05
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
21:25h
De Josep Maria Espinàs, mort avui fa just un any, s'han dit moltes coses. Una d'elles que era un autor polifacètic. Una paraula que Espinàs detestava, com ha explicat una persona que el coneixia com poques, l'editora Isabel Martí, confundadora amb ell de La Campana, en l'acte d'homenatge celebrat al Palau de la Generalitat. "Escriptor i home de fer feines" era com ell es definia i segurament és difícil superar aquesta autodefinició. Martí ha explicat com Espinàs fugia de la visió tràgica de la cultura catalana. "Treballeu!", solia dir als pessimistes. Per això alguns dels qui han intervingut s'han referit a ell com una vacuna contra el desànim. Avui també hem sabut que Espinàs és més jove que mai.
Des del mateix dia de la seva mort, el Govern va tenir clar que volia homenatjar l'autor i fer-ho a través de la publicació d'un llibre. Potser la reedició d'una obra d'Espinàs? Isabel Martí va suggerir una cosa més arriscada. I d'aquí ha sorgit el llibre de Pep Antoni Roig, L'aire de les coses (Ara llibres i Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions), un autor 60 anys més jove d'Espinàs que va escriure l'obituari de l'escriptor confessant que mai havia llegit un llibre seu. Roig, que ha fet una immersió en l'obra i l'univers espinasià, ha manifestat que amb Espinàs s'ha trobat amb l'escriptor més jove que mai havia llegit. "És el vell més jove que conec", ha dit.
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha obert l'acte definint Espinàs com "un far" per a la cultura catalana i un autor "molt present" en la vida de moltes persones. L'ha considerat "un referent literari i humanista". Tot seguit, s'ha fet una taula rodona sobre la figura i obra d'Espinàs a càrrec de Roig, la investigadora Júlia Ojeda i l'editor Joan Carles Girbés.
Roig ha explicat que amb la mort de l'escriptor es va trobar que molta gent de la seva generació sabia qui era Espinàs i l'identificaven com l'autor de l'himne del Barça o com un dels noms de la Nova Cançó, però no l'havien llegit. Després d'haver-s'hi capbussat, ha descobert un autor que escrivia com algú molt més jove. I molt més vitalista que l'autor que és un referent per ell com Josep Pla.
Júlia Ojeda s'ha preguntat sobre aquest fet del desconeixement de la narrativa espinasiana entre els lectors més joves. "A figures com ell no l'hem llegit perquè no ens l'han ensenyat", ha assenyalat, criticant l'oblit per part de l'acadèmia i l'escola d'autors com ell. "Espinàs l'hauria de llegir tot l'alumnat de quart d'ESO de tots els Països Catalans", ha manifestat Ojeda.
El llibre, que té per subtítol L'Espinàs que va néixer el dia que va morir, té elements de biografia de l'escriptor, de l'autor del llibre i sobretot de pont, diàleg i comparació entre la Catalunya d'ahir i la d'avui. De les intervencions ha reaparegut un Josep Maria Espinàs més viu i actual que mai, un home i una obra que fugia de transcendentalismes i que era, en paraules de Pep Antoni Roig, "una manera de vacunar-se contra el desànim".
Avui no ho ha recordat ningú, però Espinàs també va sorprendre amb la seva opinió optimista sobre el futur de la llengua. Mai va compartir les visions catastrofistes sobre el català. Ell, que va viure en carn pròpia la repressió cultural del franquisme, deia que ja li hagués agradat tenir la Catalunya actual en els duríssims anys 40 i 50.
Xavier Bernardí, secretari del Govern, ha parlat d'un Espinàs que va ser també "una corretja entre generacions". "L'únic homenatge possible és el record", ha afirmat Bernardí, que s'ha felicitat de la rapidesa amb què el Govern va decidir prendre la iniciativa del projecte del llibre, "que no és una biografia a l'ús", però que permet copsar la grandesa de l'univers narratiu de l'escriptor.
