04
de juliol
de
2023, 19:14
Actualitzat:
05
de juliol,
8:27h
L'exili català té una cita important dimecres a Luxemburg. El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) dictarà dues sentències, una sobre la protecció de la immunitat dels eurodiputats -que l'expresident del Parlament Europeu David Sassoli no va defensar- i una altra sobre el suplicatori que l'Eurocambra va concedir al Tribunal Suprem l'any 2021 per poder tramitar les euroordres contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. La sentència es preveu cap a dos quarts de deu i es pot recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), la darrera instància de la justícia europea. Els exiliats no tenen bones experiències al TGUE, però quan han perdut en primera instància el temps -i els recursos al TJUE- els ha acabat donant la raó. Un exemple d'això és, precisament, sobre la immunitat.
Quan el Parlament Europeu va aixecar la protecció als exiliats, i davant del risc de ser detinguts, els advocats van demanar recuperar-la de manera cautelar mentre es resolia el recurs contra el suplicatori. El TGUE ho va descartar, però més tard el TJUE va donar-los la raó, i per això ara estan protegits per moure's per Europa, amb l'excepció d'Espanya. Aquell dia, fa més d'un any, l'alt tribunal va plantejar arguments rellevants que, arribat el cas, podria mantenir. Va dir, entre altres coses, que hi havia indicis de manca d'imparcialitat per part del president del Comitè d'Afers Jurídics (JURI), Adrián Vázquez, de Ciutadans, i del ponent del suplicatori, l'hongarès Angel Dzhambazki, del mateix grup europeu que Vox. Sigui com sigui, està en joc la immunitat de Puigdemont, però la decisió no serà encara definitiva.
Per la rellevància de la sentència, una delegació de dirigents independentistes s'ha desplaçat fins a Luxemburg per fer costat a Puigdemont, Comín i Ponsatí, que no valoraran la sentència fins al migdia, un cop els seus advocats hagin pogut analitzar-la bé. Hi haurà membres de Junts, d'ERC i la CUP, també d'Òmnium, l'ANC, l'AMI i el Consell per la República, així com la Cambra de Comerç i la Intersindical.
A continuació, cinc preguntes amb resposta per interpretar la decisió de dimecres:
Un segon escenari pot ser que el TGUE consideri que el Parlament Europeu no va actuar correctament amb el suplicatori, sigui per manca d'imparcialitat d'alguns dels seus membres o bé perquè el Suprem no és competent. Aquest escenari és menys probable, perquè difícilment el TGUE entrarà al fons de la qüestió, tenint en compte que hi ha marge per presentar recurs. En aquest cas, però, seria una victòria per als exiliats, que recuperarien la immunitat plena, però continuarien sense poder entrar a Espanya sense risc de ser detinguts. El Suprem hauria de demanar un nou suplicatori, un escenari que la defensa de Puigdemont veu positiu, perquè confia que menys eurodiputats hi donarien suport després del revés de la justícia europea.
I què ha canviat? El 12 de gener, Llarena va dictar una interlocutòria adaptant el processament de Puigdemont, Comín i Ponsatí a la reforma del codi penal. Va fer decaure el delicte de sedició i va optar per perseguir els dos primers per malversació i la tercera per desobediència. Alhora, va fer decaure les euroordres que anaven vinculades a aquests delictes, i va optar per no emetre'n de noves, a l'espera que el Suprem ratifiqués el seu criteri. Paral·lelament, el 31 de gener el TJUE va dictar sentència sobre l'abast de les euroordres i va posar en dubte la competència del Suprem per veure la causa contra els eurodiputats. El Suprem n'ha fet una interpretació a mida, però la defensa està convençuda que tindrà conseqüències de cara al recorregut de les euroordres.
Quan el Parlament Europeu va aixecar la protecció als exiliats, i davant del risc de ser detinguts, els advocats van demanar recuperar-la de manera cautelar mentre es resolia el recurs contra el suplicatori. El TGUE ho va descartar, però més tard el TJUE va donar-los la raó, i per això ara estan protegits per moure's per Europa, amb l'excepció d'Espanya. Aquell dia, fa més d'un any, l'alt tribunal va plantejar arguments rellevants que, arribat el cas, podria mantenir. Va dir, entre altres coses, que hi havia indicis de manca d'imparcialitat per part del president del Comitè d'Afers Jurídics (JURI), Adrián Vázquez, de Ciutadans, i del ponent del suplicatori, l'hongarès Angel Dzhambazki, del mateix grup europeu que Vox. Sigui com sigui, està en joc la immunitat de Puigdemont, però la decisió no serà encara definitiva.
Per la rellevància de la sentència, una delegació de dirigents independentistes s'ha desplaçat fins a Luxemburg per fer costat a Puigdemont, Comín i Ponsatí, que no valoraran la sentència fins al migdia, un cop els seus advocats hagin pogut analitzar-la bé. Hi haurà membres de Junts, d'ERC i la CUP, també d'Òmnium, l'ANC, l'AMI i el Consell per la República, així com la Cambra de Comerç i la Intersindical.
