Deixar de fumar és, per a moltes persones, una de les decisions més difícils de mantenir. En el marc del Dia Mundial contra el Tabac, aquest 31 de maig, organitzacions de la salut alerten que la meitat (46,5%) dels càncers prevenibles estan relacionats amb el consum de tabac. A Catalunya hi ha més d'un milió de fumadors diaris i ocasionals, fet que suposa un 16,38% de la població.
En aquest sentit, hi ha tècniques per deixar de fumar que se centren a fer front a les ganes de fumar o el conegut com a "craving", un pic màxim d'intensitat en les ganes de fumar que després disminueix de forma natural. Segons destaca el psicòleg David Zorel a un vídeo d'Instagram, aquest moment crític acostuma a durar entre 15 i 20 minuts. Si durant aquest temps la persona aconsegueix distreure’s o aguantar la incomoditat, l’ansietat acostuma a baixar per si sola, però com fer-ho?
El mètode que recomanen els psicòlegs
El cervell associa el tabac a desenes de rutines quotidianes: el cafè del matí, una pausa a la feina, l’estrès, l’avorriment o fins i tot moments socials. Per això moltes recaigudes no tenen tant a veure amb la nicotina en si com amb els hàbits automàtics que s’hi associen, segons explica Zorel.
Una de les tècniques més utilitzades és l’autoregistre. Consisteix a apuntar quan apareix la necessitat de fumar, "quants cigarrets fumes al dia", en quina situació i quina emoció hi ha al darrere, explica el psicòleg. El motiu és poder posar una solució depenent de per què sorgeixen les ganes de fumar, ja que detectar el detonant permet buscar una resposta més efectiva:
- Si el desencadenant és l’estrès, poden ajudar tècniques de respiració o relaxació.
- Si és l’avorriment, és més útil introduir una activitat que mantingui la ment ocupada.
- Si està relacionat amb hàbits socials, pot ser clau modificar temporalment certes rutines.
Zorel remarca que entendre aquest mecanisme pot canviar completament la manera d’afrontar l’abstinència. És precisament aquest detall el que pot marcar la diferència entre recaure o superar el moment crític. Per això, cada vegada més especialistes com Zorel recomanen no interpretar les ganes de fumar com una ordre urgent del cos, sinó com una resposta temporal del cervell que, si no s’alimenta, acaba desapareixent.
