La suplantació d’identitat, els falsos serveis d’inversió i els continguts enganyosos sobre impostos són les principals estafes econòmiques que circulen per internet i que, massa sovint, fan caure la gent de quatre potes. Així ho alerta l’estudi "Les Fake d’Economia i Empresa", elaborat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya a partir de l’anàlisi de 100 casos reals detectats a les xarxes socials, webs i els entorns digitals.
L’informe conclou que 1 de cada 3 tres estafes detectades són per una suplantacions d’identitat (33%), especialment de persones físiques (45,5%), bancs i entitats privades (27,3%) o organismes públics (15,2%). Així i tot, també s'alerta de l’augment dels anomenats “quiosquets financers” (23%), és a dir, plataformes o grups que ofereixen inversions sense autorització ni supervisió, sovint vinculats a criptomonedes o grups de WhatsApp. Mentre que els continguts de fiscalitat enganyosa representen un 13% dels casos, principalment relacionats amb herències (75%) i donacions (25%).
Davant l’augment de les fake news econòmiques i dels deepfakes que es generen amb intel·ligència artificial, el Col·legi d’Economistes ha presentat cinc recomanacions bàsiques perquè la ciutadania pugui detectar possibles fraus abans de perdre diners o dades personals.
1. Desconfia
Els economistes alerten especialment dels anuncis que prometen guanyar molts diners ràpidament, inversions “segures” amb rendiments extraordinaris o fórmules miraculoses per evitar impostos. Aquestes publicacions utilitzen vídeos manipulats o imatges falses de persones famoses per generar confiança, normalment generades amb IA.
D'altra banda, l’estudi també recalca que el 33% dels casos analitzats són suplantacions d’identitat, sobretot de persones físiques, bancs o organismes públics. Entre els exemples recollits hi apareixen falsos anuncis amb economistes mediàtics o institucions com l’Agència Tributària.
2. Comprova dues vegades amb de pitjar l'enllaç
Un dels consells del Col·legi és no quedar-se mai amb la primera informació que apareix a internet, recalcant que sempre cal verificar si la pàgina és oficial abans d'entrar-hi. També aconsella revisar l’adreça web, buscar errors ortogràfics o desconfiar dels missatges d'urgència. Moltes estafes imiten webs oficials o utilitzen logotips d’institucions conegudes per semblar fiables, però els economistes insisteixen que cal contrastar qualsevol informació financera amb organismes reguladors com la CNMV o el Banc d’Espanya.
3. Vigila amb les inversions
Els anomenats “quiosquets financers” són un perill per les butxaques dels usuaris. Segons l'estudi, aquestes entitats o persones que ofereixen serveis d’inversió sense autorització oficial, sovint a través de grups de Telegram o WhatsApp, aplicacions de trading o plataformes de criptomonedes, en les que acaben caient moltes persones.
L’estudi posa com a exemple plataformes que canvien constantment de domicili legal o operen sense llicència per esquivar els controls reguladors, és per això que el Col·legi recomana consultar, abans de fer cap operació, el llistat d’entitats no autoritzades de la CNMV i revisar opinions d’altres usuaris en portals especialitzats com Rankia o Trustpilot.
4. Com detectar continguts falsos?
L’estudi també incorpora una anàlisi feta per estudiants de la Universitat de Girona sobre 21 eines d’intel·ligència artificial capaces de detectar fake news i deepfakes. A banda, els economistes recomanen utilitzar més d'un programari per contrastar la informació, ja sigui per validar si una imatge, un vídeo o un àudio poden haver estat manipulats amb intel·ligència artificial, especialment en anuncis relacionats amb inversions o serveis financers.
5. Denuncia qualsevol intent d’estafa
El Col·legi d’Economistes també insisteix que és important denunciar els continguts fraudulents per evitar que afectin més persones, i recorda que les reclamacions es poden presentar davant la policia, les plataformes digitals o la CNMV. Precisament, el degà del Col·legi, Carles Puig, ha anunciat la creació d’un Observatori de les Fake d’Economia i Empresa, que servirà per recopilar denúncies i fer seguiment de noves estafes digitals. L’organisme també tindrà interlocució directa amb la CNMV i un canal de comunicació amb els Mossos d'Esquadra per traslladar els casos detectats.
