Teoria i pràctica de les cues de Sant Jordi: agafar tanda com al mercat

Els seguidors dels principals fenòmens de masses, com Alice Kendell o Marian Rojas, han deixat escenes de llargues esperes, especialment al centre de Barcelona

Parades de Sant Jordi al centre de Barcelona.
Parades de Sant Jordi al centre de Barcelona. | Ricard Novella Centellas
23 d'abril del 2023
Actualitzat el 24 d'abril a les 8:29h

No es pot anar a una signatura de llibres d'un autor de renom, la diada de Sant Jordi i al centre de Barcelona, com qui va a fer un encàrrec al mercat. La lleugeresa en la càrrega no és benvinguda, segons apunta la teoria estricta d'una adolescent asseguda a la plaça de Catalunya. "Això és de primer de Sant Jordi. S'hi ha de venir preparat. Nosaltres, entrepà, Coca-Cola zero i jocs", resol la Maria, veïna del Clot. Així descriu la bateria d'elements que li han semblat imprescindibles per suportar la que pot ser la cua més llarga de la diada, la de l'escriptora de literatura juvenil Alice Kellen.

La Maria i la seva colla saben que els queden hores per davant. Però no és l'únic focus de concentració de persones on les esperes es compten per hores. Irònicament, algunes llibreries amb paradeta han optat per un sistema que sí que es veu als mercats. Repartir tiquets amb un número perquè els lectors agafin tanda."És el primer any que ho fem per Sant Jordi", explica una treballadora de La Casa del Llibre, a la parada entre el passeig de Gràcia i Consell de Cent. "Sobretot, és per evitar la frustració dels que es quedaran fora", afegeix, després de concretar que aquest sistema només el posen en marxa amb autores com que atreuen un interès massiu. 

La teoria dels paperets i els números també ha arribat a la plaça de Catalunya, a tocar de les carpes de la companyia Fnac. Els grups d'adolescents que semblen haver acampat exposen els dubtes. "A la cua deien que després ens donaran tiquets, però també hi ha qui ens diu que no. No ho tenim gaire clar", diu Candela Moscoso, una altra fan de Kellen. Una mare que acompanya la canalla es rendeix. "Aquí ningú ens aclareix res de com funcionarà". Un dels encarregats de gestionar el públic, però, acaba aproximant-se als primers posicionats i els anuncia que no, que aquí es confiarà en el sistema clàssic de les cues, per més que pugui arribar a eternitzar-se l'espera.

Kellen, escriptora valenciana especialitzada en literatura per al jovent, és segurament el fenomen de masses més aclaparador del dia. Si al matí ja havia mobilitzat centenars de persones que han creat una filera quilomètrica, a la tarda era la responsable que a la plaça de Catalunya s'hagin format cues que es recargolaven i anaven ajustant la forma als metres de la plaça. "Hem vingut a la una i mitja. Però això no comença fins a les quatre... I mira on som. Ja hi havia tota aquesta gent fent cua. No sabem quan ens signarà", comenta Moscoso. El seu amic hi aprofundeix. "Mai, en cap situació, havíem fet ni vist una cua així. No hi estem acostumats, som de poble", apunta Albert Rocamora, abans de matisar que venen del Vendrell.

Aquest parell de joves forma part del col·lectiu de persones preparades per a una cua. Han jugat a escacs, i altres amics els han portat també el joc "Qui és qui?". A pocs metres, es multipliquen les bosses de patates Ruffles amb gust a pernil salat, les cartes, els amics que es posen el mòbil al front mentre intenta endevinar el personatge que li ha tocat. També n'hi ha que aprofiten per descansar. "Em poso l'alarma a les quatre i si no, em desperteu, eh", exclama una noia, a les tres de la tarda.


Més enllà de la paciència, la tossudesa

Un altre dels fenòmens de masses que ha desbocat les atencions de centenars de curiosos ha estat l'escriptora Marian Rojas. En aquest cas, especialitzada en els llibres d'autoajuda. "Jo m'he estat més de dues hores per tenir la signatura, però és que això ha estat un caos. Hem hagut de barallar-nos amb la gent que anava com boja", apunta Jaber Abarhoun. Alguns dels que passen pel costat de la paradeta on l'escriptora encara signa llibres veuen el cartell que anuncia el seu nom i criden sense cap mania. "És la Tu persona vitamina!!!", pronuncien gairebé alhora dues amigues, en una referència -propera- al llibre estrella de l'autora.

Altres figures que han provocat cues notables han estat Sandra Barneda o Risto Mejide, en castellà, o l'autora Gemma Ruiz o Xavier Bosch, pel que fa la llengua catalana. També els membres de La Sotana, que s'han atomitzat per repartir-se les signatures en diverses franges i punts simultanis, han protagonitzat algunes acumulacions que evidencien una recepció sòlida de la seva estrena com a col·lectiu en el mercat literari. 

En una de les cites que ha tingut aquest migdia el grup d'amics amb el Barça com a excusa per fer un podcast s'ha pogut constatar, també, que la massa d'interessats en la seva signatura tendeix al perfil homogeni. Especialment, pel que fa a l'edat. D'una cua d'un centenar de persones, només un home -l'únic, també, amb una bandolera- semblava superar tranquil·lament la quarantena. "Abans hem anat a una altra paradeta on signaven, però no hi ha hagut manera. Després de mitja hora esperant, ens han fet fora perquè no arribarien a signar-nos. Hem revisat on anirien després i ens hem animat", relata Amadeu Fàbregas González, que confessa que ha intentat -sense èxit- que els autors li signessin un llibre dels The Beatles perquè els considera "els Beatles de la comèdia a Catalunya". "Els ha fet vergonya.... m'han dit", clou l'home.

En aquest cas, la seva dona i ell han vingut dels marges entre Sant Quirze del Vallès i Sentmenat, i redunden en un dels comentaris més escoltats d'aquest 23 d'abril a Barcelona. "Mai havíem vist tanta gent per Sant Jordi. Per nosaltres, això és massa", apunta Divi Grau Marçal.

El rècord d'oferta de paradetes literàries i de signatures d'autors al centre de Barcelona, juntament amb la coincidència amb un diumenge assolellat, ha acabat de col·lapsar el centre de la ciutat, a estones impossible de traspassar dos carrers en menys de deu minuts. I enmig d'aquest retrat, les cues. Sovint, al voltant de les paradetes on es troben els autors. Però no exclusivament. Les cues no són patrimoni exclusiu de la vessant literària. Així, aconseguir un gelat al Lucciano's de la Gran Via de les Corts Catalanes, o una taula al restaurant Chalito -iniciativa de l'exjugador del Barça Luis Suárez- de la rambla de Catalunya, ha requerit durant hores també tenacitat i tossudesa. Diada de cues.