16
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
16:30h
El Congrés dels Diputats ha donat llum verda definitivament aquest dijous a la llei de l'avortament que elimina l'obligació de tenir permís patern a partir dels 16 anys o en el cas de dones amb discapacitat. La norma ha tornat a la cambra baixa després que el Senat incorporés modificacions entre les quals un apartat impulsat pel PSOE i Més País, relatiu a la responsabilitat institucional, per evitar protocols anti-avortament com el que va plantejar Castella i Lleó. El nou apartat estableix que les administracions públiques competents "vetllaran per evitar que la sol·licitant sigui destinatària de pràctiques que pretenguin alterar" la "formació de la seva voluntat". El debat ha estat encès entre el PP -el seu president, Alberto Núñez Feijóo, s'ha enredat en les últimes hores sobre la qüestió- i la ultradreta de Vox.
La llei sobre l'avortament, a partir d'ara, recull en l'article 24 que les administracions hauran de procedir d'aquesta manera: "Garantir el lliure exercici del dret a la interrupció de l'embaràs en els termes d'aquesta norma i, especialment, vetllaran per evitar que la sol·licitant sigui destinatària de pràctiques que pretenguin alterar , ja sigui per refermar, revocar o per demorar, la formació de la seva voluntat sobre la interrupció o no del seu embaràs" amb "l'excepció de la informació clínica imprescindible i pertinent". D'altra banda, el Congrés també ha ratificat una sèrie d'esmenes introduïdes pel Senat al preàmbul i alguns articles de la normativa.
Entre altres qüestions, s'introdueix reforçar el paper del Defensor del Poble com a mecanisme al qual puguin acudir les ciutadanes els drets sexuals i reproductius de les quals es vegin vulnerats; i també que els serveis d'assistència integral especialitzada i accessible estiguin adaptats a les llengües oficials de les comunitats autònomes. Així mateix, s'ha aprovat sense vots en contra, i amb l'abstenció de Vox, una esmena transaccional introduïda a la llei, en el seu pas pel Senat, i signada per tots els grups, amb una modificació tècnica de l'article 31, que es refereix a l'avortament forçós i l'esterilització i anticoncepció forçoses, "per qualitat normativa a la redacció", segons han informat a Europa Press fonts parlamentàries.
La norma avalada per la majoria progressista del Congrés reconeix la lliure autodeterminació de gènere per als majors de 16 anys i també ho permet dels 14 als 16 quan els pares acompanyin el tràmit. En cas de disputa fixa que acabi decidint un jutge, mentre que dels 12 a 14 requerirà directament la intervenció de la justícia. Els menors de 12 anys, de moment, només podran canviar de nom amb facilitat i sense intervenció de testimonis.
Un altre element de la norma és la prohibició expressa de les teràpies de reconversió que tinguin com a finalitat modificar l'orientació sexual de les persones. De fet, la nova legislació suposa que es deixa de considerar la transsexualitat com una malaltia, i per això elimina dels tràmits qualsevol intervenció de metges o psicòlegs que actuïn com a testimonis.
La llei sobre l'avortament, a partir d'ara, recull en l'article 24 que les administracions hauran de procedir d'aquesta manera: "Garantir el lliure exercici del dret a la interrupció de l'embaràs en els termes d'aquesta norma i, especialment, vetllaran per evitar que la sol·licitant sigui destinatària de pràctiques que pretenguin alterar , ja sigui per refermar, revocar o per demorar, la formació de la seva voluntat sobre la interrupció o no del seu embaràs" amb "l'excepció de la informació clínica imprescindible i pertinent". D'altra banda, el Congrés també ha ratificat una sèrie d'esmenes introduïdes pel Senat al preàmbul i alguns articles de la normativa.
Entre altres qüestions, s'introdueix reforçar el paper del Defensor del Poble com a mecanisme al qual puguin acudir les ciutadanes els drets sexuals i reproductius de les quals es vegin vulnerats; i també que els serveis d'assistència integral especialitzada i accessible estiguin adaptats a les llengües oficials de les comunitats autònomes. Així mateix, s'ha aprovat sense vots en contra, i amb l'abstenció de Vox, una esmena transaccional introduïda a la llei, en el seu pas pel Senat, i signada per tots els grups, amb una modificació tècnica de l'article 31, que es refereix a l'avortament forçós i l'esterilització i anticoncepció forçoses, "per qualitat normativa a la redacció", segons han informat a Europa Press fonts parlamentàries.
La llei trans, també avalada pel Congrés
El Congrés també ha aprovat definitivament aquest dijous la llei trans, que elimina els requisits actuals -dos anys d'hormonació i un informe mèdic- per canviar el sexe al DNI. El text estableix que serà suficient amb presentar la petició al registre, que haurà de ratificar-se tres mesos després. Ho podran fer totes les persones que tinguin 16 anys o més. La norma ha tornat a la cambra baixa després que el Senat incorporés modificacions mínimes que no alteraven el contingut de la llei. El PP ha aprofitat la polèmica amb la "llei del només sí és sí" per augurar que aquesta norma, impulsada pel Ministeri d'Igualtat, també tindrà efectes indesitjats.La norma avalada per la majoria progressista del Congrés reconeix la lliure autodeterminació de gènere per als majors de 16 anys i també ho permet dels 14 als 16 quan els pares acompanyin el tràmit. En cas de disputa fixa que acabi decidint un jutge, mentre que dels 12 a 14 requerirà directament la intervenció de la justícia. Els menors de 12 anys, de moment, només podran canviar de nom amb facilitat i sense intervenció de testimonis.
Un altre element de la norma és la prohibició expressa de les teràpies de reconversió que tinguin com a finalitat modificar l'orientació sexual de les persones. De fet, la nova legislació suposa que es deixa de considerar la transsexualitat com una malaltia, i per això elimina dels tràmits qualsevol intervenció de metges o psicòlegs que actuïn com a testimonis.