Aquesta petició lliga amb l'objectiu de resoldre un problema detectat entre els cossos policials que treballen a Ciutat Vella al voltant del tràfic de drogues, segons Rabassa. Ja que la feina dels agents pot ser "desesperant", tenint en compte que es tanquen molts punts de venda -61 aquest any- però se'n tornen a obrir en altres punts. En aquest sentit, el govern municipal ha demanat "un salt d'escala en la investigació" per "escapçar les xarxes de distribució" i "superar aquestes fronteres, moltes vegades inexistents, de la ciutat de Barcelona", ha resolt Rabassa.
La proposta de crear una nova unitat especialitzada en la distribució de droga, però, no havia estat treballada anteriorment en les reunions entre Ajuntament i Generalitat. Consultades per NacióDigital, fonts de la conselleria d'Interior apunten que no es pot fer un posicionament immediat sobre una proposta que s'ha verbalitzat aquest mateix dimarts. En aquest sentit, s'emplacen a "estudiar-ho amb deteniment".
El mateix Jordi Rabassa, a més, ha recordat que la gestió de la concentració de consum de drogues al districte no es resol només amb coordinació d'agents de policia. Així, en una referència al govern català, ha demanat que, "de la mateixa manera que els cossos policials es posen d'acord per fer macrooperatius policials", també hi hagi acord entre les administracions per fer "macrooperatius socials". "Perquè els uns sense els altres no tenen sentit", ha conclòs.
Malgrat aquests apunts, tant Rabassa com Colau han titllat com a "excel·lent" la feina dels Mossos d'Esquadra i la coordinació amb la Guàrdia Urbana. Una feina que sobretot fa referència a la gestió d'espais de venda i consum de drogues, després que els furts s'hagin reduït amb força -un de cada tres ha deixat de produir-se, si es compara amb 2019- i la pressió política i social s'hagi centrat en el narcotràfic. En aquest sentit, si bé s'ha reconegut que aquesta realitat persisteix al districte de Ciutat Vella, la líder de Barcelona en Comú ha subratllat que el tràfic de drogues colpeja totes les grans ciutats i, especialment, les mediterrànies.
Nova comissaria
Les declaracions polítiques han salpebrat l'estrena d'un espai policial llargament reivindicat per part dels agents del districte, que fins ara s'encabien a les dependències de la Rambla. A partir d'ara, si bé a l'antic espai encara hi haurà tasca policial, els 437 agents destinats a Ciutat Vella passaran a l'edifici del carrer Tàpies que va quedar buit amb el tancament del Consell Comarcal del Barcelonès. Així, després d'haver-hi fet obres per valor d'1,2 milions d'euros, l'Ajuntament ja ha pogut oficialitzar l'estrena del que és el tercer espai de la Guàrdia Urbana al districte, juntament amb l'edifici del número 43 de la Rambla i l'oficina de denúncies conjunta amb els Mossos, a Joan de Borbó, a la Barceloneta.
La comissaria que fins ara utilitzava la policia municipal a Ciutat Vella seguirà acollint la recollida de denúncies a la ciutadania i tenint la seu del grup contra el tràfic de persones. Igualment, s'hi pretén establir un punt d'atenció a víctimes de violència masclista. Els objectius que el consistori persegueix són "la prevenció, la detecció i l'atenció" a qualsevol dona que pugui patir alguna mena de violència d'aquesta mena.
El llegat policial al districte
Amb tot, tant Colau com el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, han reivindicat la finalització del mandat amb la incorporació d'una última fornada de policies municipals, encara pendent, que permetrà arribar al rècord de 3.500 agents de la Guàrdia Urbana en actiu. A més, s'ha 'ha insistit en el reforç dels agents nocturns destinats a Ciutat Vella. I també s'ha recordat que des de fa menys d'un mes s'ha desplegat un pla que implica un 20% més de guàrdies urbans a Ciutat Vella i s'ha insistit en el reforç dels agents nocturns destinats al districte.