Rússia declara en cerca i captura la primera ministra d'Estònia

El Kremlin acusa Kaja Kallas i el seu secretari d'estat de "destrucció i danys a monuments dedicats a soldats soviètics"

Kaja Kallas, primera ministra d'Estònia, en una trobada a Brussel·les
Kaja Kallas, primera ministra d'Estònia, en una trobada a Brussel·les | Gaetan Claessens / EU COUNCIL / dpa
Nació
13 de febrer de 2024, 10:32
Actualitzat: 10:36h
Rússia obre un nou front amb Europa. El Ministeri d'Interior del Kremlin ha declarat en cerca i captura la primera ministra d'Estònia, Kaja Kallas, per un cas obert als tribunals, sense que per ara n'hagin transcendit més detalls. La dirigent estoniana i el seu secretari d'Estat, Taimar Peterkop, formen part de la llista de persones buscades per les autoritats russes per uns càrrecs desconeguts.

El govern rus no s'ha pronunciat sobre aquests fets, però fonts citades per l'agència russa de notícies TASS han apuntat que els Kallas i Peterkop estan sent investigats per "destrucció i danys a monuments dedicats a soldats soviètics" en el país que governen.

A què es refereix el Kremlin? Les autoritats estonianes van començar un desmantellament de diversos monuments de l'època soviètica arran de la invasió d'Ucraïna, iniciada ara fa gairebé dos anys. Des de llavors, els tres països bàltics -Estònia, Letònia i Lituània- han estat especialment crítics amb Vladímir Putin per l'ofensiva militar.

En un altre episodi de les tensions entre els dos països, el Ministeri d'Exteriors rus va convocar recentment l'encarregada estoniana de negocis a Moscou per la decisió de les autoritats bàltiques de desenterrar les restes de soldats soviètics d'un cementeri militar de la capital Tallin sense l'aval dels seus familiars.

La llista de persones buscades per Rússia també inclou diversos alts càrrecs de l’exèrcit d’Ucraïna i centenars de persones considerades pel règim com a “mercenaris estrangers”. En total, el mitjà opositor Mediazona ha tingut accés a una llista que inclou més de 96.000 persones, un terç de les quals russos, però també armenis, ucraïnesos o txetxens, entre d’altres.