En uns dies apareixerà un llibre, aquest sí, del mateix Espinàs, Els nostres objectes de cada dia (Proa), uns textos majoritàriament dels anys 60 i 70 i on l'escriptor parla de la banyera, el pijama, el cinturó o les ulleres, tots els objectes que ens envolten en la nostra vida quotidiana. Una mostra del millor Espinàs i la seva capacitat per atrapar el lector amb l'arma de la senzillesa, la ironia i la bona narrativa. Els ingredients de la bona literatura, la que mai mor.
Des del mateix dia de la seva mort, el Govern va tenir clar que volia homenatjar l'autor i fer-ho a través de la publicació d'un llibre. Potser la reedició d'una obra d'Espinàs? Isabel Martí va suggerir una cosa més arriscada. I d'aquí ha sorgit el llibre de Pep Antoni Roig, L'aire de les coses (Ara llibres i Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions), un autor 60 anys més jove d'Espinàs que va escriure l'obituari de l'escriptor confessant que mai havia llegit un llibre seu. Roig, que ha fet una immersió en l'obra i l'univers espinasià, ha manifestat que amb Espinàs s'ha trobat amb l'escriptor més jove que mai havia llegit. "És el vell més jove que conec", ha dit.
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha obert l'acte definint Espinàs com "un far" per a la cultura catalana i un autor "molt present" en la vida de moltes persones. L'ha considerat "un referent literari i humanista". Tot seguit, s'ha fet una taula rodona sobre la figura i obra d'Espinàs a càrrec de Roig, la investigadora Júlia Ojeda i l'editor Joan Carles Girbés.
Roig ha explicat que amb la mort de l'escriptor es va trobar que molta gent de la seva generació sabia qui era Espinàs i l'identificaven com l'autor de l'himne del Barça o com un dels noms de la Nova Cançó, però no l'havien llegit. Després d'haver-s'hi capbussat, ha descobert un autor que escrivia com algú molt més jove. I molt més vitalista que l'autor que és un referent per ell com Josep Pla.
Júlia Ojeda s'ha preguntat sobre aquest fet del desconeixement de la narrativa espinasiana entre els lectors més joves. "A figures com ell no l'hem llegit perquè no ens l'han ensenyat", ha assenyalat, criticant l'oblit per part de l'acadèmia i l'escola d'autors com ell. "Espinàs l'hauria de llegir tot l'alumnat de quart d'ESO de tots els Països Catalans", ha manifestat Ojeda.
El llibre, que té per subtítol L'Espinàs que va néixer el dia que va morir, té elements de biografia de l'escriptor, de l'autor del llibre i sobretot de pont, diàleg i comparació entre la Catalunya d'ahir i la d'avui. De les intervencions ha reaparegut un Josep Maria Espinàs més viu i actual que mai, un home i una obra que fugia de transcendentalismes i que era, en paraules de Pep Antoni Roig, "una manera de vacunar-se contra el desànim".
Avui no ho ha recordat ningú, però Espinàs també va sorprendre amb la seva opinió optimista sobre el futur de la llengua. Mai va compartir les visions catastrofistes sobre el català. Ell, que va viure en carn pròpia la repressió cultural del franquisme, deia que ja li hagués agradat tenir la Catalunya actual en els duríssims anys 40 i 50.
Xavier Bernardí, secretari del Govern, ha parlat d'un Espinàs que va ser també "una corretja entre generacions". "L'únic homenatge possible és el record", ha afirmat Bernardí, que s'ha felicitat de la rapidesa amb què el Govern va decidir prendre la iniciativa del projecte del llibre, "que no és una biografia a l'ús", però que permet copsar la grandesa de l'univers narratiu de l'escriptor.
En uns dies apareixerà un llibre, aquest sí, del mateix Espinàs, Els nostres objectes de cada dia (Proa), uns textos majoritàriament dels anys 60 i 70 i on l'escriptor parla de la banyera, el pijama, el cinturó o les ulleres, tots els objectes que ens envolten en la nostra vida quotidiana. Una mostra del millor Espinàs i la seva capacitat per atrapar el lector amb l'arma de la senzillesa, la ironia i la bona narrativa. Els ingredients de la bona literatura, la que mai mor.