Estic obligat a cuidar els meus pares? Com ho he de fer? De qui és responsabilitat? Les generacions que avui tenen 70, 80 i 90 anys s'han educat en un model de família en què la cura dels grans era una obligació social i moral, en el marc d'una societat en plena expansió demogràfica -són els pares dels boomers-. Ells, però, envelleixen en un context en què la institució de la família s'està aprimant i evoluciona i la piràmide poblacional s'ha invertit per l'increment de l'esperança de vida i la caiguda de la natalitat. Tot plegat, explica a Nació la psicogerontòloga experta en Psicologia de l'Envelliment i degana de la Facultat de Psicologia de la UB Montserrat Celdrán, ha comportat un canvi de paradigma en què els séniors volen evitar ser una càrrega, però també aspiren a gaudir de la màxima autonomia i evitar l'ingrés a residències geriàtriques.
El director general de la Gent Gran de la Generalitat, Pedro Cano, afirma que han constatat una tendència "clara i creixent" de la població a voler envellir a casa i a prioritzar alternatives a l’ingrés residencial quan és possible i segur fer-ho, alhora que defensen que cal protegir el dret a decidir on i com fer-se gran. En aquest escenari, planteja un canvi de model en la gestió de l'envelliment: "Menys institucionalització innecessària i més atenció domiciliària i comunitària de qualitat".
Aleshores, qui ha de tenir cura de la gent gran? És responsabilitat dels fills, de les institucions, de la xarxa social de cadascú, de tothom o de ningú? Els experts de diversos àmbits consultats per aquest diari coincideixen a dibuixar un entramat de responsabilitats compartides que encara està en discussió, alhora que afirmen que a Catalunya no està garantit el dret a un envelliment actiu, saludable i digne.
El doctor Ramon Miralles, director de la Fundació Salut i Envelliment i investigador de la UAB, explica que les institucions d'arreu promouen des dels anys 60 un envelliment planificat, basat en la prevenció i l'adopció d'hàbits de vida saludables, conscients que els sistemes sanitaris i els serveis socials poden patir per atendre les creixents necessitats de la població. Alhora, assenyala l'objectiu clau: l'envelliment saludable tal com el defineix l'ONU, que fa referència a la possibilitat de continuar fent activitats significatives i minimitzar les implicacions de les malalties i la pèrdua de capacitats. La seva companya, la sociòloga i responsable de Projectes de la Fundació Laura Fernández, puntualitza que el concepte d'envelliment saludable no és rígid, sinó que pot ser diferent per a cadascú.
La cura dels grans: quina responsabilitat hi té la família?
Cano afirma que els fills tenen el deure de cobrir les necessitats bàsiques dels pares quan aquests no es poden mantenir per si mateixos, especialment en situacions de vellesa, malaltia o discapacitat; alhora que insisteix que les cures de les persones grans han de ser una "responsabilitat col·lectiva i pública". En aquest sentit, les fonts consultades dibuixen una taula amb tres potes: l'Administració, la família i l'entorn social, i els serveis privats.
Celdrán i Cano subratllen que la cura de la gent gran ja no es pot basar exclusivament en la família, més encara amb l'arribada de la primera generació "sense fills" que encararà l'envelliment en solitari. És la dels adults de 55 a 64 anys a Catalunya, el 20% dels quals no han estat pares, amb una taxa de menors de 65 anys sense fills que duplica la dels més grans de 75. De fet, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) preveu que, el 2039, els habitatges unipersonals ja siguin els majoritaris a l'Estat amb el perfil predominant de les dones vídues. Així, la responsabilitat familiar continua sent fonamental, però no pot ser exclusiva.
La clau de l'atenció domiciliària
Aquí entra en joc l'administració. Des del Departament de Drets Socials defensen que estan reforçant els serveis públics, especialment els d'atenció domiciliària, la teleassistència i els referents a la prevenció i el retard dels ingressos residencials. Si bé, la responsable de Geriatria i Dependència de CCOO, Silvia García, denuncia la saturació de les residències públiques i concertades, la qual cosa obliga moltes famílies a pagar al voltant de tres mil euros mensuals a centres privats. "Les ràtios a la pública són molt alts i no ens permeten oferir un servei humà, alhora que els salaris ronden l'SMI", rebla.
L'increment de demanda i les llargues llistes d'espera per accedir als serveis públics ha obert la porta a l'entrada de grans capitals al sector privat de les cures, cada vegada més concentrat en poques multinacionals, tal com explica CCOO. Celdrán entén que és una tercera pota necessària, tot i que Fernández assenyala que el condicionant econòmic porta a l'autoexclusió de les persones grans, que no volen ser una càrrega i descarten perseguir els seus desitjos interns.
L'envelliment planificat: com ens hem de fer grans?
Celdrá defensa que cal trencar el tabú de l'envelliment i la mort, i planificar bé l'última etapa de la vida. El primer pas, apunta, és plantejar-se quins recursos seran necessaris, com per exemple adaptar la llar o anar a viure a un pis més petit i amb ascensor. També recomana informar-se amb temps de les residències existents, dels serveis d'atenció domiciliària i dels recursos de robòtica. De la mateixa manera, insta a controlar els ajuts públics disponibles. Tot plegat, permetrà finalment deixar les voluntats per escrit i assegurar-se que ningú decideixi per tu.
D'altra banda, el doctor Miralles reitera que, per envellir de manera saludable, convé tenir cura dels paràmetres socials i culturals tant com dels paràmetres de salut. Per això, a banda del sistema de salut, posa el focus en l'entorn comunitari i en els departaments i ministeris de Drets Socials, perquè es despleguin espais de socialització que permetin a la gent gran continuar inserida a la societat i no perdre la xarxa. Una xarxa que, com coincideixen a afirmar els experts consultats per aquest diari, ha de continuar incloent la família en un pla principal, però que ha de ser més àmplia i complexa per adaptar-se a la nova realitat sociodemogràfica.
