs al que va passar els mesos següents. El Barça fa en un any els tres fitxatges més cars de la seva història -Dembélé, Coutinho i Griezmann-, tres dels dotze fitxatges més cars de la història del futbol mundial, i renova set futbolistes en poc més d'un any. I ho fa perquè té por que algun altre club li prengui algun jugador.
- Bartomeu perd el cap?
- Sí. De fet, és un concepte que ens han repetit diverses persones de dins i de fora del club, tant directius i executius com jugadors i representants. Bartomeu gestionava des de la por. El Barça era un club feble i molta gent se'n va aprofitar. Hi ha una dita que diu que les ovelles no poden veure el pastor feble perquè hi ha molts llops esperant, i Bartomeu era un pastor feble.
- I els jugadors eren llops?
- Hi havia jugadors que es van aprofitar de la situació, sí. Al llibre hi ha la declaració d'un futbolista que va negociar amb Bartomeu. Explica que ells volien parlar directament amb el president perquè el director esportiu el canviava cada dos per tres i no manava, i el president sabien que els diria que sí a tot. N'hi ha un altre que, quan ja sabia que Bartomeu dimitiria, l'únic que l'obsessionava era renovar el seu contracte abans que marxés, perquè sabia que les condicions amb Bartomeu serien unes i sense ell, unes altres.
- Al llibre s'explica que Bartomeu, Grau i Romà Gómez Ponti van fotocopiar el xec del PSG per emmarcar-lo. Es va celebrar la venda de Neymar?
- Al club circulava que era una gran operació, que des del punt de vista econòmic és possiblement la millor operació de la història del Barça, perquè marxa i deixa una plusvàlua de 180 milions d'euros. El problema és què fa el Barça amb aquests diners. Tampoc és que se celebrés perquè va ser un cataclisme, el Barça no va saber anticipar-se amb els inputs que hi havia, però hi havia gent que sí, que deia que eren molts milions i tenint en compte el que implicava Neymar fora dels terrenys de joc i la seva dimensió...
El periodista Sique Rodríguez repassa com el Barça s'ha ensorrat des del 2017. Foto: Adrià Costa
- Què implicava?
- Zubizarreta ens diu una frase que em va cridar l'atenció. Diu que Neymar, en un moment determinat, podria arribar a acceptar ser suplent, però tot el que porta darrere no. Això fa que sigui un jugador difícil de gestionar, així que a nivell econòmic tothom va veure que era una bona operació. El problema és que just després de traspassar-lo, surts al mercat amb diners i urgències. El primer fitxatge que fas és el de Paulinho, que l'anaves a tancar per 20 milions i a la Xina ja te'n demanen 40 quan saben que Neymar se n'ha anat per 222 al PSG. Vint dies després, fitxes Dembélé i al gener Coutinho. Si sumes quant costen aquests dos en fixes (105+120), ja et surt el que es va ingressar per Neymar. Afegeix-li després els variables, que alguns s'han pagat.
- Neymar ja va arribar amb polèmica el 2013. Es van haver de passar límits per robar-lo al Madrid?
- No només al Madrid, sinó a altres grans clubs d'Europa. Hi ha un moment on coincideixen executius de diversos clubs a la mateixa ciutat per fitxar Neymar. El Barça, al final, aconsegueix fitxar-lo perquè es guanya la família a través d'Andre Cury i Raül Sanllehí, però òbviament si hi ha un jugador que el vol mitja Europa, l'has de pagar. Aquí, una de les errades que va cometre Sandro Rosell és que va presumir de ser el més llest de la classe i va treure pit per un fitxatge que tenia molt mèrit, però a més reivindicant que l'havia fitxat molt més barat del que l'hauria aconseguit un altre club. I podent ser veritat, en part, sabia que el Barça jugava en una frontera i segurament no preveia que algú denunciaria el cas.
"Una de les errades que va cometre Sandro Rosell és que va presumir de ser el més llest de la classe amb el fitxatge de Neymar"
- El fitxatge de Griezmann significa el trencament de Bartomeu i Messi?
- Sí, absolutament. És el primer gran conflicte que tenen perquè Bartomeu menteix a Messi. I això ho reconeixen tots dos. Messi li pregunta a Bartomeu si és veritat que fitxarà Griezmann, i li diu que no. I, al cap d'uns dies, Messi descobreix que ja està fitxat. S'emprenya i li diu que és un mentider. Bartomeu reconeix que va mentir Messi, però es justifica. Diu que no podia reconèixer que tenia un fitxatge tancat, perquè es tractava d'un futbolista amb contracte en vigor i, per tant, reconeixia una il·legalitat. Aquest és un gran punt de conflicte, perquè els jugadors, i sobretot Messi, consideren Bartomeu un mentider.
