21
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
19:43h
El Tribunal Constitucional (TC) es reunirà aquest dimecres a la tarda en una sessió extraordinària per abordar la petició del Senat de revocar la suspensió de la reforma judicial recorreguda pel PP. En un escrit presentat aquest matí, la cambra alta ha sol·licitat personar-se en el procediment i ha impugnat la mesura cautelaríssima adoptada pel TC, que va ordenar la retirada de la part relativa a la renovació del mateix TC del text de la reforma del codi penal. El Senat ha demanat al Constitucional que resolgui abans del ple d'aquest dijous, que debatrà i votarà la proposició de llei orgànica de reforma del codi penal (sense les esmenes que fan referència al poder judicial).
El ple ha arrencat poc després de les set de la tarda i la Fiscalia del TC ha demanat apartar dos dels magistrats conservadors del debat i votació. Es tracta del president del TC, Pedro González-Trevijano, i el magistrat Antonio Narváez, tots dos amb el mandat caducat. El ministeri fiscal comparteix l'argument d'Unides Podem que tots dos es troben afectats de ple per la reforma que es vol impulsar des del Congrés, i per això ha demanat que no participin de la decisió. Dilluns, el ple del TC va rebutjar aquesta petició, amb el vot dels dos magistrats afectats.
La decisió del TC de suspendre la tramitació de la reforma del govern espanyol per facilitar-ne la renovació és la cristal·lització d'una crisi institucional que ve de lluny i té l'origen en la negativa del PP a renovar els òrgans constitucionals, com el Consell General del Poder Judicial. El govern dels jutges fa quatre anys que està caducat i els seus vocals es van escollir l'any 2013, quan Mariano Rajoy tenia majoria absoluta al Congrés. El 2018 s'hauria d'haver renovat, però des d'aleshores el PP bloqueja les negociacions i fa impossible canviar-ne els vocals i, també, les majories. Això té una traducció en els principals tribunals espanyols, perquè el CGPJ ha estat nomenant jutges amb caràcter vitalici durant anys tot i estar en funcions.
La majoria conservadora del govern dels jutges, afí al PP, ha bloquejat fins ara el nomenament dels dos magistrats que li corresponen al TC, que juntament amb els dos que ja ha nomenat el govern espanyol hauria de permetre un canvi de majories a l'alt tribunal espanyol. Fins ara, el bloc conservador i el progressista no s'han posat d'acord, per això el govern espanyol volia reformar el mecanisme d'elecció dels jutges, per tal de rebaixar les majories i esquivar el bloqueig sistemàtic dels vocals propers al PP i forçar la renovació del TC. El propi tribunal, concretament la majoria conservadora que el controla, ha frenat la maniobra de Sánchez i li ha dit que, si vol reformar la llei del poder judicial, no ho podrà fer per la via ràpida. L'opció que s'obre pas, doncs, és la de la proposició de llei.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, havia promès al matí que adoptaria les mesures "precises" per posar punt final al bloqueig dels populars a la renovació del Poder Judicial i Unides Podem ja havia defensat aquesta via per tràmit d'urgència. Sánchez ha criticat que la formació que lidera Alberto Núñez Feijóo busqui excuses per "retenir" el control sobre el poder judicial i ha anunciat que actuarà amb "fermesa" per posar fi al bloqueig que viu des de fa mesos el TC. "Farem complir la llei, la Constitució i la voluntat popular", ha deixat clar Sánchez en una compareixença aquest matí a la Moncloa. El govern espanyol no esperarà que el TC resolgui sobre el fons del recurs del PP i busca alternatives per forçar a reforma de l'alt tribunal.
El sector conservador havia proposat dos noms, César Tolosa i Pablo Lucas. Tolosa és president de la sala del contenciós-administratiu del Tribunal Suprem, i Lucas és magistrat d'aquesta mateixa sala i també el jutge que va autoritzar l'espionatge del CNI en el marc del Catalangate. El sector progressista mantenia el nom de José Manuel Bandrés, també magistrat de la sala contenciosa del Suprem. Amb la reforma aturada, el sector conservador, majoritari entre els 17 vocals que han participat al ple, ha intentat imposar els seus dos noms. Normalment, es consensuen un nom a proposta de cada sector. No hi ha hagut el consens necessari i l'enquistament continua, malgrat que la llei donava de termini fins al 13 de setembre per resoldre la situació.
El ple ha arrencat poc després de les set de la tarda i la Fiscalia del TC ha demanat apartar dos dels magistrats conservadors del debat i votació. Es tracta del president del TC, Pedro González-Trevijano, i el magistrat Antonio Narváez, tots dos amb el mandat caducat. El ministeri fiscal comparteix l'argument d'Unides Podem que tots dos es troben afectats de ple per la reforma que es vol impulsar des del Congrés, i per això ha demanat que no participin de la decisió. Dilluns, el ple del TC va rebutjar aquesta petició, amb el vot dels dos magistrats afectats.
