El telèfon mòbil s'ha convertit en una eina indispensable per sobreviure al dia a dia. Mentre que fa uns anys era comú avorrir-se i passar les hores mortes capbussats en els nostres pensaments, l'aparició dels mòbils i altres aparells tecnològics d'aquesta mena ha capgirat completament la forma de percebre el temps mort i, de retruc, l'avorriment. N'hi ha prou amb agafar el telèfon per fer desaparèixer els silencis.
Aquest petit gest és aparentment inofensiu, però pot acabar repercutint en la nostra salut, tal com relata la psicòloga Montse Freixanet en una entrevista a La Vanguardia. Fer scroll constant, una pràctica cada vegada més habitual per combatre l'avorriment, fa que el cervell no descansi en cap moment, ja que apareixen nous estímuls constantment: "Hi ha persones que acaben mentalment esgotades després d'hores de scroll, encara que tinguin la sensació de no haver fet res. El descans real apareix quan es redueix aquella exigència, quan hi ha pauses i no una successió permanent d'estímuls", argumenta l'experta.
En aquesta línia, a tall d'exemple, la psicòloga compara tenir el mòbil encès tota l'estona -i anar-lo mirant sense parar- amb dormir en una habitació en què la llum sempre està encesa. A curt termini, això no és problemàtic, però sí que pot tenir un impacte negatiu a llarg termini: "Es redueix la tolerància a l'avorriment, costa més de mantenir l'atenció sostinguda i apareix una necessitat més gran de gratificació immediata. També augmenta la fatiga mental i la impulsivitat cognitiva, és a dir, la tendència a canviar constantment d'estímul. Tot això pot afectar el rendiment diari, però també la forma en què ens relacionem amb l'esforç mental", reflexiona Freixanet.
Altres efectes del mòbil
Mirar constantment el mòbil també té un impacte directe en la dinàmica familiar i en el desenvolupament emocional dels infants i adolescents. Ja no només són els adolescents qui abusen d'aquest dispositiu, sinó que també els pares viuen aferrats al mòbil en el seu dia a dia.
Si a aquest fet se li suma que l'adolescència és un dels moments que més reptes planteja a moltes famílies, el resultat és una fase en què sovint es percep una certa distància emocional entre pares i fills. El doctor en biologia i divulgador científic David Bueno, especialista en neuroeducació i professor de la Universitat de Barcelona, explica que les hores que els adults estan amb el mòbil en presència dels adolescents "és el que més els hi influeix", més inclús que les hores que ells mateixos utilitzen els dispositius.
L’expert subratlla que, d'entre els petits canvis que es poden fer en la manera com es relacionen els pares amb els fills adolescents, destaca la importància de la presència real i conscient dels adults. "Si arriben de l'institut i ens troben xatejant i ni creuem mirades ni els expliquem el que hem fet durant el dia o, ni tan sols, els preguntem què tal, això els allunya", explica l'expert en neuroeducació.