A continuació, cinc preguntes amb resposta per interpretar la decisió de dimecres:
- Què ha de dir el tribunal?
Hi ha dues decisions. Una és sobre la protecció de la immunitat, que la defensa dubta que el TGUE els doni la raó. David Sassoli no va protegir-la, en una decisió que els advocats van impugnar i ara es resoldrà. L'altra és sobre la concessió del suplicatori. Dit de manera senzilla: el TGUE ha d'acceptar o no la demanda de la defensa dels eurodiputats contra el suplicatori del Parlament Europeu. Ha de dir, doncs, si el suplicatori es va fer bé -i, per tant, l'accepta- o bé hi va haver irregularitats -i, en conseqüència, el tomba-. Si el tribunal avala el suplicatori, Puigdemont, Comín i Ponsatí perdran la immunitat. Si el tribunal rebutja el suplicatori, els eurodiputats mantindran la immunitat, com quan van ser nomenats eurodiputats. Ara bé, la sentència serà molt més complexa i la defensa es fixarà especialment en els arguments que utilitzi la justícia europea per fonamentar la seva decisió.- Quins són els possibles escenaris?
Un primer escenari passa perquè el TGUE doni la raó al Parlament Europeu i avali el suplicatori. Si això passa, els eurodiputats perdrien la immunitat i tot apunta que el Suprem dictaria noves euroordres. La decisió, però, es pot recórrer i es poden demanar noves mesures cautelars. De tota manera, s'obrirà la porta a noves ordres de detenció per part de Pablo Llarena, en aquest cas pels delictes de malversació -en el cas de Puigdemont i Comín- i de desobediència -en el cas de Ponsatí. En aquesta situació, arrencaria de nou el procediment judicial a Bèlgica, però la defensa creu que seria limitat i, en el millor dels casos, quedaria bloquejat al cap de poc temps.Un segon escenari pot ser que el TGUE consideri que el Parlament Europeu no va actuar correctament amb el suplicatori, sigui per manca d'imparcialitat d'alguns dels seus membres o bé perquè el Suprem no és competent. Aquest escenari és menys probable, perquè difícilment el TGUE entrarà al fons de la qüestió, tenint en compte que hi ha marge per presentar recurs. En aquest cas, però, seria una victòria per als exiliats, que recuperarien la immunitat plena, però continuarien sense poder entrar a Espanya sense risc de ser detinguts. El Suprem hauria de demanar un nou suplicatori, un escenari que la defensa de Puigdemont veu positiu, perquè confia que menys eurodiputats hi donarien suport després del revés de la justícia europea.
- I si el TGUE no vol mullar-se?
Un tercer escenari, força probable, és que el TGUE es limiti a dir que el suplicatori ha perdut sentit, i que, per tant, el tombi. Seria una decisió senzilla, que permetria al tribunal no mullar-se i no entrar al fons de la qüestió. En certa manera, seria positiva per als independentistes, perquè recuperarien la immunitat, però alhora perdrien la possibilitat d'obtenir arguments favorables per a futurs escenaris. Aquesta opció seria un missatge a Llarena: el tribunal li estaria dient que ha de demanar un nou suplicatori, perquè la situació dels eurodiputats ha canviat. Ja no se'ls persegueix per sedició -delicte derogat amb la reformad el codi penal- i aquelles euroordres per les quals el Suprem va demanar un suplicatori ja no existeixen.- Tenen recorregut unes noves euroordres?
Situats en un escenari en què el TJUE dona la raó al Parlament Europeu i aixeca la immunitat, la defensa té clar que Llarena trigarà poques hores a emetre noves euroordres. Ara bé, els advocats també sostenen que aquestes no tindrien recorregut. Per què? L'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, argumenta que el suplicatori es va demanar per tirar endavant unes euroordres que demanaven l'extradició per uns fets concrets, tipificats en uns delictes determinats, que eren la sedició i la malversació. Això, ara, ha canviat. Per tant, interpreta la defensa, si el Suprem dicta noves euroordres, la justícia belga les rebutjarà, perquè caldrà un nou suplicatori adaptat a la nova realitat.I què ha canviat? El 12 de gener, Llarena va dictar una interlocutòria adaptant el processament de Puigdemont, Comín i Ponsatí a la reforma del codi penal. Va fer decaure el delicte de sedició i va optar per perseguir els dos primers per malversació i la tercera per desobediència. Alhora, va fer decaure les euroordres que anaven vinculades a aquests delictes, i va optar per no emetre'n de noves, a l'espera que el Suprem ratifiqués el seu criteri. Paral·lelament, el 31 de gener el TJUE va dictar sentència sobre l'abast de les euroordres i va posar en dubte la competència del Suprem per veure la causa contra els eurodiputats. El Suprem n'ha fet una interpretació a mida, però la defensa està convençuda que tindrà conseqüències de cara al recorregut de les euroordres.