Catalunya tindrà pressupostos per al 2023. L'acord subscrit dimecres entre el Govern i el PSC permetrà avui aprovar el projecte de llei dels nous comptes al consell executiu i que comenci la tramitació parlamentària, que tirarà endavant amb els vots de socialistes, ERC i els comuns. Salvador Illa va ser l'encarregat d'anunciar el pacte des del Parlament ahir a primera hora, i no ha estat fins aquest matí que Pere Aragonès, que guanya oxigen per allargar la legislatura tot i tenir només 33 diputats, ha fet la seva valoració. El president ha celebrat l'acord i ha ressaltat la importància que els nous pressupostos tenen per al país en un moment de crisi econòmica, que pesa més que les contradiccions i el desgast polític que ha hagut d'assumir avalant algunes carpetes imposades pel PSC, com l'ampliació del Prat, el Quart Cinturó o el Hard Rock.
Des del Palau de la Generalitat, Aragonès ha fet una compareixença abans de dirigir-se a la reunió de Govern que activarà la maquinària per aprovar els comptes. Aragonès ha instat Junts a sumar-se a aquests pressupostos durant el tràmit parlamentari. Ha remarcat la vocació del Govern "d'arribar a grans acords" i ha dit que el pacte de pressupostos "no és de legislatura". "Allargo la mà als grups que poden donar a aquests pressupostos", ha afirmat, abans de demanar al partit de Laura Borràs i Jordi Turull que mostrin el seu "sentit de país". "Han de posar per damunt els interessos del país", ha insistit el president, tot recordant que els comptes els va començar a elaborar el conseller Jaume Giró fins que el seu partit va decidir abandonar el Govern.
"És desitjable que Junts doni suport al pressupost, perquè les primeres converses per incloure el PSC les va iniciar un conseller de Junts, i Junts ha pactat els pressupostos de la Diputació de Barcelona els últims quatre anys amb el PSC", ha recordat Aragonès. Ara bé, el president ha posat com a línia de vermella la rebaixa d'impostos a les persones més riques del país, una petició de Junts. "Si posen per davant l'interès del país acabaran optant per donar suport als comptes", ha dit. El president ha dit que el pacte de pressupostos no vol dir que el 52% es "dilueixi" i ha recordat que el Govern està disposat a adoptar totes les iniciatives perquè Catalunya torni a decidir el seu futur. "Per això vaig proposar un acord de claredat, i si algú té una alternativa millor la proposarà", ha afirmat.
La capacitat per arribar a "consensos"
En tot cas, Aragonès ha ressaltat la capacitat tant del Govern com del PSC de fer cessions per arribar a "consensos" i ha insistit que el pacte és allò que està escrit al document. "El Govern reforça la seva vocació de servei al país i la solidesa i fortalesa necessàries per impulsar les transformacions que necessita la ciutadania i pensant en la Catalunya sencera", ha afirmat. El president ha ressaltat la capacitat d'arribar a "consensos" després d'un acord que trenca la política de blocs que ha guiat el país en els últims anys, i ha dit que "reforça" el Govern malgrat que qui més beneficis rep gràcies als pressupostos és la ciutadania. "Els pressupostos donen oxigen als serveis públics i a la millora de la vida de la ciutadania", ha afirmat.
Aragonès ha ressaltat que els comptes beneficien els serveis públics, les empreses i el teixit productiu, i la ciutadania en general. "És molt important fer avançar el país amb recursos que contribueixin a millorar la vida de la ciutadania", ha dit, i s'ha mostrat "satisfet" pels acords polítics assolits aquests darrers dies. "Els comptes tindran el suport parlamentari i no s'abocarà el país a la paràlisi", ha dit. Aragonès ha definit el pressupost com el "més ambiciós i expansiu" dels últims anys, i que inclou més inversions i reforça més els serveis públics i respon a les necessitats de la ciutadania, amb un "paper central" per a la cultura i la llengua catalana.
El president ha indicat algunes de les mesures importants que inclou el pressupost, com la gratuïtat de l'I-2 o l'augment d'ajudes a les persones més vulnerables. "El pressupost va de ser útil a la gent, és així com avança el país", ha afirmat. Aragonès ha dit que aquest pressupost és "de país" perquè rep el suport dels principals agents socioeconòmics, del món cultural, sindicats i empreses, i perquè té un suport parlamentari per aprovar-los.
Què hi guanya i què hi perd Aragonès?
Què hi guanya Aragonès? - Gasolina per la legislatura. Hi ha haver un moment de la negociació, la setmana passada, que dirigents coneixedors de les converses veien magre no només l'acord, sinó també la legislatura. Les eleccions catalanes començaven a planar com a alternativa, tot i la negativa oficial de l'executiu. L'acord permet arribar com a mínim al 2024 i ofereix combustible al president per optar a esgotar la legislatura, que es tanca oficialment el 2025.
- Estabilitat després de la trencadissa. La sortida de Junts, desitjada per ERC però executada pels militants del partit que lideren Jordi Turull i Laura Borràs, va deixar en minoria Aragonès. A Palau neguen que hi hagi cap acord de legislatura amb el PSC, però els pressupostos trenquen blocs i el president ha trobat una majoria per validar la llei més important de l'any. L'estabilitat serà complexa, però amb pressupostos se surfeja millor.
Què hi perd Aragonès? - Cessions durant la negociació. En alguna fase de les converses, ERC s'ha vist collada pel PSC, inflexible amb el Hard Rock, el Quart Cinturó i l'aeroport del Prat. Ha fet la sensació, també, que el domini del calendari pertanyia a Illa. La cessió amb la Ronda Nord ha suposat l'assumpció d'una contradicció flagrant per part del president, que no ha tingut més remei que admetre públicament la contradicció per salvar els comptes. Les bases d'ERC, però, s'han alineat amb el president, com es va comprovar en el congrés de Lleida d'aquest cap de setmana.
- La majoria del 52% i el cicle electoral. Aragonès es va presentar a la investidura amb el compromís de "culminar la independència" i, en els segons pressupostos, ha pactat amb el PSC. La majoria del 52% no existeix de manera operativa des de finals del 2021, quan la CUP es va desmarcar dels comptes de Jaume Giró, i es va esquerdar del tot amb la sortida de Junts del Govern. El canvi d'aliances arriba abans d'arrencar el nou cicle electoral i, per tant, pot suposar un cost per a ERC, que al mateix temps competirà amb el PSC per l'hegemonia. El partit de Jordi Turull i Laura Borràs, que minuts abans de fer-se públic l'acord oferia "estabilitat institucional" si es descartava el PSC, ja branda l'espantall del tripartit per obtenir-ne algun benefici. L'executiu, en tot cas, manté la mà estesa a Junts per fer més ampli l'acord.