- Com s'entén que el president d'un club arribi a odiar un jugador adorat per (gairebé) tots els aficionats?
- Era tota la directiva, en general. Una persona deia que el consideraven l'anticrist. Tampoc crec que Bartomeu l'odiés a morir, però Messi és una gran figura mundial i és difícil de gestionar. Ell mateix reconeix que té un caràcter de merda. Messi va arribar a tenir molt poder. Hi ha una metàfora de Rakitic per explicar com és Messi que és molt reveladora: "Estàs en una taula amb Messi i hi ha una ampolla. Mira l'ampolla, et mira a tu, i tu ja saps que has de treure l'ampolla, sense dir-te res". Aquest és Messi, manava molt sense dir gran cosa. Jo entenc que per la directiva fos difícil de gestionar. A més, cobrava molts diners. El seu salari passa de 14 milions d'euros el 2010 a 40 el 2014, i a 138 el 2021. Es multiplica, en deu anys, per deu. És una barbaritat. S'ho guanyava perquè marcava diferències, però és molt.
Rodríguez, als estudis de la SER. Foto: Adrià Costa
- Hi havia pànic a Messi?
- Sí. Quan arriba Suárez, pregunta a una persona que portava molts anys al club què ha de fer per entrar amb bon peu al Barça. La resposta va ser: "Fer-te amic de Messi". Manava, però moltes vegades ja manava sense dir res perquè els altres li tenien por. I moltes vegades justificaven les decisions pel què diran. Hi ha un cas que és la campanya de "Tots som Messi" del Barça quan el condemnen per frau fiscal, una campanya lamentable i vergonyosa. Aquesta campanya fa emprenyar Messi. Es fa sense consultar-li, per fer-li la pilota, i ell no necessitava una campanya així.
"Messi manava, però moltes vegades ja manava sense dir res perquè els altres li tenien por"
- Un exdirectiu citat al llibre assegura que Messi, ara, potser odia més Laporta i Piqué. Per què?
- Amb Laporta, perquè se sent enganyat. Creu que el fa servir durant la campanya i després el deixa tirat, perquè li havia promès que el renovaria i al final no el renova. Amb Piqué, per diversos motius. Per exemple, la seva rebaixa salarial s'anuncia quan Messi ja no hi és. Just abans que dimiteixi Bartomeu, Piqué és l'únic que es difereix el seu salari al marge de la resta de companys, i això provoca que aparegui escrit "Judes traïdor" a la pissarra del vestidor. Això són coses que a Messi no li agraden.
- Vuit mesos després, encara no ha quedat clar qui podria haver fet més perquè Messi es quedés.
- Tots. Era una situació difícil de quadrar. Jo no em puc comprar un Ferrari perquè no tinc els diners per pagar-lo, igual que el Barça amb Messi. Laporta va alimentar la sensació que el renovarien, fins al punt que estava tot preparat. A l'últim moment, la comissió econòmica i el CEO Ferran Reverter no aproven l'acord de la Lliga amb CVC que hauria permès el seu encaix. També és cert que el pare de Messi cada vegada demanava alguna exigència més, no només econòmica, sinó també esportiva, com els fitxatges de Wijnaldum o Sadio Mané. Però, al final, hi ha una persona que em diu que no em compliqui, que això es trenca perquè hi ha una discussió Laporta-Jorge Messi. Ja sabem com són, i fa que la situació sigui irreconduïble.
"El pare de Messi cada vegada demanava alguna exigència més, no només econòmica, sinó també esportiva, com els fitxatges de Wijnaldum o Mané"
- És massa conspiranoic situar Florentino Pérez al darrere de tot, a través de Reverter i pressionant el Barça amb la Superlliga i la lluita contra la Lliga i CVC?
- És veritat que hi juga un paper important perquè el Barça va de la mà del Madrid pel tema de la Superlliga. És veritat que no vol que el Barça signi amb CVC perquè això és fer-lo saltar del vaixell. Però no crec que estigués en una butaca, amb una copa de conyac i acaronant un gat pensant en moure tots els fils perquè Messi marxés. No crec que el tema central de la història de la Superlliga fos que Messi deixés el Barça. I Florentino tampoc guanya sempre. De moment, amb la Superlliga ha perdut. Crec que està bastant mitificat. L'any passat el Madrid no va guanyar res, però clar, com que és intocable...
