A partir dels 50 anys la salut íntima i, en concret, la dels homes, esdevé una preocupació que gira al voltant de la pròstata. És una etapa en què augmenten les probabilitats de patir problemes amb aquesta glàndula i les revisions mèdiques periòdiques esdevenen fonamentals per detectar de manera precoç possibles alteracions, fins i tot abans que apareguin símptomes evidents.
Un d'aquests problemes afecta a més de la meitat dels homes majors de 60 anys, és l'engrandiment de la pròstata o hiperplàsia benigna de pròstata, una afecció molt freqüent entre els homes a mesura que avancen en edat, segons s'explica el web de la Clínica Universitat de Navarra. Tot i que els seus símptomes són similars als d'un càncer de pròstata, aquest problema no té per què derivar en una malaltia pitjor.
Quins són els símptomes?
Amb el pas dels anys, la pròstata tendeix a augmentar de volum de manera progressiva a causa dels canvis hormonals propis de l'edat. Aquest procés és natural i no està relacionat amb infeccions, hàbits de vida o activitat sexual. Tanmateix, quan la glàndula comprimeix la uretra, poden aparèixer dificultats per orinar i altres molèsties urinàries. Els símptomes més habituals són:
- Necessitat d'orinar amb més freqüència, especialment durant la nit
- Sensació urgent d'anar al lavabo
- Dificultats per orinar
- Flux urinari feble o intermitent
- Sensació que la bufeta no s'ha buidat completament
- Petites pèrdues d'orina un cop finalitzada la micció
Si la malaltia evoluciona, poden aparèixer complicacions com la retenció urinària, les infeccions de les vies urinàries, la presència de sang a l'orina, la formació de càlculs a la bufeta o, en situacions més avançades, alteracions de la funció renal. Una incapacitat sobtada per orinar requereix atenció mèdica urgent.
Quan t'has de preocupar?
Segons les dades disponibles, més de la meitat dels homes majors de 60 anys presenten algun grau d'hiperplàsia benigna de pròstata, una prevalença que augmenta notablement a partir dels 80 anys. Tot i això, aquesta afecció no està relacionada amb el càncer de pròstata ni incrementa el risc de desenvolupar-lo, encara que ambdues patologies poden coexistir.
Els especialistes recorden que altres problemes de salut, com les infeccions urinàries, la inflamació de la pròstata, els càlculs renals o vesicals, determinades malalties neurològiques o alguns medicaments, també poden provocar símptomes similars. Per aquest motiu, els experts insisteixen que la detecció precoç és clau per controlar els símptomes, evitar complicacions i determinar si és necessari recórrer a tractaments especialitzats.
