25
de gener
del
2024
Actualitzat
a les
18:41h
El jutge Manuel García Castellón sap que la Fiscalia no compra la seva tesi sobre el terrorisme de Tsunami Democràtic, i per això necessita acusacions -com Vox o Societat Civil Catalana, presents a la causa- que sostinguin la seva investigació. Així s'explica que hagi confirmat, aquest dijous, la personació de dos policies espanyols ferits en les protestes d'Urquinaona perquè puguin ser acusació particular en la causa que investiga la resposta a la sentència de l'1-O de l'any 2019. Hi ha un altre element, que apunta que el jutge s'ha llegit els canvis a la llei d'amnistia i ja treballa per adaptar-s'hi: la possible vulneració de l'article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans arran de les ferides greus que van patir alguns policies durant els incidents a Urquinaona i Via Laietana.
Aquest article és el que fa referència al dret a la vida. Les esmenes pactades entre ERC, Junts i el PSOE diuen que els delictes de terrorisme quedaran exclosos de l'amnistia quan "de manera manifesta i amb intenció directa", hagin causat "violacions greus de drets humans". I posa un exemple: aquells que recullen els articles 2 i 3 del Conveni Europeu de Drets Humans. García Castellón continua convençut que hi ha un delicte de terrorisme i fa setmanes que intenta vincular-hi la mort d'un ciutadà francès a l'Aeroport del Prat. També els policies espanyols que van patir ferides greus -en aquest cas, a Barcelona-, i que formaran part de la causa. El jutge afegeix que no es pot descartar que els autors de les lesions tinguessin "ànim de lesionar o homicida".
En la interlocutòria d'aquest dijous, de 29 pàgines, García Castellón diu que els agents lesionats van patir "lesions físiques produïdes per un fort cop a la part superior del casc produït per un objecte contundent que va llançar un dels participants en els aldarulls que van tenir lloc" a Urquinaona. Les lesions van provocar que quedés incapacitat per continuar fent de policia. "La instrucció ha d'indagar si aquestes lesions es poden imputar a l'acció de Tsunami Democràtic i dels seus organitzadors", diu el jutge. D'aquesta manera, rebutja un dels recursos contra la personació d'aquests policies, concretament el de Marta Molina, una de les investigades a la causa, i permet que els dos agents ferits pugui exercir com a acusació.
Aleshores, García Castellón ja va fer una referència directa a la llei d'amnistia. Aleshores va advertir que aquesta llei no incloïa els actes que haguessin provocat lesions greus i plantejava la necessitat d'analitzar -quatre anys després- l'evolució dels ferits en les protestes de Tsunami. "Seria important examinar l'evolució posterior d'aquests agents, per veure si s'ha arribat a produir la pèrdua o inutilitat d'un òrgan o membre, d'un sentit, la impotència, l'esterilitat o una greu deformitat respecte d'algun d'ells" a conseqüència de les accions realitzades per la massa mobilitzada. En un peu de pàgina, el jutge reconeixia que, si la llei tira endavant i hi ha agents que han patit ferides com les descrites, això podria deixar el cas de Tsunami fora de l'abast de la mesura de gràcia.
Aquest article és el que fa referència al dret a la vida. Les esmenes pactades entre ERC, Junts i el PSOE diuen que els delictes de terrorisme quedaran exclosos de l'amnistia quan "de manera manifesta i amb intenció directa", hagin causat "violacions greus de drets humans". I posa un exemple: aquells que recullen els articles 2 i 3 del Conveni Europeu de Drets Humans. García Castellón continua convençut que hi ha un delicte de terrorisme i fa setmanes que intenta vincular-hi la mort d'un ciutadà francès a l'Aeroport del Prat. També els policies espanyols que van patir ferides greus -en aquest cas, a Barcelona-, i que formaran part de la causa. El jutge afegeix que no es pot descartar que els autors de les lesions tinguessin "ànim de lesionar o homicida".
En la interlocutòria d'aquest dijous, de 29 pàgines, García Castellón diu que els agents lesionats van patir "lesions físiques produïdes per un fort cop a la part superior del casc produït per un objecte contundent que va llançar un dels participants en els aldarulls que van tenir lloc" a Urquinaona. Les lesions van provocar que quedés incapacitat per continuar fent de policia. "La instrucció ha d'indagar si aquestes lesions es poden imputar a l'acció de Tsunami Democràtic i dels seus organitzadors", diu el jutge. D'aquesta manera, rebutja un dels recursos contra la personació d'aquests policies, concretament el de Marta Molina, una de les investigades a la causa, i permet que els dos agents ferits pugui exercir com a acusació.
Amenaça sobre Puigdemont
En tot plegat, García Castellón hi inclou Carles Puigdemont, que podria quedar fora de l'abast de l'amnistia si es confirma la tesi del jutge i se li atribueix un paper clau en Tsunami. En la interlocutòria, situa la plataforma al darrere de les protestes d'Urquinaona, organitzades pels CDR. "Tsunami no va ser un convidat de pedra", diu el jutge. A més, per fonamentar la decisió, utilitza una conversa entre Puigdemonti un dels investigats, Josep Campmajó. Segons el jutge, l'expresident "sembla assumir la possibilitat que puguin haver víctimes mortals, i la seva capacitat, en tant que ostentava el domini de l'acció, per frenar aquesta possibilitat". La via que obre ara García Castellón és similar a la que ja va plantejar el novembre.Aleshores, García Castellón ja va fer una referència directa a la llei d'amnistia. Aleshores va advertir que aquesta llei no incloïa els actes que haguessin provocat lesions greus i plantejava la necessitat d'analitzar -quatre anys després- l'evolució dels ferits en les protestes de Tsunami. "Seria important examinar l'evolució posterior d'aquests agents, per veure si s'ha arribat a produir la pèrdua o inutilitat d'un òrgan o membre, d'un sentit, la impotència, l'esterilitat o una greu deformitat respecte d'algun d'ells" a conseqüència de les accions realitzades per la massa mobilitzada. En un peu de pàgina, el jutge reconeixia que, si la llei tira endavant i hi ha agents que han patit ferides com les descrites, això podria deixar el cas de Tsunami fora de l'abast de la mesura de gràcia.