Aquest any, l’Observatori de Neologia de la UPF i l’Institut d’Estudis Catalans, les entitats organitzadores del concurs Neologisme de l’any, van decidir que una de les deu paraules candidates a entrar al DIEC2 fos simplement un mot força antic i usat que es troba a faltar en el diccionari. Aquí hi ha hagut un gir de guió i aquesta és la novetat: si no fos per la birra, hauria guanyat el terme salut mental, el neologisme modèlic, que com a terme s’ha especialitzat més arran de la pandèmia. Però ja estem farts de tanta pandèmia, que ho arrossega tot... El 2021 va guanyar el negacionisme i el 2020, el coronavirus. Necessitàvem una alenada d’aire fresc després de tanta gàbia i tantes preocupacions... Per a la nostra salut mental, no calia cap terme científic, volíem un mot que ens evadís de la realitat, un mot atemporal, un mot que apareix ben poc en l’escriptura. En definitiva, una birra!
Vist el panorama, tenint en compte que el DIEC2 va sobrat de tecnicismes (com molt bé saben els fidels al tuti i al Paraulògic) i mancat de mots populars, seria bo fer un altre concurs de mots populars que també es mereixen entrar al DIEC2. En tinc uns quants i faré la carta als Reis de l’any que ve! Ara que fa poc que van afegir al diccionari expressions populars dins de l’article colló, també els caldria tenir ovaris i replantejar-se d’entrar mots com ara bavós ("dit d’un home que baveja per una dona..."), cunyadisme i cunyat ("tertulià de pa sucat amb oli que opina de qualsevol tema sense tenir-ne ni idea..."), fal·locentrisme, mestretites o mestretitoles (per evitar els senyoros), escamarlar-se (de l’anglès manspreading), sermonejar (de l’anglès mansplaining) o l’expressió estar-ne fins als ovaris, per exemple. Evidentment, no només van mancats de feminisme: cana, orgàsmic -a, gomet, farragós, garrafal, candau, guixeta, frapar o àrbit són uns clàssics meravellosos.
Òbviament que tot això d’introduir mots al diccionari són accions simbòliques, que continuarem dient mots que no surten als diccionaris perquè aquesta és la gràcia d’una llengua que evoluciona i que és viva, d’una llengua que té recursos propis per formar nous conceptes i tirar endavant, que no sempre va a remolc de les llengües dominants. Gràcies als jocs de paraules en línia ja anem aprenent que si un mot no entra al diccionari normatiu no vol dir que no es pugui dir, oi? Sororitat ja hi és, però el terme feminicidi ("mort infligida deliberadament a una dona pel fer de ser dona") encara no, i va ser el tercer neologisme més votat el 2017. Si ens guiéssim sempre per la freqüència de morts a una dona, lamentablement feminicidi seria un clar guanyador atemporal, però no ens agrada votar desgràcies, oi?
Quin serà el neologisme del 2023? Voleu fer una porra? No cal ser una llumenera per afirmar que l’emergència climàtica tornarà a ser una de les grans protagonistes i que augmentaran els casos d’ecoansietat, un neologisme relativament recent que encara no es documenta al TERMCAT. De fet, ja és notícia: els experts alerten d’un augment de l’ecoansietat, sobretot entre els més joves. També caldria tenir present més terminologia del consentiment sexual, com ara llibertat sexual o educació sexual. Veient com creix l’extrema dreta, la violència contra les dones i contra els col·lectius minoritzats, per mi no caldria fer cap concurs ni votar per incorporar només un neologisme d’aquest àmbit. De fet, cada any apareix terminologia de ciències socials vinculada al feminisme, però fins ara només hi ha entrat sororitat, un terme positiu. És molt indicatiu que enguany hi hagi tres termes de l’àmbit que són una desgràcia: en quart lloc, violència vicària; en setè lloc, revictimització; en novè lloc, submissió química.
El TERMCAT acomiada l’any amb dotze termes, per fer les campanades. Entre els més destacats, hi ha termes de l’emergència climàtica (nit tropical, hidrogen verd, neutralitat de carboni), de ciberseguretat (programari espia), d’economia (globalització alternativa, reduflació), de tecnologies de la informació i la comunicació (metavers, pòdcast) i de feminisme (micromasclisme i cultura del consentiment). Demano un desig: que els termes de l’any que ve siguin més positius i comencin a reflectir un bri de llum, sobretot per erradicar el masclisme i la desigualtat de col·lectius minoritzats. Una pregària: que no vingui una altra pandèmia que ens envaeixi de nova terminologia de l’àmbit de la salut.