11
de gener
del
2023
Actualitzat
a la
13:47h
El nou codi penal, que deroga el delicte de sedició i modifica el de malversació, entra en vigor aquest dijous i els advocats dels presos polítics ja analitzen com la nova legislació pot afectar els líders independentistes. No tots els condemnats per l'1-O demanaran directament revisió de sentència. Els presos d'ERC -Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa- demanaran al Tribunal Suprem l'absolució en aplicació de la nova legislació. Fonts consultades assenyalen que s'està treballant l'argumentació jurídica per "exigir" una revisió de la sentència, que condemna els presos independentistes a penes de fins a 13 anys de presó i inhabilitació. Tot apunta que es presentarà la setmana vinent, tot i que Suprem podria actuar abans d'ofici.
Els arguments que plantejaran els advocats aniran encaminats a demanar una nova sentència que elimini les penes d'inhabilitació. ERC -i la resta de l'independentisme- sosté que amb el nou codi penal l'1-O no és delicte. Per tant, cal aplicar la llei més favorable al condemnat i dictar una nova resolució en què quedi clar que no s'ha produït cap delicte i queda extingida la responsabilitat penal i les penes, cosa que tindria l'efecte d'una absolució. En tot cas, serà el Suprem qui tindrà l'última paraula. Si abans que ERC presenti la petició de revisió l'alt tribunal actua d'ofici, fonts consultades assenyalen que presentaran l'escrit quan correspongui.
Els presos de Junts -Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Jordi Sànchez- no demanaran la revisió de la sentència, tal com han confirmat fonts del partit malgrat que en un principi les seves defenses havien dit que sí que ho farien. Qui tampoc demanarà revisió és Jordi Cuixart, expresident d'Òmnium Cultural. Tant ell com Sànchez es troben en ple procediment de denúncia al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), on ha denunciat diverses vulneracions de drets durant el procés judicial contra l'1-O. L'expresident de l'ANC tampoc vol fer cap moviment que pugui debilitar la demanda que també ha interposat al TEDH, que podria ser interpretat com una "reparació" del dany causat aquests darrers anys.
Malgrat que no demanin activament la revisió de la sentència, el Suprem pot actuar d'ofici i la decisió que prengui finalment també els afectarà. Des de Junts afirmen que respectaran totes les decisions individuals que prenguin els condemnats, mentre que des d'ERC es mostren satisfets que el nou codi penal pugui afavorir la situació dels perseguits pel procés. Els presos van ser condemnats l'any 2019 a penes d'entre nou i tretze anys de presó pels delictes de sedició i malversació. Van ser indultats l'any 2021, però de manera parcial: només se'ls va suspendre la pena de presó, no pas la d'inhabilitació. Per això, les revisions de pena que faci el Suprem farà referència a la pena d'inhabilitació, que impedeix els líders independentistes presentar-se a les eleccions. L'alt tribunal ha d'aplicar la llei més favorable al condemnat.
Qualsevol decisió que prengui el Suprem afectarà tots els condemnats per l'1-O, hagin demanat o no la revisió, i tindrà conseqüències també sobre altres causes. Especialment pel que fa a la malversació, un delicte que afecta diversos dirigents independentistes perseguits pels preparatius del referèndum. La interpretació que faci l'alt tribunal d'aquest nou delicte pot afectar, per exemple, el cas de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, processats per, entre d'altres, el delicte de malversació. La Fiscalia presentarà en els propers dies l'escrit d'acusació i els dos dirigents d'ERC, juntament amb la consellera Natàlia Garriga, esperen data de judici.
Els arguments que plantejaran els advocats aniran encaminats a demanar una nova sentència que elimini les penes d'inhabilitació. ERC -i la resta de l'independentisme- sosté que amb el nou codi penal l'1-O no és delicte. Per tant, cal aplicar la llei més favorable al condemnat i dictar una nova resolució en què quedi clar que no s'ha produït cap delicte i queda extingida la responsabilitat penal i les penes, cosa que tindria l'efecte d'una absolució. En tot cas, serà el Suprem qui tindrà l'última paraula. Si abans que ERC presenti la petició de revisió l'alt tribunal actua d'ofici, fonts consultades assenyalen que presentaran l'escrit quan correspongui.
Els presos de Junts -Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Jordi Sànchez- no demanaran la revisió de la sentència, tal com han confirmat fonts del partit malgrat que en un principi les seves defenses havien dit que sí que ho farien. Qui tampoc demanarà revisió és Jordi Cuixart, expresident d'Òmnium Cultural. Tant ell com Sànchez es troben en ple procediment de denúncia al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), on ha denunciat diverses vulneracions de drets durant el procés judicial contra l'1-O. L'expresident de l'ANC tampoc vol fer cap moviment que pugui debilitar la demanda que també ha interposat al TEDH, que podria ser interpretat com una "reparació" del dany causat aquests darrers anys.
Malgrat que no demanin activament la revisió de la sentència, el Suprem pot actuar d'ofici i la decisió que prengui finalment també els afectarà. Des de Junts afirmen que respectaran totes les decisions individuals que prenguin els condemnats, mentre que des d'ERC es mostren satisfets que el nou codi penal pugui afavorir la situació dels perseguits pel procés. Els presos van ser condemnats l'any 2019 a penes d'entre nou i tretze anys de presó pels delictes de sedició i malversació. Van ser indultats l'any 2021, però de manera parcial: només se'ls va suspendre la pena de presó, no pas la d'inhabilitació. Per això, les revisions de pena que faci el Suprem farà referència a la pena d'inhabilitació, que impedeix els líders independentistes presentar-se a les eleccions. L'alt tribunal ha d'aplicar la llei més favorable al condemnat.
Una interpretació que condicionarà altres casos
En tot cas, serà determinant la interpretació que faci el Suprem del nou codi penal. Pel que fa a la sedició, el delicte queda derogat per tant no es pot aplicar als condemnats per l'1-O. El dubte és si se'ls podria aplicar, en aquest cas, el delicte de desordres públics agreujats. Pel que fa a la malversació, la nova llei diferencia entre la malversació amb lucre de la que no en té. L'1-O podria quedar en el tipus de desviament irregular del pressupost, és a dir, destinar diners públics a una finalitat no prevista, castigat amb penes que arriben als quatre anys de presó i sis d'inhabilitació si suposa una afectació greu del servei públic que s'havia de prestar amb aquells diners.Qualsevol decisió que prengui el Suprem afectarà tots els condemnats per l'1-O, hagin demanat o no la revisió, i tindrà conseqüències també sobre altres causes. Especialment pel que fa a la malversació, un delicte que afecta diversos dirigents independentistes perseguits pels preparatius del referèndum. La interpretació que faci l'alt tribunal d'aquest nou delicte pot afectar, per exemple, el cas de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, processats per, entre d'altres, el delicte de malversació. La Fiscalia presentarà en els propers dies l'escrit d'acusació i els dos dirigents d'ERC, juntament amb la consellera Natàlia Garriga, esperen data de judici.