«La dona té un únic objectiu a la vida»: el 8-M del franquisme
Durant quatre dècades, la dictadura va imposar un model de societat basat en la influència feixista i el pes del tradicionalisme espanyol que ha deixat petjada
La secció femenina de Falange va exercir una influència enorme en la societat durant 40 anys.
Com tots els corrents de la modernitat, el feminisme també va arribar molt tard a l'estat espanyol. La Segona República va reconèixer la igualtat de drets en la Constitució, va regular el divorci i va atorgar el dret de vot a la dona. Però va durar poc. El triomf franquista va suposar una reculada de drets i es va instaurar un model de societat que combinava l'autoritarisme i la influència feixista de la Falange, el partit únic, i la concepció tradicionalista del catolicisme espanyol. Enguany se celebra el 8-M en ple debat entorn la llei del "només sí és sí"; les coses no han canviat prou, però han canviat bastant. Molts termes del debat entorn la igualtat, però, no s'entenen sense conèixer el passat recent.
Cap altra organització com la secció femenina de Falange va simbolitzar l'ideal de dona del règim. La seva cap, Pilar Primo de Rivera, germana del fundador de Falange, ho va expressar molt clarament en un discurs del 5 de febrer del 1943, davant els jerarques del règim: "La dona té un únic objectiu a la vida (...) Per molt obrera, per molt estudiant i per molt mestra que sigui, principalment el que és ella és dona, amb una finalitat determinada per complir, a la qual arriba a vegades accidentalment passant per la universitat o per centres de treball".
Primo de Rivera també va fer aquesta afirmació: "No aspiro a descobrir noves veritats: les dones mai inventen res, els manca el talent creador, reservat per Déu per a intel·ligències varonils. Nosaltres no podem fer res més que interpretar millor o pitjor el que els homes ens donen fet". Aquest és el patró imposat pel franquisme que no començarà a mostrar esquerdes fins entrats els seixanta.
Una suma de prohibicions
La legislació del règim sobre família és una suma de prohibicions, mentre els mitjans oficials enalteixen la dona-mare capaç de procrear com més fills millor, sotmesa a l'obediència del marit a casa, i de l'Església, a fora. El març del 1956 s'institueixen els primers premis de natalitat, en aquest cas a un matrimoni que havia tingut... 22 fills. Mujeres para Dios, para la Patria y para el hogar, repetien els eslògans oficials. El Fuero del Trabajo, el màxim codi legal de les relacions laborals a l'Espanya franquista, ja deixava clar que "l'Estat alliberarà la dona casada de les tasques al taller o a la fàbrica".
La secció femenina organitzava uns serveis socials per a la dona que eren obligatoris, meitat tasques de casa, meitat propaganda falangista. Alhora, els estudis d'homes i dones estaven rigorosament separats. L'article 57 del codi civil deixava clar que "el marit ha de protegir la dona i aquest obeir-lo". Fins al 1966 no es va autoritzar que les dones poguessin exercir com a jutges o fiscals. L'adulteri femení era severament castigat.
Van ser els canvis produïts en l'estructura econòmica els qui van forçar a modificar coses. El mercat laboral reclamava més mà d'obra mentre la societat s'urbanitzava a marxes forçades. La llei de drets polítics, professionals i de treball de la dona, de l'any 1961, "liberalitza" el règim contra la dona, permetent que la dona casada pogués signar un contacte de treball sense autorització del marit... Tret que aquest s'hi oposés explícitament per escrit.
Però fins al final de la dictadura es mantenen les bases patriarcals i reaccionàries consubstancials del franquisme. El 1975, el de la mort de Franco, és proclamat per les Nacions Unides com l'Any Internacional de la Dona. L'1 de maig, que a Espanya se celebra com el dia de Sant Josep Obrer, es dedica la "demostració sindical" a la dona, amb un seguit d'acrobàcies davant de Franco a l'estadi Santiago Bernabéu. El guió del locutor no té pèrdua. En l'inici de l'acte, ja alertava: "No pensin que veuran vostès una demostració sindical feminista, sinó una demostració en què la dona ocupa el seu propi paper en la vida espanyola". I es refereix a un "model caricaturitzat en excés en aquest any internacional de la dona".
Molt aviat, el dictador moria i s'obria una etapa nova. Han passat molts anys, però no tants. Els drets que es donen per garantits solen ser més recents del que sembla, i si parlem de la història d'Espanya, encara més. I a vegades, poden ser efímers si no se saben defensar separant l'essencial de l'accessori.
