23
de novembre
de
2022, 15:02
Actualitzat:
22:59h
La població barcelonina que declara tenir una doble cobertura sanitària, és a dir, que paga una assegurança mèdica privada va registrar el 2021 el seu màxim històric, segons l'Enquesta de Salut de Barcelona de l'Agència de Salut Pública (ASPB) presentada aquest dimecres. Així, en el cas de les dones passa del 33,4% el 2006 al 42,7% el 2021; i en els homes del 34,2% al 40,6%. És el primer cop que se supera el 40% i l'increment es dona en totes les classes socials excepte en les més benestants. Tot i això, continuen sent aquestes les que més opten per aquesta doble cobertura i gairebé la meitat del col·lectiu en té. Entre les classes més desfavorides suposa un 20%.
D'altra banda, però, l'enquesta revela que el 15,2% de les dones i l'11,7% dels homes -14% entre tots dos- que han necessitat anar al psicòleg i el 12,3% de les dones i el 8,1% dels homes -10% de mitjana- al dentista hi ha renunciat per motius econòmics. La regidora de Salut de la capital catalana, Gemma Tarafa, ha destacat que aquestes xifres són preocupants i demostren que s'ha d'avançar per garantir aquesta atenció sanitària.
I és que aquestes xifres són contràries a l'increment de persones que han pensat a suïcidar-se. Segons l'enquesta municipal, el 12% de les dones i el 10,8% dels homes han tingut pensaments suïcides algun cop a la vida. La ideació de suïcidi és més alta en les edats joves, sobretot en dones. A més, hi ha un 3,3% de més de 15 anys que reconeix haver-ho intentat i un 1,9% dels homes.
En línies generals, el risc de mala salut mental ha passat del 19,9% al 31,4% en dones entre 2006 i 2021 i d'un 16,5% al 21,6% en homes. Han pujat també els diagnòstics per ansietat respecte al 2019: pugen un 2,1% en dones i un 3,4% en homes, però entre els joves de 15 a 24 anys es dispara fins a un 46% en dones i un 25,2% en homes.
Es tracta de la vuitena edició de l'enquesta, que es fa cada cinc anys, i enguany es va fer entre febrer del 2021 i febrer del 2022. Els resultats s'han analitzat juntament amb l'informe La Salut a Barcelona 2021, que incorpora informació provinent d'altres fonts. La regidora de Salut de l'Ajuntament de Barcelona i la gerent de l'ASPB, Carme Borrell, han constatat que les xifres continuen mostrant un empitjorament de la salut mental dels ciutadans tot i que han destacat que ara és un tema sobre la taula i s'hi està treballant.
Segons Tarafa s'espera que tant les polítiques públiques que s'han posat en marxa en l'àmbit de la salut donin resultats com el fet que hi hagi polítiques socials que millorin el benestar dels ciutadans i que, en línies generals, el context millori. Entre d'altres, ha destacat que el servei Konsulta'm dirigit a joves ha doblat els usuaris entre el 2021 i el 2022. Malgrat tot, Borrell ha insistit que les conseqüències de la pandèmia són especialment punyents entre els més joves.
També sobre la salut mental, el 6,5% dels homes i l'1,7% de les dones reconeix haver fet un ús problemàtic del joc durant l'últim any, unes xifres més altes entre la població jove i entre les classes socials més desfavorides. En concret, un 18,2% dels barcelonins homes de 25 a 34 anys tenen un joc problemàtic i en homes de classes menys benestants la prevalença és de l'11,7%.
D'altra banda, però, l'enquesta revela que el 15,2% de les dones i l'11,7% dels homes -14% entre tots dos- que han necessitat anar al psicòleg i el 12,3% de les dones i el 8,1% dels homes -10% de mitjana- al dentista hi ha renunciat per motius econòmics. La regidora de Salut de la capital catalana, Gemma Tarafa, ha destacat que aquestes xifres són preocupants i demostren que s'ha d'avançar per garantir aquesta atenció sanitària.
I és que aquestes xifres són contràries a l'increment de persones que han pensat a suïcidar-se. Segons l'enquesta municipal, el 12% de les dones i el 10,8% dels homes han tingut pensaments suïcides algun cop a la vida. La ideació de suïcidi és més alta en les edats joves, sobretot en dones. A més, hi ha un 3,3% de més de 15 anys que reconeix haver-ho intentat i un 1,9% dels homes.
En línies generals, el risc de mala salut mental ha passat del 19,9% al 31,4% en dones entre 2006 i 2021 i d'un 16,5% al 21,6% en homes. Han pujat també els diagnòstics per ansietat respecte al 2019: pugen un 2,1% en dones i un 3,4% en homes, però entre els joves de 15 a 24 anys es dispara fins a un 46% en dones i un 25,2% en homes.
Es tracta de la vuitena edició de l'enquesta, que es fa cada cinc anys, i enguany es va fer entre febrer del 2021 i febrer del 2022. Els resultats s'han analitzat juntament amb l'informe La Salut a Barcelona 2021, que incorpora informació provinent d'altres fonts. La regidora de Salut de l'Ajuntament de Barcelona i la gerent de l'ASPB, Carme Borrell, han constatat que les xifres continuen mostrant un empitjorament de la salut mental dels ciutadans tot i que han destacat que ara és un tema sobre la taula i s'hi està treballant.
Segons Tarafa s'espera que tant les polítiques públiques que s'han posat en marxa en l'àmbit de la salut donin resultats com el fet que hi hagi polítiques socials que millorin el benestar dels ciutadans i que, en línies generals, el context millori. Entre d'altres, ha destacat que el servei Konsulta'm dirigit a joves ha doblat els usuaris entre el 2021 i el 2022. Malgrat tot, Borrell ha insistit que les conseqüències de la pandèmia són especialment punyents entre els més joves.
També sobre la salut mental, el 6,5% dels homes i l'1,7% de les dones reconeix haver fet un ús problemàtic del joc durant l'últim any, unes xifres més altes entre la població jove i entre les classes socials més desfavorides. En concret, un 18,2% dels barcelonins homes de 25 a 34 anys tenen un joc problemàtic i en homes de classes menys benestants la prevalença és de l'11,7%.