Els catalans són cada vegada més vells de mitjana. Viuen més anys i requereixen més serveis públics, sobretot en les àrees de Salut i Serveis Socials. Per fer-hi front, l'exconseller Manel Balsells s'ha posat al capdavant de l'iBÉ – Hub d’innovació pel benestar de les persones, un nou laboratori de projectes públic, amb el suport del Departament i epicentre a Terrassa, i publicoprivat en alguns casos, enfocats a donar resposta al repte demogràfic i, sobretot, a millorar la qualitat de vida de les persones grans.
Balsells, juntament amb la seva successora a Salut, la consellera Olga Pané, i el president de la Fundació Joan Costa Roma - Consorci Sanitari de Terrassa, el doctor Ramon Olivé i Vilàs, ha resumit la finalitat d'aquest "laboratori": "No totes les innovacions són útils ni tenen impacte real, cal provar-los, avaluar-los i seleccionar els que sí". L'exconseller amb l'últim govern de Pere Aragonès és considerat un dels impulsors de la medicina de l'esport a Catalunya i ha defensat que el que l'iBÉ sigui una iniciativa "única" és que no es limita a impulsar idees, sinó que busca demostrar quines funcionen i es poden incorporar al sistema sanitari i social públic.
L'iBÉ un motor i una "fàbrica de projectes" que es diposaran en una "llibreria" metafòrica de la qual els diversos departaments i ajuntaments podran triar i posar en pràctica. Se centra a millorar l'autonomia personal de les persones grans per tal que puguin decidir, organitzar la seva vida i "mantenir les activitats que li donen sentit", ha explicat Pané. En aquest sentit, ha destacat que el hub no parteix de zero, sinó que integra quatre iniciatives ja existents -CIMTI, HISS, SISCU i Silvercat-, però amb una voluntat pràctica d'aportar solucions concretes.
Els projectes de l'iBÉ: des de proves diagnòstiques a robots assistencials
Els projectes que ja ha incorporat el sistema públic en el marc de l'iBÉ són diversos en funció de les quatre branques que el formen i els selecciona un grup d'experts, específics en cada cas, però paral·lels a la Generalitat. En la primera branca, la del Hub d'Innovació Social i Sanitària (HHISS) enfocat a l'atenció integrada, destaca Robot Social, de l'empresa catalana Yasyt, un robot assistencial per pal·liar la soledat no volguda que proporciona a l'usuari estimulació cognitiva, motriu, relacional i social.
Pel que fa a la branca del Cimti, que se centra en tecnologies mèdiques, hi ha Raid-CRC, de l'empresa de biotecnologia catalana GoodGut. Consisteix en un test senzill, ràpid i no invasiu per prediagnosticar el càncer colorectal amb mostres de femta.
També hi ha el projecte Able, de la catalana ABLE Human Motion. És un exoescalet robòtic lleuger i assequible dissenyat per ajudar persones amb lesions medul·lars a aixecar-se i caminar de manera més independent. Això, amb sensors que detecten la intenció de caminar.
Qui hi ha al darrere de l'iBÉ?
L'iBÉ és una iniciativa pública, a excepció de la branca de Silvercat, que és publicoprivada. Tot i que no té un pressupost de partida pròpia, els comitès de direcció i els impulsors de les quatre branques estan formats pels Departaments de Salut i Drets Socials i el Consorci Sanitari de Terrassa, majoritàriament, però Silvercat també per entitats privades com els Amics de la gent gran o la Fira de Barcelona -a l'espera de confirmar el suport de la Fundació la Caixa, entre altres-.
Salut va apostar ja el 2017, amb Balsells al capdavant, per acompanyar el projecte institucionalment i Pané i el PSC li han donat continuïtat. A banda, el Consorci Sanitari i l'Ajuntament de Terrassa hi col·laboren de manera molt estreta, entre altres coses, oferint instal·lacions i recursos. De fet, les oficines estan als espais del Vapor Gran de Terrassa, que l'iBÉ comparteix amb alguns serveis de l'Ajuntament. "La innovació no la fa l'iBÉ, sinó el sistema, els projectes que acompanyem amb serveis", ha explicat Balsells. Serveis com formacions, assessorament legal o acompanyament econòmic.
Més grans i més nombrosos: una de les cares del repte demogràfic a Catalunya
Catalunya té una esperança de vida molt elevada: amb les darreres dades de l'Idescat del 2023, és de 84,2 anys, per sobre de la de la mitjana de la zona euro (82,3 anys). De fet, és de les més altes del món, juntament amb Hong Kong, Japó, Itàlia i Espanya. Destaca especialment l'esperança de vida de les dones, de 86,7 anys, mentre que la dels homes és de 81,5 anys.
Això fa que, com a la majoria de països europeus, la població de Catalunya visqui un procés d'envelliment en què el pes de la gent gran augmenta paral·lelament a la disminució del de la gent jove en edat de treballar, la qual cosa suposa un repte demogràfic per a l'Administració i, especialment, pel que fa a serveis públics com la Salut i els Serveis Socials. Amb tot, l'índex d'envelliment de Catalunya, d'un 142,6, és inferior a la mitjana de la zona euro (152,1), mentre que el sobreenvelliment, que pondera el pes dels majors de 84 anys en el grup de persones majors de 64, és més alt per la major esperança de vida.
En aquest context, l'iBÉ vol esdevenir un camp de proves de projectes enfocats a donar resposta als reptes de la població gran en àrees com la salut, l'autonomia, les relacions socials i la integració en un món en constant transformació. "Volem que la gent visqui més temps i amb la màxima autonomia i qualitat de vida", reiteren Pané i Balcells.
