La recerca de la felicitat és un tòpic idíl·lic molt freqüent en les pel·lícules o la literatura. La realitat, però, és que la felicitat no es manté estable al llarg de la vida, sinó que evoluciona i varia a mesura que passen els anys. Diversos estudis han constatat que el benestar emocional acostuma a seguir una corba en forma d'U: és relativament elevat durant la joventut, tendeix a disminuir durant l'edat adulta i torna a augmentar a partir de la maduresa.
Als 2000, l'economista i professor de la Universitat de Dartmouth, David Blanchflower, va popularitzar aquesta teoria segons la qual el benestar al llarg de la vida segueix una corba en forma de U. Segons les seves conclusions, el moment de menor satisfacció vital se situa al voltant dels 47 anys, però només hi ha uns anys de diferència amb el moment en què la corba comença a pujar.
L'edat més feliç
Tot i que factors com la salut, la situació econòmica o les relacions personals influeixen en aquesta percepció, els experts assenyalen que l'edat també té un paper determinant en la manera com les persones valoren la seva vida i gestionen les expectatives, les preocupacions i els moments de satisfacció.
Lluny del mite que la felicitat és patrimoni de la joventut, diversos estudis internacionals suggereixen que moltes persones comencen a sentir-se més satisfetes amb la seva vida en l'etapa adulta, després de superar el període de més pressió laboral, familiar i econòmica de l'edat adulta.
Una extensa recerca desenvolupada durant més de vuit dècades per la Universitat de Harvard, "Harvard Study of Adult Development", dirigida pel psiquiatre Robert Waldinger, va mostrar que la felicitat tendeix a augmentar de manera significativa a partir dels 60 anys. Però una investigació més recent, del 2022, afegeix noves dades sobre aquesta corba de la felicitat i avança l'edat.
L'estudi, publicat al Journal of Happiness Studies, analitza dades de persones majors de 50 anys de vint països europeus i conclou que la satisfacció vital tendeix a augmentar després dels 50 anys, quan es passa el límit de la mitjana edat i el benestar subjectiu experimenta una recuperació progressiva. En concret, fixen l'edat en què una persona és més feliç en els 55 anys.
En aquesta etapa de la vida, moltes persones adquireixen una perspectiva més clara sobre el pas del temps i prioritzen allò que realment consideren important. La jubilació, la independència dels fills i la reducció de determinades responsabilitats contribueixen a disposar de més temps per dedicar-lo a activitats gratificants i a les relacions personals.
Ara bé, també s'analitza quina és l'edat en què menys feliç està una persona, i les conclusions demostres que el període més difícil de la vida és entre els 47 i els 48 anys, quan és més comú acumular més pressió laboral, responsabilitats familiars i incerteses de futur.
