La cerca de la felicitat ha passat de ser un caprici filosòfic a un possible actiu de salut pública els darrers anys, ja que la ciència comença a mostrar que la felicitat és un factor mesurable amb implicacions directes en l'esperança de vida. En aquest sentit, diversos estudis com el de la Universitat d'Alba Iulia (Romania) publicat a Frontiers in Medicine confirmen la relació entre la felicitat i la salut.
Per això, la Universitat de Harvard dedica molts esforços i recursos a la investigació en aquest àmbit. Fa un temps, va publicar un estudi elaborat durant 80 anys en què assenyalava cinc factors clau que apropen les persones a la felicitat.
El director de la investigació, el psiquiatre Robert Waldinger, explica que cap dels factors és material, sinó que tots tenen a veure amb coses accessibles per a tothom. Per exemple, la primera clau és tenir cura de les relacions socials, amb vincles profunds amb la família, els amics i la parella.
Els altres són prendre decisions de manera conscient, reflexionant i avaluant les possibles conseqüències; deixar anar el passat, viure el present i valorar les petites coses del dia a dia. Amb aquests cinc punts coberts, diu Harvard, és més fàcil experimentar una satisfacció permanent amb la vida i gaudir d'un major benestar subjectiu.
L'«etapa grisa» de la vida en què la felicitat toca fons
En la mateixa direcció, un estudi de la National Bureau of Economic Research (NBER) assegura que existeix una "etapa grisa" on el benestar individual disminueix de manera independent a la cultura o el país de residència. Tot i que hi ha altres estudis que rebutgen que la felicitat tingui alguna relació amb l'edat, la investigació del NBER ha arribat a aquest resultat a partir de l'estudi longitudinal -durant anys- de la població nord-americana i europea.
Amb aquesta base, els impulsors afirmen que l'etapa grisa és un procés vital que travessa tothom de manera independent als factors externs. Sigui com sigui, l'estudi suggereix que a partir dels 18 anys, la felicitat subjectiva individual comença a decaure i arriba als nivells mínims als 47 anys. Són, per tant, 19 anys de caiguda del benestar, tot i que la investigació no descriu si és lineal o progressiva.
A partir d'aleshores, l'estudi indica que la felicitat repunta fent aquesta forma de "v". I no només això: a partir dels 50 anys s'assoleixen pics de benestar elevats. En alguns casos, superiors als que s'experimenten durant la infantesa i l'adolescència.
