Totes les conseqüències de la irrupció del TC en la guerra entre el PP i la Moncloa

La decisió de l'alt tribunal de frenar la seva renovació no compromet la derogació de la sedició i la reforma de la malversació, però atura l'intent de Sánchez de forçar per la via ràpida un canvi de majories en el poder judicial

Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, a la Moncloa.
Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, a la Moncloa. | ACN
20 de desembre de 2022, 10:35
Actualitzat: 16:07h
La decisió del Tribunal Constitucional (TC) va arribar ben entrada la nit, però les informacions que van transcendir durant el dia ja anticipaven el que acabaria passant. El sector conservador ha imposat la seva majoria i ha frenat la tramitació de la reforma del Poder Judicial per esquivar el bloqueig del PP i facilitar la renovació del TC, que té diversos dels seus magistrats amb el mandat caducat des de fa mesos. La resolució de l'alt tribunal suposa un punt d'inflexió en la democràcia espanyola, que més enllà del que va passar a Catalunya, no havia vist mai un tribunal frenant una iniciativa legislativa abans de la seva aprovació. El govern espanyol haurà de buscar alternatives per forçar que els jutges caducats deixin pas. 

L'adopció de les mesures cautelars sol·licitades pel PP és una decisió temporal, no diu que els populars tinguin raó, decisió que es prendrà més endavant. El TC atura la tramitació per tenir més temps per abordar el fons del recurs i ha donat deu dies a les parts per presentar al·legacions. Aquest dimarts a la tarda hi ha reunió extraordinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per abordar, ara sí, quins haurien de ser els seus membres al TC. La decisió presa, però, l'alt tribunal, té diverses conseqüències: suposa un èxit de la maniobra del PP i bunqueritza, encara més, la dreta judicial, que deixa clar que es renovarà amb els seus mecanismes, no pas amb els que proposa el govern espanyol. La reforma del codi penal per derogar la sedició i reforma la malversació, en tot cas, tira endavant.
 

1. Èxit temporal de la maniobra del PP

La conseqüència més evident és que el PP se surt amb la seva, almenys temporalment. El partit que lidera Alberto Núñez Feijóo volia aturar la reforma urgent de Sánchez per mantenir el control sobre el TC, organisme clau que els populars han convertit en una mena de tercera cambra legislativa on tombar lleis impulsades per la majoria progressista del Congrés. Els conservadors guanyen temps i forcen el govern espanyol a buscar alternatives per renovar el TC. 

El moviment del PP certifica que Feijóo, un perfil considerat moderat, s'ha entregat a l'ala més dura del partit, que té com a referent la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. El dirigent gallec tenia fet fa uns mesos el pacte amb la Moncloa per renovar el CGPJ, caducat des de fa anys, però la derogació de la sedició pactada entre els governs espanyol i català ho va fer saltar tot pels aires. Les eleccions de l'any que ve diran si el viratge de Feijóo beneficia el PP o, per contra, carrega d'arguments Sánchez.
 

2. La dreta judicial es bunqueritza

La dreta judicial, que controla des de fa anys el CGPJ, fa temps que verbalitza l'oposició al govern espanyol de PSOE i Unides Podem. Un exemple clar és el rebuig frontal a la desjudicialització que impulsen, amb més o menys èxit, el govern espanyol i català per desinflamar la repressió contra l'independentisme. El CGPJ fa quatre anys que té el mandat caducat i les majories corresponen a la realitat social de 2013, quan Mariano Rajoy tenia majoria absoluta.

Des de 2018, el PP bloqueja la renovació del CGPJ i, al seu torn, el sector conservador del govern dels jutges, triat en el seu dia pels populars, frenen la renovació del TC, que té quatre magistrats amb el mandat caducat. Ara, el sector conservador del TC es bunqueritza encara més i frena la reforma exprés del Poder Judicial. Amb aquesta decisió, els jutges diuen que volen ser renovats amb les normes d'ara, no pas amb les de Sánchez. La guerra entre poders a l'Estat és un fet i el TC ha deixat clar que no cedirà.

3. El TC es trenca per la meitat

El recurs d'empara del PP ha tensat les costures del TC i ha trencat per la meitat l'alt tribunal. Els sis magistrats conservadors, amb el president del TC, Pedro González-Trevijano, al capdavant, han votat a favor tant d'admetre a tràmit la impugnació dels populars com d'acceptar les mesures cautelaríssimes i suspendre la tramitació de la reforma de la llei. En canvi, els cinc magistrats progressistes, capitanejats pel vicepresident, Juan Antonio Xiol, que ja van demanar suspendre el ple la setmana passada per poder tenir més temps, van decantar-se per rebutjar el recurs del PP i no suspendre la tramitació. En els pròxims dies emetran un vot particular amb els seus arguments. La divisió ja no té matisos.
 

4. La reforma del codi penal tira endavant

La decisió del TC no frena la reforma del codi penal, només les esmenes que fan referència a la reforma del Poder Judicial. Aquesta setmana es votarà al Senat la derogació de la sedició i la reforma de la malversació, que entrarà en vigor abans de Nadal i tindrà efectes en diverses causes contra l'independentisme. Així ho ha certificat la cambra alta en un tràmit aquest dimarts al matí. El PP, malgrat ser molt crític amb la modificació legislativa del codi penal, no l'ha impugnada, només ha presentat recurs contra la reforma que fa referència al canvi de majories al CGPJ per escollir els membres del TC (fins ara era de 3/5 parts i amb la reforma es rebaixa el requisit per tal d'esquivar el bloqueig dels conservadors). 

Per esquivar el TC, PSOE i Unides Podem hauran de tramitar la reforma del Poder Judicial a través d'una proposició de llei i per la via normal, no pas d'urgència i per la via d'esmenes, com s'ha fet ara. Això portarà més temps, però farà més difícil un bloqueig preventiu per part de l'alt tribunal.
 

5. L'agenda legislativa de Sánchez, en dubte

Controlar el TC no dona garanties d'èxit al 100%, però sí que aplana el terreny, i tant el PSOE com el PP ho saben. Sánchez té pressa per renovar el CGPJ i el TC, primer, perquè ho diu la llei i, després, perquè s'hi juga la seva agenda legislativa. Bona part de les reformes progressistes impulsades pel govern espanyol acabaran sobre la taula del TC a través de recursos de la dreta, i Sánchez sap que tindrà més perspectives d'èxit si hi ha una majoria progressista que no pas si es manté el control per part del sector conservador, elegit a proposta del PP. Els populars també saben que tenen més força si, sense majoria al Congrés, mantenen el control del Poder Judicial, i per això no tenen pressa en desbloquejar-ne la renovació.