Hi ha un factor que pot marcar la diferència quan una persona ingressa en una unitat de salut mental. Aquest pas acostuma a produir-se en un dels moments més vulnerables de la seva vida i, sovint, va acompanyat de por, confusió o angoixa. Segons un estudi, la relació que el pacient estableix amb les infermeres que l'atenen pot condicionar de manera decisiva la seva experiència al centre, especialment durant els primers dies d'ingrés.
Tot i que pugui semblar un aspecte secundari davant dels tractaments farmacològics o de determinades decisions clíniques, la relació terapèutica, és a dir, el vincle i la col·laboració en les decisions entre el pacient i la infermera, té un impacte molt més profund del que acostumem a pensar.
La nostra investigació, realitzada en 12 unitats de salut mental d'hospitals espanyols, mostra que aquesta relació no sempre es construeix de la forma que creiem.
Un inici desigual en pacient i infermera
En els primers dies després de l'ingrés, vam analitzar com perceben la relació terapèutica tant els pacients com els professionals d'infermeria. Els resultats revelen una diferència important.
Mentre que els professionals tendeixen a valorar de forma positiva la relació establerta, els pacients la perceben com a menys satisfactòria. És a dir, existeix una bretxa entre com es creu que es cuida i com realment se sent aquesta cura.
Què explica aquesta diferència? Fonamentalment, tres factors clau: la comunicació, la confiança i la participació. Els pacients valoren especialment sentir-se escoltats, comprendre el que està passant i, sobretot, poder participar en les decisions sobre el seu tractament.
No es tracta únicament de rebre atenció, sinó de formar part activa del procés. De fet, un dels elements més importants per als pacients és que existeixi un acord clar sobre els objectius i les tasques del tractament. Quan això no passa, la relació terapèutica es ressent des de l'inici. I aquest inici importa més del que sembla.
La qualitat de la cura no és només tècnica
En un segon estudi, vam analitzar l'experiència de més de 250 pacients en el moment de l'alta hospitalària. Volíem entendre com havien viscut el seu ingrés i quins factors influïen en aquesta experiència. Els resultats van ser clars: com millor percebien la qualitat de la cura rebuda, menors eren els seus sentiments de coerció, humiliació i por.
Això és especialment rellevant perquè en unitats de salut mental és relativament freqüent que els pacients visquin determinades situacions com a imposades, fins i tot quan es justifiquen clínicament.
Tanmateix, les nostres dades mostren que la sensació de coerció no depèn únicament de les mesures aplicades, sinó del context en què es produeixen i de com es relacionen els professionals amb els pacients.
Aspectes com disposar d'espais de privacitat, sentir-se segur dins de la unitat, rebre suport emocional o participar en les decisions sobre el tractament tenen un paper determinant. En altres paraules: no és només el que es fa, sinó com es fa. Un mateix procediment pot viure’s com una ajuda o com una imposició en funció de la qualitat relacional de l'entorn.
Es pot millorar l'hospitalització?
Ens vam plantejar una pregunta clau: és possible intervenir de forma concreta per millorar la relació terapèutica i, amb això, l'experiència dels pacients? Per respondre-la, vam dissenyar una intervenció senzilla però estructurada: l’“Espai Terapèutic Reservat”. Consisteix a reservar moments específics durant l'ingrés en els quals la infermera o infermer i el pacient es reuneixen sense interrupcions per identificar preocupacions, acordar objectius i fer el seguiment del procés.
No es tracta d'afegir més tasques, sinó de garantir quelcom que sovint es perd en la rutina assistencial: temps de qualitat per a la trobada. Els resultats van ser contundents.
L'espai terapèutic canvia els resultats
Els pacients que van participar en aquesta intervenció van mostrar una millora significativa en la relació terapèutica. Van percebre una major qualitat de la cura, especialment en aspectes clau com la participació i la preparació per a l'alta.
Però a més, es va observar un efecte especialment rellevant: aquests pacients van experimentar menys coerció, menys humiliació i menys por durant el seu ingrés. És a dir, una cosa tan aparentment simple com disposar d'un espai estructurat de conversa i col·laboració redueix de forma significativa les experiències negatives associades a l'hospitalització. I els efectes no es queden aquí.
Una de les troballes més cridaneres va ser que els pacients que van participar en aquest model van ser donats d'alta abans que aquells que van rebre l'atenció habitual. En mitjana, la seva estada hospitalària es va reduir en diversos dies. Això suggereix que la relació terapèutica no només influeix en com es viu l'ingrés, sinó també en la pròpia evolució clínica.
Efectes mesurables sobre l'estada hospitalària
Tradicionalment, la relació entre professionals i pacients s'ha considerat un component “humà” o “ètic” de la cura, important però difícil de mesurar. Tanmateix, els nostres resultats apunten a una cosa diferent.
La forma en què els professionals es relacionen amb els pacients té efectes mesurables sobre la seva experiència emocional, la seva percepció de seguretat, la seva participació en el tractament i, finalment, la seva recuperació. En aquest sentit, escoltar, dialogar, acordar objectius i construir confiança no són activitats complementàries al tractament, sinó part essencial d'aquest.
Cap a una atenció més eficaç: més enllà de la tecnologia
En un moment en què els sistemes sanitaris busquen millorar l'eficiència, reduir estades hospitalàries i optimitzar recursos, aquestes troballes tenen implicacions importants. Sovint es pensa que millorar l'atenció implica introduir noves tecnologies o augmentar la intensitat dels tractaments. Tanmateix, a vegades el canvi més transformador és molt més senzill.
Consisteix a garantir que la persona atesa tingui un espai on ser escoltada, compresa i reconeguda com a protagonista del seu propi procés. Perquè, al final, l'evidència és clara: quan les persones participen, confien i se senten respectades, no només viuen millor l'ingrés, sinó que també evolucionen millor. I això, en salut mental, pot marcar tota la diferència.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu aquí l’original.
