27
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
14:00h
Els Estats Units es troben al caire d'una suspensió de pagaments. El deute públic dels EUA va assolir el gener passat el límit de sostre establert, l'astronòmica xifra de 31,4 bilions de dòlars. Si el Congrés no eleva o suspèn el sostre de deute d'aquí a finals de maig, l'1 de juny la primera potència global es pot veure incapaç de complir amb les seves obligacions financeres. La secretària del Tresor, Janet Yellen, és la que ha esmentat aquesta com a data límit, tot i que no està clar que sigui realment el dia X. Però Yellen ha expressat el temor a una suspensió de pagaments com una possibilitat real. Una situació molt greu per als EUA, però que tindria efectes a Europa i a casa nostra.
Només un acord de darrera hora entre la Casa Blanca del demòcrata Joe Biden i la Cambra de Representants, de majoria republicana, podrien evitar un col·lapse financer. Les negociacions són molt dures aquests dies a Washington. Els republicans estan disposats a elevar el sostre de deute, però a canvi exigeixen retallades severes, una línia vermella pels demòcrates. El drama està servit. Com ens pot afectar a nosaltres? Hem demanat als economistes Josep Reyner i Javier Santacruz que ens expliquin què està passant i com ens pot afectar.
Als EUA, a diferència del que succeeix en la major part de països del món, el deute públic està sotmès a un sostre que no estableix l'executiu, sinó la Cambra de Representants, una de els dues cambres del Congrés. Això és així degut a l'increment del deute que va suposar l'entrada dels EUA a la Primera Guerra Mundial. Aleshores, per disciplinar un excés d'endeutament, es va fixar que fos la Cambra la que tingués la darrera paraula sobre el límit del deute públic. Actualment és el Partit Republicà qui controla la Cambra (per 222 vots a 213), mentre que la Casa Blanca és en mans dels demòcrates.
Ningú vol cedir per motius polítics. El Partit Republicà està molt radicalitzat i cap de les dues parts vol aparèixer com a feble davant dels seus. Biden és conscient del problema però amb les presidencials del 2024 a l'horitzó, ha de mostrar-se com a garant dels programes socials, amenaçats per un possible default. El líder de la Cambra, Kevin McCarthy, és un conservador pragmàtic però està pressionat pels ultres i jugarà a fons per aconseguir que els demòcrates es vegin obligat a retallar capítols socials
L'impacte sobre les finances serà enorme. Es rebaixarà la qualificació del deute nord-americà per part de les grans agències i es plantejaran obertament retallades, tot i que els republicans asseguren que no volen atacar les pensions ni el Medicare que protegeix la gent gran. Josep Reyner, president de la comissió d'Economia Catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya, assenyala que "bona part" dels pagaments fiscals dels EUA se'n podria veure afectada. The Economist xifra el volum necessari de les retallades en la despesa federal en un 25% en aquest supòsit. Per Reyner, un default que durés més enllà d'uns dies "podria deixar la crisi del 2008 en una cosa menor". "Estaríem davant d'un moviment sísmic", esmenta.
Javier Santacruz, economista i consultor estratègic, doctor per la Universitat d'Essex, al Regne Unit, recorda un aspecte important i és que l'economia americana ha crescut els dos darrers anys gràcies als programes de despesa pública: "Paralitzar-los ara afectarà el seu creixement, incloent la principal amenaça per a la indústria europea, que és el gran paquet de subvencions i crèdits fiscals perquè la indústria romangui als EUA".
Santacruz considera que "l'impacte més important de no tancar-se un acord entre l'Administració i la Cambra seria sobre els mercats financers, provocant caigudes de les borses i augments de les rendibilitats del deute públic". "També impactaria en les compres que el govern nord-americà fa fora del seu país", afegeix.
Josep Reyner, del Col·legi d'Economistes, subratlla l'impacte en els mercats financers: "Pensem que el PIB nord-americà és el 15% del PIB global. El dòlar continua tenint un paper central en el sistema monetari internacional, és la moneda preferida en la majoria de les transaccions internacionals i és gairebé el 60% de les reserves internacionals de divises". Reyner posa un exemple molt gràfic de l'impacte d'undefault als EUA: "Molts estalvis de les nostres economies estan en fons d'inversió i bona part d'aquests fons inverteixen en deute nord-americà i el valor d'aquest cauria de forma important".
Reyner assenyala que el Consell d'Assessors Econòmics, una agència de la Casa Blanca, estima que "els primers mesos d'un defaultel mercat de valors cauria un 45%". "Moody's calcula que cauria al voltant del 20% i que la desocupació es dispararia cinc punts percentuals. Les pujades d'interès mundials, que serien molt importants, estendrien la crisi a tot el món provocant una recessió d'un abast poc predictible", apunta.
