L’ús compulsiu del telèfon mòbil s’ha convertit en un hàbit cada vegada més normalitzat que, segons alerten diversos especialistes, té un impacte directe en la dinàmica familiar i en el desenvolupament emocional dels infants i adolescents. Ja no només són els adolescents qui abusen d'aquest dispositiu, sinó que també els pares viuen aferrats al mòbil en el seu dia a dia.
Si a aquest fet se li suma que l'adolescència és un dels moments que més reptes planteja a moltes famílies, el resultat és una fase en què sovint es percep una certa distància emocional entre pares i fills. El doctor en biologia i divulgador científic David Bueno, especialista en neuroeducació i professor de la Universitat de Barcelona, explica que les hores que els adults estan amb el mòbil en presència dels adolescents "és el que més els hi influeix", més inclús que les hores que ells mateixos utilitzen els dispositius.
Bueno abordat aquesta qüestió al pòdcast El Consultori, on exposa que durant l’adolescència és molt important reforçar els vincles familiars amb petits gestos quotidians que, sobretot, passen per un contacte físic i humà que exclogui les pantalles.
L'efecte en les relacions amb els fills
L’expert subratlla que, d'entre els petits canvis que es poden fer en la manera com es relacionen els pares amb els fills adolescents, destaca la importància de la presència real i conscient dels adults. "Si arriben de l'institut i ens troben xatejant i ni creuem mirades ni els expliquem el que hem fet durant el dia o, ni tan sols, els preguntem què tal, això els allunya", explica l'expert en neuroeducació.
Segons adverteix, el temps que els pares passen pendents del mòbil davant dels fills pot influir més en el cervell adolescent que no pas les hores que els mateixos joves dediquen a les pantalles. Mirar-los als ulls, escoltar-los i compartir converses sense distraccions continua sent, assegura, una de les millors eines per mantenir la connexió emocional dins la família.
