15
de gener
del
2023
Actualitzat
el
16
de gener
a les
11:08h
El 19 de gener, els presidents espanyol, Pedro Sánchez, i francès, Emmanuel Macron, es trobaran en la cimera hispanofrancesa convocada a Barcelona. L'encontre -que té com a punt principal la signatura d'un tractat d'amistat entre tots dos estats- ha estat respost per l'independentisme amb una manifestació unitària convocada per Òmnium Cultural, l'ANC i el Consell de la República. Les declaracions de Pedro Sánchez, corroborades pel ministre de la Presidència, Félix Bolaños, donant per mort el procés, ha inspirat amb facilitat el lema de la convocatòria: "Aquí no s'ha acabat res!".
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, assistirà a l'encontre i el Govern no s'afegirà a la manifestació, a la qual sí que s'ha adherit ERC. En tot cas, malgrat que Sánchez i Macron es trobaran en un lloc emblemàtic de la cultura catalana com el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) de Montjuïc, a tocar de les quatre columnes que va erigir Puig i Cadafalch, la realitat catalana en pot ser la gran absent. Aragonès va fer arribar a la Moncloa els temes que la Generalitat considera clau. La cimera sí que ha de servir per recordar els temes pendents per Catalunya. En recordem alguns de la mà dels catalans que millor coneixen França: els nord-catalans.
A la Catalunya Nord, s'ha vist amb una barreja de sorpresa i indiferència l'anunci de la cimera. Ramon Gual, activista històric de la cultura i la llengua, molt vinculat a la Universitat de Prada, explica que "ningú en sabia res i la notícia ens ha sorprès, però no el seu contingut", que Gual situa en la necessitat dels presidents espanyol i francès de donar-se suport l'un a l'altre. Té clara només una cosa: "Espanya i França sempre es posaran d'acord contra Catalunya".
Passen els anys i no s'entreveu cap canvi en l'actitud bel·ligerant de l'estat francès respecte les altres identitats. Gual assenyala en aquest sentit la figura de l'actual prefecte, el màxim representant de París als Pirineus Orientals. Es tracta de Rodrigue Furcy, un alt funcionari de poc més de quaranta anys i amb una carrera prometedora. Ha estat cap adjunt de gabinet a l'Elisi i ja ha destacat per la seva actitud hostil contra els municipis que han aprovat mocions per introduir el català a les actes municipals i als plenaris. Furcy ja ha denunciat diversos ajuntaments als tribunals per "pertorbar els principis fonamentals de la República". Així està el pati.
L'acadèmic Joan Becat, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i fi analista de la realitat nord-catalana, assegura que "de totes les altres llengües de França, l'única que fa realment por és el català, el que explica la bel·ligerància de l'Estat. A París, el bretó o el cors no neguitegen, el català sí perquè hi ha Catalunya".
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, assistirà a l'encontre i el Govern no s'afegirà a la manifestació, a la qual sí que s'ha adherit ERC. En tot cas, malgrat que Sánchez i Macron es trobaran en un lloc emblemàtic de la cultura catalana com el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) de Montjuïc, a tocar de les quatre columnes que va erigir Puig i Cadafalch, la realitat catalana en pot ser la gran absent. Aragonès va fer arribar a la Moncloa els temes que la Generalitat considera clau. La cimera sí que ha de servir per recordar els temes pendents per Catalunya. En recordem alguns de la mà dels catalans que millor coneixen França: els nord-catalans.
Perpinyà: un prefecte dur sobre el territori
A la Catalunya Nord, s'ha vist amb una barreja de sorpresa i indiferència l'anunci de la cimera. Ramon Gual, activista històric de la cultura i la llengua, molt vinculat a la Universitat de Prada, explica que "ningú en sabia res i la notícia ens ha sorprès, però no el seu contingut", que Gual situa en la necessitat dels presidents espanyol i francès de donar-se suport l'un a l'altre. Té clara només una cosa: "Espanya i França sempre es posaran d'acord contra Catalunya".Passen els anys i no s'entreveu cap canvi en l'actitud bel·ligerant de l'estat francès respecte les altres identitats. Gual assenyala en aquest sentit la figura de l'actual prefecte, el màxim representant de París als Pirineus Orientals. Es tracta de Rodrigue Furcy, un alt funcionari de poc més de quaranta anys i amb una carrera prometedora. Ha estat cap adjunt de gabinet a l'Elisi i ja ha destacat per la seva actitud hostil contra els municipis que han aprovat mocions per introduir el català a les actes municipals i als plenaris. Furcy ja ha denunciat diversos ajuntaments als tribunals per "pertorbar els principis fonamentals de la República". Així està el pati.
"Obriu el coll de Banyuls!"
Una de les decisions del prefecte ha estat rebutjar la reobertura dels nombrosos passos fronterers tancats el gener del 2021, cinc en territori nord-català. "L'argument van ser motius de seguretat -explica Pablo Bonat, membre del Casal de Perpinyà i antena sensible de tot el que es mou al territori- vinculats a immigració i terrorisme, dos conceptes que és molt perillós de barrejar". La decisió té molt de "propaganda", assegura Bonat, que explica que de tots els passos el del coll de Banyuls s'ha convertit en un símbol, amb capacitat de mobilització de la societat nord-catalana al crit d'Obriu el coll de Banyuls! De moment, tot i les pressions, Furcy no afluixa. Bonat mostra escepticisme envers una cimera "que hauria de visibilitzar que dins de tots dos estats hi ha un poble que comparteix una cultura i una llengua".No al català
França continua sent l'únic estat europeu que no ha ratificat la Carta de llengües minoritàries. La llei Molac, aprovada pel Senat, que suposava un reconeixement de les altres llengües de França, i que ja va costar Déu i ajut que tirés endavant. Poc després, el Consell Constitucional la va retallar sense manies, amb el detall que fos un 21 de maig del 2021, dia mundial de la diversitat cultural. Es va anul·lar la immersió lingüística a l'escola pública i fins i tot es van prohibir utilitzar en els registres civils totes les grafies que no existeixen a l'alfabet francès. El Consell Constitucional sí que va tolerar la pervivència dels projectes escolars d'Arrels i la Bressola.L'acadèmic Joan Becat, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i fi analista de la realitat nord-catalana, assegura que "de totes les altres llengües de França, l'única que fa realment por és el català, el que explica la bel·ligerància de l'Estat. A París, el bretó o el cors no neguitegen, el català sí perquè hi ha Catalunya".