Com avança el Port de Barcelona cap a la descarbonització?

La COP28 de Dubai va acordar una "transició per deixar enrere" els combustibles fòssils. També va refermar els objectius de l'Acord de París d'aconseguir la neutralitat climàtica l'any 2050. Tots els sectors s'han de descarbonitzar i el transport marítim no en pot quedar al marge. El Port de Barcelona fa temps que treballa per avançar-se a aquest escenari apostant per l'electrificació dels molls, l'autoproducció d'energies renovables i preparar-se per als combustibles dels vaixells del futur.
  

130 milions d'euros per electrificar els molls

Els responsables del Port de Barcelona veuen el futur energètic de la infraestructura com un hub productor, distribuïdor i consumidor d'energia 100% verda. En aquest sentit, el projecte més ambiciós és el Nexigen. Preveu una inversió de més de 130 milions d'euros fins al 2028 per electrificar els molls del port i subministrar energia neta als vaixells. D'aquesta manera, podran aturar els seus motors quan atraquin al Port de Barcelona.

En aquests casos els vaixells no només es connecten a la xarxa elèctrica sinó que passen a consumir energia certificada com a verda. L'electrificació permetrà eliminar 66.000 tones de CO2 i 1.234 de tones de diòxids de nitrogen o, cosa que és el mateix, el 22% de les emissions de tota l'activitat portuària.

El projecte Nexigen és de gran envergadura i no s'executa en pocs mesos. Això sí, el 2024 ja entraran en funcionament els primers punts de connexió elèctrica. Ja han començat les obres del primer OPS -sigles en anglès d'Onshore Power Supply- a la terminal de contenidors BEST. L'any vinent també es connectarà un segon punt a la terminal de ferris.
 
També és clau la construcció d'una subestació elèctrica que permeti distribuir l'energia verda a tots els punts de connexió i que entrarà en servei el 2025. La xarxa inclou importants obres d'enginyeria, com una galeria de serveis per sota del canal principal del port, que connectarà els molls de l'Energia i Adossat.

L'objectiu és executar al mateix temps les diferents peces del projecte per connectar al més aviat possible els vaixells i tenir electrificats l'any 2030 tots els punts d'atracada dels creuers, el moll Prat de contenidors i les terminals de ferris de la dàrsena de Sant Bertran i el moll de Costa.
 

Autoproduir-se l'energia renovable

Més enllà d'electrificar i consumir energia certificada com a verda, el Port de Barcelona aposta per l'autoconsum solar. De fet, s'estima que el potencial màxim de generació pot arribar a satisfer el 30% de la demanda de les terminals.

En els darrers mesos s'han posat en funcionament els primers projectes de cobertes solars, de dimensions diverses. Un de destacat -pel fet d'haver-se desenvolupat en el marc d'un projecte europeu- és el de la comunitat energètica del moll de Pescadors. La instal·lació aportarà el 5% del consum d'aquest sector i l'11% de la fàbrica de gel.

Tanmateix, el gran salt d'escala es farà amb un projecte que acaba de començar les obres. Es tracta del considerat com a parc solar sobre coberta més gran d'Europa a la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL). Quan estigui completat tindrà una potència de 40 MW, suposarà una inversió de 24 milions d'euros i permetrà l'autosuficiència energètica del ZAL i destinar part dels excedents a altres instal·lacions de la infraestructura portuària. S'estima que la generació elèctrica equivaldrà al consum d'una ciutat de 40.000 habitants com Vilanova i la Geltrú o Vilafranca del Penedès.
 

Preparar-se per als combustibles dels vaixells del futur

Una de les incògnites de la transició energètica en el transport marítim és quins seran els combustibles del futur. L'amoníac i el biometà són dues possibilitats. En aquest darrer cas, es vol apostar el potencial que suposen els residus generats tant als vaixells com a terra per produir energia. Està previst construir una central de biometà que subministri fins al 25% del combustible que consumeixen els vaixells que arriben al port.

Mentre no s'arriba a aquests escenaris, el Port de Barcelona aposta l'ús del gas natural liquat com a combustible de transició. Redueix les emissions de nitrogen i CO2 respecte a altres combustibles fòssils i, sobretot, elimina totalment l'emissió d'òxids de sofre, fet que contribueix a millorar la qualitat de l'aire.
 
Precisament, aquest desembre ha atracat al port de la capital catalana el vaixell CMA CGM Palais Royal, un dels bucs més grans del món propulsats per gas natural liquat. Construït el 2020, és un portacontenidors té 400 metres d'eslora i 61 de mànega amb capacitat per transportar 23.000 contenidors.

Un altre dels grans àmbits per avançar en la descarbonització és l'aposta pel ferrocarril. Haver prioritzat l'ús del tren per moure mercaderies ja evita actualment la circulació de 175.000 camions anuals a les carreteres. Una de les actuacions més destacades és la connexió directa amb França -tres viatges setmanals fins a Tolosa i un a Lió- estrenada aquesta tardor.

Ara bé, les obres dels nous accessos ferroviaris -amb un pressupost de 800 milions d'euros- permetrà fer uns alt endavant i augmentar la quota del 13% al 30%.