El PP atropella el PSOE i inicia com a guanyador el camí cap a les espanyoles

La primera volta de les eleccions espanyoles del mes de desembre l'ha guanyat clarament al PP en vots i regidors arreu de l'Estat. Concretament, amb 750.000 electors més que li han fet confiança i quedant 2,5 punts per sobre, i no només això. Els d'Alberto Núñez Feijóo també s'han fet amb totes les grans ciutats, menys Barcelona, tres d'elles amb majoria absoluta: Madrid, Màlaga i Múrcia. Amb aquesta victòria, el president dels populars tenyeix el mapa espanyol de blau i surt amb una posició d'avantatge respecte al president socialista, Pedro Sánchez, de cara a l'esprint polític de finals d'any.

 
A l'epicentre del duel que s'ha disputat aquest diumenge, el PP ha guanyat a Madrid, amb majoria absoluta tant a l'Ajuntament com a la Comunitat; a Castella i Lleó amb distància folgada; i ha arrabassat a l'esquerra el País Valencià, tant pel que fa a la Generalitat com l'Ajuntament, Sevilla per la mínima, després d'un intens frec a frec, i l'Aragó. Així, el PSOE només conservaria i pràcticament in extremis, Castella la Manxa. Amb aquests resultats, l'efecte Isabel Díaz Ayuso es consolida -si és que no ho estava ja- i el cavall de la Porta del Sol podria fer trontollar la cadira de Feijóo si, finalment, l'èxit no es consolida el desembre.
 

Participació a l'alça i multipartidisme

Aquest 28-M ha tingut una campanya estranya a Espanya, marcada primer per la presència de condemnats per terrorisme a les llistes de Bildu, passant pel segrest de tres càrrecs socialistes que han estat assenyalats pel segrest d'una regidora del mateix partit a una localitat de Granada i al final per presumptes trames d'irregularitats en el vot. A banda de Castella la Manxa, Sánchez no pot exhibir res. Ha perdut pràcticament tot el seu poder territorial. Uns resultats que, sens dubte, es llegeixen com un fracàs i que li resten múscul per a la segona volta de les espanyoles. El president estatal es manté a la Moncloa sense Andalusia -la majoria absoluta de Juanma Moreno encara ressona- Madrid i València, on l'ecosistema -complicat- de l'esquerra finalment no ha aconseguit contenir les dretes ni a la Generalitat ni a l'Ajuntament. Amb aquestes dades sembla difícil revalidar el govern l'últim trimestre de l'any, però Sánchez ja ha demostrat la seva resistència, que ara haurà de tornar a posar a prova.

Això sí, els comicis han culminat amb la participació a l'alça del 15-M i el multipartidisme. Deixant de banda els anuncis electorals constants de Sánchez, la campanya se li ha fet llarga al PSOE perquè ha estat marcada per temes contraris a la seva agenda -el tema de Bildu i els presumptes casos de frau electoral en són un exemple- i perquè els ha costat, malgrat tot, mobilitzar la seva gent. De fet, amb els anuncis, l'objectiu del president estatal no era tant influir en el vot sinó dominar la comunicació, anul·lar el relat del PP.

De la mateixa manera, el PP ha allargat el xiclet del terrorisme per provocar dubtes entre el votant socialista i no tant per mobilitzar el seu electorat. Cosa que, finalment, els ha donat rèdit. També podria haver funcionat als de Feijóo explotar la bassa del terrorisme. Encara que Bildu només té presència en una part del país, els populars saben que incomoden una part de l'electorat socialista que no és pas residual. I aquest relat els ha donat fruits, cosa que ja podien intuir, ja que una setmana després que es fessin públiques les llistes de Bildu, el CIS va constatar com el PSOE perdia capacitat mobilitzadora.
 

Una campanya en clau estatal

A l'Estat, el debat ha estat molt en clau espanyoles i això condiciona, sens dubte, la lectura dels resultats. Uns vots en autonomies i ciutats han canviat el relat estatal sobre com està Espanya i si hi ha, o no, un canvi de cicle que ja s'albira. Per això, hi ha hagut tants nervis -que ara s'allarguen- i per això han nacionalitzat tant la campanya. La lectura guanyadora del PP, però, té perills. L'any 2007 els conservadors van guanyar les eleccions municipals amb 155.000 vots més que el PSOE i, en canvi, en les espanyoles de l'any vinent el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va revalidar l'executiu estatal amb un milió de vots d'avantatge. Cal ser prudents.

Aquest pes del relat estatal en les eleccions també ha provocat un augment de la crispació, amb declaracions i sortides de to que segurament no s'haurien produït si només estiguessin en joc alcaldies i autonomies. El relat entorn de la compra de vots és un exemple d'aquesta realitat, que intenta introduir -si no consolidar- el trumpisme a l'Estat generant desconfiança quan ha quedat demostrat que el sistema funciona. 

Desaparició de Ciutadans i ascens de Vox

Amb tot, el PP ha millorat els seus últims resultats per la mort institucional ja certificada de Ciutadans, que desapareix de tots els parlaments autonòmics i grans ciutats. Per tant, en el còmput global els populars han comptat amb aquest avantatge de la recomposició del seu espai, ja que el que abans es repartia entre tres, ara és entre dos. Vox, però, ha suportat l'efecte Feijóo amb una resistència sorprenent. Tot feia preveure que el fracàs de la moció de censura els passaria factura, però han aconseguit recuperar part dels seus votants. I no només això, el partit d'extrema dreta liderat per Santiago Abascal ara està en fase de consolidació. Aquests comicis ja han estat la tercera força més votada arreu d'Espanya i això els donarà força per negociar amb el PP, els de Feijóo necessitaran la seva ajuda per construir majories absolutes.
 

Què passa amb Podem?

Un altre aspecte clau a tenir en compte resultats en mà és l'escenari de pactes postelectorals. L'ecosistema polític de l'esquerra surt debilitat d'aquest 28-M. L'augment i barreja de marques i sigles ha confós l'electorat, que ha jugat factura en aquest espai que haurà de reflexionar de cara a finals d'any. La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, i el seu projecte Sumar també s'hi jugaven molt en aquestes eleccions, tot i que no tinguessin presència explícita. Podem desapareix de les institucions a Madrid i el País Valencià, un resultat fa que l'espai liderat per Ione Belarra tingui menys força per encarar les negociacions que vindran amb la també ministra de Treball. Amb tot, el clima a l'esquerra aquest diumenge és de pessimisme, el que podria complicar les coses per teixir una unió entre Podem i Sumar sòlida, si més no, de cara a la galeria.