La majoria d'economistes confia en què s'arribi a un acord. Ningú creu que s'entri en una situació de no retorn. Si el bloqueig s'allarga, el fet podria generar inestabilitat en els mercats globals. "Els mercats aposten per un acord -explica Reyner-. Tan sols s'ha detectat cert nerviosisme en el deute a molt curt termini, que ha pujat dos punts en un mes, un moviment clarament anòmal. Certament, si anéssim a un default, acabaria afectant a l'economia real". Un escenari que no vol ser contemplat per la mateixa gravetat que suposaria.
Només un acord de darrera hora entre la Casa Blanca del demòcrata Joe Biden i la Cambra de Representants, de majoria republicana, podrien evitar un col·lapse financer. Les negociacions són molt dures aquests dies a Washington. Els republicans estan disposats a elevar el sostre de deute, però a canvi exigeixen retallades severes, una línia vermella pels demòcrates. El drama està servit. Com ens pot afectar a nosaltres? Hem demanat als economistes Josep Reyner i Javier Santacruz que ens expliquin què està passant i com ens pot afectar.
Per què està passant això?
Als EUA, a diferència del que succeeix en la major part de països del món, el deute públic està sotmès a un sostre que no estableix l'executiu, sinó la Cambra de Representants, una de els dues cambres del Congrés. Això és així degut a l'increment del deute que va suposar l'entrada dels EUA a la Primera Guerra Mundial. Aleshores, per disciplinar un excés d'endeutament, es va fixar que fos la Cambra la que tingués la darrera paraula sobre el límit del deute públic. Actualment és el Partit Republicà qui controla la Cambra (per 222 vots a 213), mentre que la Casa Blanca és en mans dels demòcrates.
Com és que encara no hi ha acord?
Ningú vol cedir per motius polítics. El Partit Republicà està molt radicalitzat i cap de les dues parts vol aparèixer com a feble davant dels seus. Biden és conscient del problema però amb les presidencials del 2024 a l'horitzó, ha de mostrar-se com a garant dels programes socials, amenaçats per un possible default. El líder de la Cambra, Kevin McCarthy, és un conservador pragmàtic però està pressionat pels ultres i jugarà a fons per aconseguir que els demòcrates es vegin obligat a retallar capítols socials
Què pot passar si hi ha una "default"?
L'impacte sobre les finances serà enorme. Es rebaixarà la qualificació del deute nord-americà per part de les grans agències i es plantejaran obertament retallades, tot i que els republicans asseguren que no volen atacar les pensions ni el Medicare que protegeix la gent gran. Josep Reyner, president de la comissió d'Economia Catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya, assenyala que "bona part" dels pagaments fiscals dels EUA se'n podria veure afectada. The Economist xifra el volum necessari de les retallades en la despesa federal en un 25% en aquest supòsit. Per Reyner, un default que durés més enllà d'uns dies "podria deixar la crisi del 2008 en una cosa menor". "Estaríem davant d'un moviment sísmic", esmenta. Javier Santacruz, economista i consultor estratègic, doctor per la Universitat d'Essex, al Regne Unit, recorda un aspecte important i és que l'economia americana ha crescut els dos darrers anys gràcies als programes de despesa pública: "Paralitzar-los ara afectarà el seu creixement, incloent la principal amenaça per a la indústria europea, que és el gran paquet de subvencions i crèdits fiscals perquè la indústria romangui als EUA".
Quin impacte tindria per a Europa?
Santacruz considera que "l'impacte més important de no tancar-se un acord entre l'Administració i la Cambra seria sobre els mercats financers, provocant caigudes de les borses i augments de les rendibilitats del deute públic". "També impactaria en les compres que el govern nord-americà fa fora del seu país", afegeix.Josep Reyner, del Col·legi d'Economistes, subratlla l'impacte en els mercats financers: "Pensem que el PIB nord-americà és el 15% del PIB global. El dòlar continua tenint un paper central en el sistema monetari internacional, és la moneda preferida en la majoria de les transaccions internacionals i és gairebé el 60% de les reserves internacionals de divises". Reyner posa un exemple molt gràfic de l'impacte d'undefault als EUA: "Molts estalvis de les nostres economies estan en fons d'inversió i bona part d'aquests fons inverteixen en deute nord-americà i el valor d'aquest cauria de forma important".
Reyner assenyala que el Consell d'Assessors Econòmics, una agència de la Casa Blanca, estima que "els primers mesos d'un defaultel mercat de valors cauria un 45%". "Moody's calcula que cauria al voltant del 20% i que la desocupació es dispararia cinc punts percentuals. Les pujades d'interès mundials, que serien molt importants, estendrien la crisi a tot el món provocant una recessió d'un abast poc predictible", apunta.