Opinió

Un aeroport pels ocells

«En el debat sobre l’aeroport de les persones i dels ocells caldria tenir molt present que l’objectiu ha de ser fer front al canvi climàtic i els seus efectes locals i globals»

Jordi Mir
29 de setembre de 2024, 19:00
Actualitzat: 19:55h

Un aeroport pels ocells. És la nova proposta presentada per Jordi Sargatal, el secretari de Transició ecològica del Govern de la Generalitat, a l’hora de plantejar l’ampliació de l’aeroport del Prat. Més enllà de les bromes que es puguin fer amb l’expressió “aeroport pels ocells” cal entendre la metàfora. Sargatal pensa a millorar la situació de la Ricarda i dels ocells que hi poden viure avui i si es fa l’ampliació. Un aeroport pels ocells hauria de significar fer possibles espais que millorin les condicions de vida de les aus i poder utilitzar part de la Ricarda per a l’ampliació desitjada. Fent un aeroport pels ocells es podria fer el nou aeroport que es vol per a les persones. Un d’aquells win-win que tant agrada incorporar al relat, tothom hi guanya. Suposadament. Suposadament, hi guanyen les aus que estan en perill per afectació de l’espai natural i, suposadament, hi guanyen les persones que volen poder tenir un aeroport més gran, amb més vols, per atraure més visitants... Però el nou aeroport pels ocells i el nou aeroport per a les persones no resol el problema del canvi climàtic.   

A Jordi Sargatal, també com a secretari de Transició ecològica del govern de la Generalitat, se li ha d’agrair que es posi pocs límits a l’hora d’expressar les seves idees i opinions. Ho ha demostrat una vegada més a l’entrevista a Els Matins de TV3 on ha anunciat l’aeroport pels ocells. Va explicar que per ell no seria una prioritat ampliar l’aeroport, però pel govern sí. Reconeix que si ens preocupen les emissions de gasos causants de l’efecte hivernacle i l’escalfament global, qüestió clau pel canvi climàtic, l’ampliació de l’aeroport del Prat no és desitjable... Tot i que potser serà positiu, diu, que si hem de volar cap a l’Àfrica no cal primer volar al nord d’Europa on fer un enllaç aeri, canviar d’avió, per després tornar a passar per sobre de l’aeroport del Prat cap al sud... 

Jordi Sargatal es troba còmode parlant d’ocells i parcs naturals, ho va tornar a demostrar a l’entrevista i en les seves respostes va sobredimensionar tot allò relacionat amb ocells i parcs. Ens hem de plantejar si estem confonent realitats. Els parcs naturals i els ocells podrien estar molt millor, però això no necessàriament significarà que la sostenibilitat de la vida a Catalunya o al planeta millorés. En el debat sobre l’aeroport de les persones i dels ocells caldria tenir molt present que l’objectiu ha de ser fer front al canvi climàtic i els seus efectes locals i globals. Semblaria una cosa òbvia, però no és així.  

L’aeroport s’ha d’ampliar perquè està prop de quedar saturat segons va explicar Sargatal a l’entrevista. L’objectiu de les polítiques públiques ha de ser ampliar el número de gent que pot volar des del Prat i arribar-hi? Ha de ser aquest l’objectiu del govern de la Generalitat i del conjunt de la societat? Si actuem seguint aquest objectiu no resoldrem els reptes que ens planteja el canvi climàtic. Tot el contrari, estarem agreujant l’escalfament global i els seus efectes. En tenim massa evidències ja, recordem la sequera que encara ens afecta. Recordem els estudis que anuncien com canviarà Catalunya les pròximes dècades. El nostre clima podria passar de mediterrani a estepari cap a l'any 2050 si continua la tendència d'escalfament global que estem experimentant. Aquesta és una de les conclusions d’un nou estudi del Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la UPC, presentat fa pocs dies al Congrés Internacional de Meteorologia de la European Meteorological Society.

Podem continuar pensant i fent com si no ho sabéssim, com si la situació no fos greu. Però fer-ho veure no significa que sigui real. La realitat ens està mostrant els greus efectes del canvi climàtic, a casa nostra i arreu del món. No ho volem veure? Existiran igual, encara que no els vulguem veure, i seran encara més greus pel negacionisme i el retardisme. Estem retardant les respostes que hem d’acordar i executar, la proposta de l’aeroport pels ocells n’és una mostra més. Podem obrir decididament els debats necessaris? Podem debatre obertament sobre què implica volar i quines alternatives tenim? Podem debatre obertament sobre què fer per evitar l’agreujament dels efectes del canvi climàtic que ja vivim?

Soc doctor en humanitats, professor a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i a la de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Soc membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (UPF) i l’Observatori del Sistema Universitari.

El més llegit