El periodista, amb un exemplar del llibre. Foto: Adrià Costa
- I més escàndols: el Barçagate. Fa respecte tenir una informació que comportarà aquestes conseqüències?
- Sí, clar. Ets conscient que serà una informació amb repercussió, si bé és cert que no pensàvem que en tindria tanta, ens va sorprendre fins i tot a nosaltres. Has d'intentar ser el més prudent possible, sempre he dit que en cas de dubte s'ha de fer un pas enrere i explicar el que tinguem certificat al 100%. Això, de vegades és una feina dura que genera frustració. Tens coses al 90%, però si et falta el 10%, no les pots explicar.
"No crec que Florentino Pérez estigués en una butaca, amb una copa de conyac i acaronant un gat pensant en moure tots els fils perquè Messi marxés"
- Hi va haver pressions i amenaces?
- Amenaces, no; pressió, més aviat emocional. Evidentment, cadascú venia la seva pel·lícula per protegir-se, però no he patit mai per si em trobava un cap de cavall al llit quan em despertés.
- Va ser més aviat resignació?
- Sí, i de considerar que no era tan greu, que no n'hi havia per a tant. Deien que ho fa tothom.
- El periodisme esportiu ha estat sempre especialment criticat. El Barçagate és una excepció?
- No, jo crec que es troben coses. Potser no de la dimensió del Barçagate, però hi ha molts periodistes que treuen notícies i incomoden. El que passa és que per treure coses que tinguin repercussió, els mitjans han d'invertir. El periodisme d'investigació és car, i necessites empreses que paguin per tenir la millor informació. Si tu vols informació de qualitat, l'has de pagar, això seria el normal. Tot val diners.
"El periodisme d'investigació és car, i necessites empreses que paguin per tenir la millor informació. Si tu vols informació de qualitat, l'has de pagar, això seria el normal"
- Això, aquí, costa d'entendre.
- Costa d'entendre, i més en la cultura d'aquest país, però arribarà el moment. De fet, a altres països ja arriba. Al final, són temps i recursos, que per algú que està treballant són diners. Ara, el Barçagate el vam treure amb una canya i una espardenya. Sí que agraïm la llibertat que ens va donar la SER i el paraigua que és estar a la ràdio amb uns caps que no et posen traves en temes delicats, però no ens hem fet multimilionaris amb això.
Rodríguez, en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa
- El cas devia fer caure la bena dels ulls a jugadors i, fins i tot, directius que no en tenien ni idea... Com encaixen la notícia?
- De fet, van dimitir sis directius. Això va provocar una crisi interna descomunal, tot i que Bartomeu diu que no sabia que aquesta empresa llançava aquests missatges. Això ja serà un jutge qui ho decidirà. Que aquesta empresa estava contractada pel club i llançava aquests missatges i s'havien trossejat factures per saltar-se els controls interns està certificat.
- L'operació era un nyap?
- El que havien fet no servia de res. I és veritat, possiblement no hi havia res a fer. Era bastant cutre, tot. I3Ventures no és una empresa amb una estructura com perquè un únic client li facturi un milió d'euros cada any.
- Pel mig hi surten Societat Civil Catalana, el govern del PP... Hi ha també una motivació política de fons?
- Jo crec que sí, que l'origen del Barçagate és polític. Ens situem al 2017. Molt possiblement, en la seva batalla per no deixar-se arrossegar per l'independentisme, Bartomeu va virar cap a l'unionisme, no sé si de manera conscient o inconscient. Ell va explicar als directius que havia contractat aquesta empresa per pressions del govern de Madrid, llavors del PP. I després, treballadors d'I3Ventures en seu judicial han explicat que abans del Barça van treballar per SCC fent campanyes. A partir d'aquí, les derivades que tingui no sé si les arribarem a conèixer al 100% però estan en fase d'instrucció al seu jutjat.
"L'origen del Barçagate és polític. En la seva batalla per no deixar-se arrossegar per l'independentisme, Bartomeu va virar cap a l'unionisme"
- Aquí es torna a imposar la por de Bartomeu.
