23
de desembre
de
2022, 16:08
Actualitzat:
16:20h
Des de l’any 2015 les mesures que s’han impulsat per ampliar la mobilitat sostenible i reduir el nombre de vehicles que generen més emissions han aconseguit millorar la qualitat de l’aire i reduir en un 31% la contaminació ambiental. El creixement de la xarxa de carrils bici, el desplegament de la superilla, l’electrificació de vehicles municipals o l’activació de la zona de baixes emissions han demostrat l’efectivitat d’un model que prioritza la salut de les persones i la sostenibilitat ambiental.
Les dades recollides per les estacions de vigilància de la qualitat de l’aire en els darrers vuit anys mostren un descens progressiu de les emissions de NO2. Aquests punts de mesura, que formen part de la xarxa de qualitat de l’aire de Catalunya, els gestiona a la ciutat l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i es poden consultar en línia al mapa de la qualitat de l’aire de Barcelona.
Les estacions estan situades en punts estratègics que representen les zones amb més concentració de trànsit (estacions de trànsit) i les zones amb menys intensitat de circulació de vehicles (estacions de fons). En ambdós casos s’ha observat una reducció de la contaminació ambiental:
Estacions de trànsit: l’any 2015 la mitjana d’emissions de NO2 era de 55 punts; enguany aquesta dada se situa en 28 punts, un 31% menys.
Estacions de fons: el 2015 aquestes estacions van detectar uns nivells de contaminació de NO2 de 38 punts; l’any 2022 aquesta xifra s’ha reduït fins a 25 punts, un 34% menys.
En l’impuls a la mobilitat sostenible ha estat clau la implementació de la nova xarxa ortogonal de bus i l’ampliació del metro de la Marina. L’expansió de la xarxa de carrils bici fins als 240 quilòmetres ha suposat un augment dels desplaçaments del 56% i més de 58.000 trajectes nous.
Les modificacions en l’àmbit urbanístic també han contribuït a incentivar els desplaçaments a peu, amb carrers més amables i més espai per als vianants. La implementació de la Superilla Barcelona o del programa “Protegim les escoles” ha transformat espais clau per a la vida del veïnat, amb millores substancials en la salut i la qualitat de l’aire gràcies a la reducció del trànsit.
L’activació de la zona de baixes emissions (ZBE) ha comportat la reducció de 600.000 desplaçaments dels vehicles que més contaminen. A més, l’electrificació progressiva de la flota municipal de la Guàrdia Urbana i dels vehicles de neteja i recollida de residus també ha contribuït a reduir les emissions contaminants.
La crisi de la Covid-19 ha canviat les dinàmiques d’algunes ocupacions, amb la implantació de modalitats de teletreball que s’han mantingut amb la recuperació de la normalitat. Es calcula que abans de la pandèmia un 4% de la població teletreballava. Les previsions indiquen que aquesta xifra es pot arribar a doblar, amb una estabilització del teletreball que pot arribar al 8%.
Les dades recollides per les estacions de vigilància de la qualitat de l’aire en els darrers vuit anys mostren un descens progressiu de les emissions de NO2. Aquests punts de mesura, que formen part de la xarxa de qualitat de l’aire de Catalunya, els gestiona a la ciutat l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i es poden consultar en línia al mapa de la qualitat de l’aire de Barcelona.
Les estacions estan situades en punts estratègics que representen les zones amb més concentració de trànsit (estacions de trànsit) i les zones amb menys intensitat de circulació de vehicles (estacions de fons). En ambdós casos s’ha observat una reducció de la contaminació ambiental:
Estacions de trànsit: l’any 2015 la mitjana d’emissions de NO2 era de 55 punts; enguany aquesta dada se situa en 28 punts, un 31% menys.
Estacions de fons: el 2015 aquestes estacions van detectar uns nivells de contaminació de NO2 de 38 punts; l’any 2022 aquesta xifra s’ha reduït fins a 25 punts, un 34% menys.
Un model de ciutat més sostenible i saludable
La millora de la qualitat de l’aire és conseqüència de l’adopció de mesures que han suposat un canvi de model urbanístic i de la mobilitat. La reducció observada en els darrers vuit anys no respon a una única mesura, sinó a un conjunt d’actuacions coordinades i amb uns objectius comuns.En l’impuls a la mobilitat sostenible ha estat clau la implementació de la nova xarxa ortogonal de bus i l’ampliació del metro de la Marina. L’expansió de la xarxa de carrils bici fins als 240 quilòmetres ha suposat un augment dels desplaçaments del 56% i més de 58.000 trajectes nous.
Les modificacions en l’àmbit urbanístic també han contribuït a incentivar els desplaçaments a peu, amb carrers més amables i més espai per als vianants. La implementació de la Superilla Barcelona o del programa “Protegim les escoles” ha transformat espais clau per a la vida del veïnat, amb millores substancials en la salut i la qualitat de l’aire gràcies a la reducció del trànsit.
L’activació de la zona de baixes emissions (ZBE) ha comportat la reducció de 600.000 desplaçaments dels vehicles que més contaminen. A més, l’electrificació progressiva de la flota municipal de la Guàrdia Urbana i dels vehicles de neteja i recollida de residus també ha contribuït a reduir les emissions contaminants.
La crisi de la Covid-19 ha canviat les dinàmiques d’algunes ocupacions, amb la implantació de modalitats de teletreball que s’han mantingut amb la recuperació de la normalitat. Es calcula que abans de la pandèmia un 4% de la població teletreballava. Les previsions indiquen que aquesta xifra es pot arribar a doblar, amb una estabilització del teletreball que pot arribar al 8%.