21
de juny
de
2022, 08:00
Grups de màxim 15 persones a Ciutat Vella -30 a la resta de la ciutat- sense megàfons per reduir l'impacte acústic i rutes amb un sentit únic de circulació. Barcelona fa mans i mànigues per buscar fórmules que permetin reduir les molèsties que el turisme provoca a l'espai públic i als veïns, especialment en aquests mesos d'estiu en què la ciutat ha de conviure amb una arribada massiva de visitants que saturen el centre. És amb aquest objectiu que l'Ajuntament ha presentat una pauta d'actuació per als guies turístics encarregats dels grups organitzats. Es tracta d'una guia de bones pràctiques que, a més de mitigar l'impacte en forma de soroll i aglomeracions, busca aïllar l'activitat dels guies no oficials i dels free tours. De fet, s'estudia si és possible aplicar sancions.
"Tenim un excés de grups organitzats i massificació d'espais de molt petita capacitat, especialment al centre", ha iagnosticat el regidor de Turisme de Barcelona, Xavier Marcé. La guia ha estat acordada amb les dues associacions de guies habilitades i acreditades per la Generalitat, AGUICAT I APIT. A més de limitar la quantitat de gent d'un grup organitzat, s'estableix que s'han d'utilitzar sistemes de radioguia per evitar megàfons i altaveus, així com planificar les rutes amb un sentit únic de circulació per fer-les sostenibles amb la vida dels veïns. No captar turistes a la via pública -pràctica habitual de les rutes gratuïtes-, promoure les visites programades i la compra anticipada d'entrades són altres actuacions previstes per a la descongestió dels punts d'alt interès turístic.
Més enllà de la pauta general per a tota la ciutat, hi ha mesures específiques per a Ciutat Vella, on es concentra la major part dels turistes i on la grandària dels grups es limita a 15 persones. S'especifica que les explicacions es facin preferentment sense aturades en els passos estrets, on s'haurà de deixar lliure, com a mínim, la meitat de l'amplada del carrer i que sempre es camini en files de dues persones com a màxim. També es detalla un únic sentit de circulació a indrets com la plaça de Sant Felip Neri o els carrers de Sant Honorat, del Bisbe o del Call, entre d'altres. A més, es limita la quantitat de grups que de forma simultània poden estar a punts d'interès més espaiosos. Per exemple, vuit grups a la plaça Sant Jaume, cinc a la del Rei o tres a la del Pi.
A més d'aquestes instruccions, es fixen cinc grans ubicacions per a l'aturada de grups o retrobament de persones a Ciutat Vella: a l'Avinguda de la Catedral, Plaça de Catalunya, Universitat, Urquinaona i Comercial. A més, es prohibeix l'accés de grups organitzats de més de 15 persones als mercats de la Boqueria, Santa Caterina i Sant Antoni tots els divendres i dissabtes entre l'1 d'abril i el 30 d'octubre.
"Hem de limitar l’aforament per fer compatible la vida de barri i el guiatge turístic. Hem de treure pressió als espais on hi ha vida veïnal", sosté el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa. De fet, el govern municipal considera que aquest decàleg que pauta els grups de turistes ha de servir també per reforçar els 800 guies oficials que treballen a Barcelona enfront dels que actuen de forma no regulada.
Marcé ha subratllat la vocació que té aquest acord per aconseguir "aïllar-los" i reduir tant les molèsties com les actituds incíviques. L'aspiració és que, oficials o no, tots s'acullin a les bones pràctiques acordades.
L'"ambigüitat legal" del guiatge al carrer
Tot i que Rabassa ha explicat que han encarregat als serveis jurídics estudiar si és possible a Ciutat Vella un marc normatiu amb sancions per qui incompleixi, Marcé ha reconegut la complexitat de fer-ho per l''"ambigüitat legal" del guiatge al carrer. "A un museu o espai tancat només pot entrar un guia oficial, però al carrer és una altra història. En un sector privat, l'autorregulació és una eina essencial", ha explicat el regidor, que entén que aquesta és també una manera de reforçar el guiatge "de qualitat" respecte els que actuen sense tenir un aval oficial i una formació acreditada.
Més enllà de les associacions de guies que ja han subscrit la declaració de bones pràctiques, l'aspiració és fer-lo extensiu a agències de viatge, navilieres i hotels. De fet, s'han fixat tres contrapartides per incentivar que es comprometin amb aquesta pauta d'actuació. L'Ajuntament ajudarà a tecnificar els sistemes de guiatge amb audioguies, reclamarà fons europeus per a programes de digitalització i programes per reserva anticipada i configurarà una comissió conjunta amb el sector per facilitar la feina als guies.
"Si volem que Barcelona tingui turisme de qualitat, ha d'oferir un turisme de qualitat", ha reivindicat Macarena Bergada, la presidenta d'AGUICAT. Inés Calzado, la seva homòloga de l'APIT ha reconegut que hi ha "conflictes" freqüents amb guies no autoritzats, tant a nivell d'ocupació de la via pública com d'actituds que ha qualificat com a "poc educades". Amb la recuperació del turisme després de la pandèmia, el debat sobre com gestionar-lo i mitigar l'impacte que té sobre els veïns torna a ser una prioritat del govern municipal. La setmana passada es van posar en marxa els sonòmetres que han de servir per abordar la problemàtica del soroll nocturn, s'ha reactivar la detecció de pisos turístics il·legals i l'alcaldessa, Ada Colau, ha plantejat la limitació dels creuers que s'abordarà en una taula de treball amb la Generalitat.