La decisió del TC de suspendre la tramitació de la reforma del govern espanyol per facilitar-ne la renovació és la cristal·lització d'una crisi institucional que ve de lluny i té l'origen en la negativa del PP a renovar els òrgans constitucionals, com el Consell General del Poder Judicial. El govern dels jutges fa quatre anys que està caducat i els seus vocals es van escollir l'any 2013, quan Mariano Rajoy tenia majoria absoluta al Congrés. El 2018 s'hauria d'haver renovat, però des d'aleshores el PP bloqueja les negociacions i fa impossible canviar-ne els vocals i, també, les majories. Això té una traducció en els principals tribunals espanyols, perquè el CGPJ ha estat nomenant jutges amb caràcter vitalici durant anys tot i estar en funcions.
La majoria conservadora del govern dels jutges, afí al PP, ha bloquejat fins ara el nomenament dels dos magistrats que li corresponen al TC, que juntament amb els dos que ja ha nomenat el govern espanyol hauria de permetre un canvi de majories a l'alt tribunal espanyol. Fins ara, el bloc conservador i el progressista no s'han posat d'acord, per això el govern espanyol volia reformar el mecanisme d'elecció dels jutges, per tal de rebaixar les majories i esquivar el bloqueig sistemàtic dels vocals propers al PP i forçar la renovació del TC. El propi tribunal, concretament la majoria conservadora que el controla, ha frenat la maniobra de Sánchez i li ha dit que, si vol reformar la llei del poder judicial, no ho podrà fer per la via ràpida. L'opció que s'obre pas, doncs, és la de la proposició de llei.
La via de la proposició de llei
El PSOE i Unides Podem presentaran una proposició de llei al Congrés amb les dues esmenes per reformar la llei del poder judicial que han estat suspeses pel Tribunal Constitucional. Fonts parlamentàries socialistes han confirmat que respondran d'aquesta manera al moviment del TC de suspendre la tramitació d'una part del text impugnada pel PP. Les mateixes fonts esperen que més grups parlamentaris se sumin a la iniciativa. Tot apunta, en aquest sentit, que la majoria de la investidura hi donarà suport, després que en les darreres hores els partits que van donar suport a Sánchez hagin carregat contra el que consideren una ingerència del TC en el procediment legislatiu.El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, havia promès al matí que adoptaria les mesures "precises" per posar punt final al bloqueig dels populars a la renovació del Poder Judicial i Unides Podem ja havia defensat aquesta via per tràmit d'urgència. Sánchez ha criticat que la formació que lidera Alberto Núñez Feijóo busqui excuses per "retenir" el control sobre el poder judicial i ha anunciat que actuarà amb "fermesa" per posar fi al bloqueig que viu des de fa mesos el TC. "Farem complir la llei, la Constitució i la voluntat popular", ha deixat clar Sánchez en una compareixença aquest matí a la Moncloa. El govern espanyol no esperarà que el TC resolgui sobre el fons del recurs del PP i busca alternatives per forçar a reforma de l'alt tribunal.
El CGPJ manté el bloqueig
Quan va transcendir la proposta de reforma de la llei del poder judicial, que pretenia modificar les majories necessàries al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per nomenar els membres del Tribunal Constitucional (TC), l'òrgan de govern dels jutges va afanyar-se a convocar un ple d'urgència per abordar, una vegada més, els diversos candidats a convertir-se en magistrats de l'alt tribunal. El ple s'ha fet aquesta tarda en un clima de crisi institucional, després que el TC hagi aturat la tramitació de la reforma que plantejaven el PSOE i Unides Podem, avalada ja pel Congrés i pendent només de la ratificació del Senat i entrada en vigor. No hi ha hagut canvis i els noms que hi havia sobre la taula no han obtingut els suports necessaris. El bloqueig del TC, doncs, es manté.El sector conservador havia proposat dos noms, César Tolosa i Pablo Lucas. Tolosa és president de la sala del contenciós-administratiu del Tribunal Suprem, i Lucas és magistrat d'aquesta mateixa sala i també el jutge que va autoritzar l'espionatge del CNI en el marc del Catalangate. El sector progressista mantenia el nom de José Manuel Bandrés, també magistrat de la sala contenciosa del Suprem. Amb la reforma aturada, el sector conservador, majoritari entre els 17 vocals que han participat al ple, ha intentat imposar els seus dos noms. Normalment, es consensuen un nom a proposta de cada sector. No hi ha hagut el consens necessari i l'enquistament continua, malgrat que la llei donava de termini fins al 13 de setembre per resoldre la situació.