Oblidar informació en moments d’estrès és una situació molt més habitual del que sembla i afecta tant estudiants en època d’exàmens com persones que afronten entrevistes de feina, exposicions públiques o situacions de molta pressió emocional.
Un estudi recent publicat a la revista Science Advances explica per què es produeixen aquestes situacions en què s'oblida la resposta d'una pregunta que sabíem o un moment concret en què hem estat sota molts nervis. La recerca, encapçalada pel psicòleg cognitiu Lars Schwabe, de la Universitat d’Hamburg, combina tècniques d’imatge cerebral amb proves psicològiques per entendre amb més precisió com processa la informació el cervell.
Un procés cerebral freqüent que, de sobte, falla
El treball se centra en la investigació d'un sistema concret que se situa a l'hipocamp, una regió cerebral implicada en la memòria, l’orientació espacial i la regulació de l’estrès. Aquest mecanisme, anomenat procés d’integració, permet que el cervell relacioni informació nova amb coneixements previs per interpretar el que ens envolta. Quan aquest sistema falla, poden aparèixer dificultats com trastorns d’ansietat o episodis psicòtics.
Precisament la seva funció de regulació de l'estrès el fa especialment vulnerable a situacions de tensió elevada, segons apunten a l'estudi. L’hipocamp és una de les primeres estructures que es veu afectada quan els nivells d’estrès augmenten. En aquestes situacions, els científics plantegen que el cervell prioritza gestionar l’estrès i redueix recursos destinats a altres funcions, com la consolidació de records o la connexió d’informació. Això explicaria per què, sota pressió, és més fàcil cometre errors o fer associacions incorrectes que en condicions de calma.
Menys estrès, millor activació cerebral
Per comprovar aquesta hipòtesi, l’equip va dissenyar un experiment amb 121 participants. En una primera fase, se’ls mostraven parelles d’imatges mentre se’n registrava l’activitat cerebral. Després d’aquesta tasca de memòria, els voluntaris tornaven l’endemà per a una segona fase de l’estudi en què es va sotmetre a la meitat a situacions de molt estrès cognitiu i, a l'altra meitat dels participants, a proves més relaxades.
Posteriorment, a tots dos grups se’ls van presentar noves associacions d’imatges, aquesta vegada entre animals i formes tridimensionals, mentre es tornava a mesurar l’activitat cerebral. Finalment, se’ls va demanar que relacionessin aquestes noves figures amb les associacions que havien après el dia anterior.
Els resultats van mostrar que les diferents categories d’imatges activaven àrees cerebrals diferenciades. Tanmateix, els participants sotmesos a més estrès presentaven una activitat neuronal més reduïda en aquestes regions, cosa que indicaria una menor capacitat d’integració d’informació.
En conjunt, l’estudi suggereix que "l’estrès és capaç de canviar la forma en la qual es disparen les neurones davant unes certes situacions", per tant, pot modificar com el cervell estableix connexions entre records i informació nova. Això ajudaria a entendre per què aprenem i retenim millor en moments de calma, mentre que en situacions com exàmens o entrevistes la memòria pot fallar. Alhora, també explicaria per què alguns records associats a emocions positives o sensorials, com una olor familiar o una cançó concreta, poden quedar gravats de manera molt més duradora.