"Tenim un excés de grups organitzats i massificació d'espais de molt petita capacitat, especialment al centre", ha iagnosticat el regidor de Turisme de Barcelona, Xavier Marcé. La guia ha estat acordada amb les dues associacions de guies habilitades i acreditades per la Generalitat, AGUICAT I APIT. A més de limitar la quantitat de gent d'un grup organitzat, s'estableix que s'han d'utilitzar sistemes de radioguia per evitar megàfons i altaveus, així com planificar les rutes amb un sentit únic de circulació per fer-les sostenibles amb la vida dels veïns. No captar turistes a la via pública -pràctica habitual de les rutes gratuïtes-, promoure les visites programades i la compra anticipada d'entrades són altres actuacions previstes per a la descongestió dels punts d'alt interès turístic.
Més enllà de la pauta general per a tota la ciutat, hi ha mesures específiques per a Ciutat Vella, on es concentra la major part dels turistes i on la grandària dels grups es limita a 15 persones. S'especifica que les explicacions es facin preferentment sense aturades en els passos estrets, on s'haurà de deixar lliure, com a mínim, la meitat de l'amplada del carrer i que sempre es camini en files de dues persones com a màxim. També es detalla un únic sentit de circulació a indrets com la plaça de Sant Felip Neri o els carrers de Sant Honorat, del Bisbe o del Call, entre d'altres. A més, es limita la quantitat de grups que de forma simultània poden estar a punts d'interès més espaiosos. Per exemple, vuit grups a la plaça Sant Jaume, cinc a la del Rei o tres a la del Pi.
A més d'aquestes instruccions, es fixen cinc grans ubicacions per a l'aturada de grups o retrobament de persones a Ciutat Vella: a l'Avinguda de la Catedral, Plaça de Catalunya, Universitat, Urquinaona i Comercial. A més, es prohibeix l'accés de grups organitzats de més de 15 persones als mercats de la Boqueria, Santa Caterina i Sant Antoni tots els divendres i dissabtes entre l'1 d'abril i el 30 d'octubre.
"Hem de limitar l’aforament per fer compatible la vida de barri i el guiatge turístic. Hem de treure pressió als espais on hi ha vida veïnal", sosté el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa. De fet, el govern municipal considera que aquest decàleg que pauta els grups de turistes ha de servir també per reforçar els 800 guies oficials que treballen a Barcelona enfront dels que actuen de forma no regulada.
Marcé ha subratllat la vocació que té aquest acord per aconseguir "aïllar-los" i reduir tant les molèsties com les actituds incíviques. L'aspiració és que, oficials o no, tots s'acullin a les bones pràctiques acordades.
L'"ambigüitat legal" del guiatge al carrer
Tot i que Rabassa ha explicat que han encarregat als serveis jurídics estudiar si és possible a Ciutat Vella un marc normatiu amb sancions per qui incompleixi, Marcé ha reconegut la complexitat de fer-ho per l''"ambigüitat legal" del guiatge al carrer. "A un museu o espai tancat només pot entrar un guia oficial, però al carrer és una altra història. En un sector privat, l'autorregulació és una eina essencial", ha explicat el regidor, que entén que aquesta és també una manera de reforçar el guiatge "de qualitat" respecte els que actuen sense tenir un aval oficial i una formació acreditada.
Més enllà de les associacions de guies que ja han subscrit la declaració de bones pràctiques, l'aspiració és fer-lo extensiu a agències de viatge, navilieres i hotels. De fet, s'han fixat tres contrapartides per incentivar que es comprometin amb aquesta pauta d'actuació. L'Ajuntament ajudarà a tecnificar els sistemes de guiatge amb audioguies, reclamarà fons europeus per a programes de digitalització i programes per reserva anticipada i configurarà una comissió conjunta amb el sector per facilitar la feina als guies.
"Si volem que Barcelona tingui turisme de qualitat, ha d'oferir un turisme de qualitat", ha reivindicat Macarena Bergada, la presidenta d'AGUICAT. Inés Calzado, la seva homòloga de l'APIT ha reconegut que hi ha "conflictes" freqüents amb guies no autoritzats, tant a nivell d'ocupació de la via pública com d'actituds que ha qualificat com a "poc educades". Amb la recuperació del turisme després de la pandèmia, el debat sobre com gestionar-lo i mitigar l'impacte que té sobre els veïns torna a ser una prioritat del govern municipal. La setmana passada es van posar en marxa els sonòmetres que han de servir per abordar la problemàtica del soroll nocturn, s'ha reactivar la detecció de pisos turístics il·legals i l'alcaldessa, Ada Colau, ha plantejat la limitació dels creuers que s'abordarà en una taula de treball amb la Generalitat.