- És un dels problemes que té. De tracte és molt agradable, però no té lideratge per ser president del Barça. Veus Laporta i és un líder. Fins i tot, mires Rosell i és un líder. Bartomeu no ho és. Va heretar molts directius de Sandro Rosell que creien en Rosell, però no tant en ell. I el líder d'un club de la dimensió social i mediàtica del Barça ha de ser respectat i fort. Perquè la gent ho entengui: a un president no el poden caricaturitzar com si fos Nobita. És una falta de respecte absoluta. Si caricaturitzen un president com un mafiós, denota un cert respecte i que sap manegar el poder, encara que tampoc sigui positiu. Quan vaig saber que els jugadors li havien cantat "Nobita, Nobita" a l'avió vaig pensar que no anàvem bé.
El periodista presenta cada dia el programa 'Què t'hi jugues?' a la SER Catalunya. Foto: Adrià Costa
- Però és realment un Nobita?
- Bé, hi ha gent que quan hi parles et diu: "És tonto o s'ho fa?". Tonto no és, perquè, si no, no hauria arribat on ha arribat. I repeteixo, en les distàncies curtes, guanya molt. Hi ha una anècdota d'un executiu que diu: "A mi m'havia promès un augment de sou, ja feia temps. En un viatge, dic, d'aquí no se m'escapa. Vaig a buscar-lo, parlo amb ell, tot molt bé. Hi acabo de parlar i dic 'hòstia, que bon paio que és, però ara no sé si m'ha dit que sí o que no'". I això és Bartomeu. Pot ser una virtut, però a la vegada un defecte perquè va intoxicant tots els departaments del club amb el "sí, però no" i "avui això i demà allò".
- Tampoc ha arrencat de la manera més plàcida Laporta. El context li impedeix ser el mateix del primer mandat?
- Laporta és capaç de canviar l'estat d'ànim d'una reunió. Està tothom trist i, quan entra ell, aconsegueix que hi hagi alegria, i això és una gran virtut. Però tinc la sensació que es pensava que tot seria molt més fàcil. S'ha trobat un club molt diferent del que va deixar el 2010. La indústria del futbol ha canviat molt, són 10 anys que són una eternitat, i les coses costen. Tinc la sensació que va fotre una pancarta i, amb la seva aura mística, va guanyar les eleccions amb una mà al davant i l'altra al darrere. No és ben bé així, perquè hi havia coses preparades, però hi ha un punt d'improvisació en aquests primers mesos de mandat. Jaume Giró no va ni arribar, de Reverter el mateix Laporta va dir-nos que era el Messi dels despatxos, i hem passat de tenir el Messi dels despatxos a no tenir ningú, perquè ara s'ha de gestionar com un club familiar. Sense entrar en debat de quin model és millor, jo agafo el que diu Laporta i el que fa, i és preocupant. Per construir el futur, va bé conèixer el passat, i has de llegir el llibre per analitzar les errades que s'han comès i que no es repeteixin.
"Laporta va posar una pancarta i, amb la seva aura mística, va guanyar les eleccions amb una mà al davant i l'altra al darrere"
- Vol dir que Laporta podria repetir errades de Bartomeu?
- Són diferents. Laporta és més líder, això és un gran avantatge, sap transmetre molt millor el missatge, té molta més gent fidel al voltant... Però no només amb gent fidel pots tenir un futur millor. Espero que no es cometin els mateixos errors, però aquests primers mesos han estat convulsos.
Rodríguez, a l'estudi. Foto: Adrià Costa
- Fins i tot hi havia qui deia que si Bartomeu hagués patit la crisi de l'Eintracht de Frankfurt, hauria hagut de sortir en globus del Camp Nou.
- Sí, però això també és pervers, perquè estem al primer any. També és normal que ara hi hagi paciència. A Bartomeu, el primer any tampoc li van caure tantes hòsties. Venia de guanyar el triplet i va ser el president més votat de la història. El que passa és que vas acumulant... Tu no pots comparar el nivell de crítica del cinquè any de Bartomeu amb el primer de Laporta. Ja et dic jo que, si Laporta continua així, al cinquè any surt en globus. A no ser que la piloteta entri, que ho aguanta tot.
"És normal que ara hi hagi paciència, però si Laporta continua així, al cinquè any surt en globus"
- Pel que fa a la piloteta, sembla que almenys s'ha trobat una figura de consens amb Xavi.
- Sí, i té moltes ganes de treballar i triomfar al Barça. És jove i està començant, és el somni de la seva vida, i és un entrenador que estava cridat a asseure's a la banqueta. Potser no és el que té més experiència, però coneix el club i espero que ho faci bé. Els moments arriben quan arriben, mai hi ha moments ideals. Si al Barça li anés bé, tampoc ho semblaria perquè ja només es podria anar a pitjor.