Donald Trump ha guanyat Kamala Harris amb uns resultats més clars que els pronòstics de les enquestes. Guanya Trump i perden els demòcrates. El 50,7% dels votants a favor de Trump, el 47,7% a favor de Harris, el 0,5% a favor de Jill Stein del Partit Verd i el 0,4% a Robert Kennedy. Trump serà el 47è president de les eleccions, en un segon mandat discontinu.
L’abstenció dels històrics votants del Partit Demòcrata i l’inesperat creixement del vot dels llatins, especialment homes, a Trump expliquen la victòria d’aquest. L’any 2020, 81 milions de persones varen votar a Biden i ara 69 milions, dotze milions menys de persones. L’any 2020, 74 milions de ciutadans varen votar al Partit Republicà i ara 73 milions de persones. La participació del 2020 va ser del 66% i ara el 55%. L’abstenció és el vot de càstig al Partit Demòcrata, a la percepció de polítiques de despatx desconnectada d’una part dels ciutadans i d’una crisi mal resolta del propi partit.
El Partit Republicà controlarà el poder judicial a través de la majoria conservadora del Suprem, el Senat i la Cambra de Representants.
Ha guanyat un líder que expressa com ningú l’autoritarisme i enfonsa el bonisme. Genera confiança al costat d’un descrèdit de la política convencional. Aquest fenomen no és exclusiu dels Estats Units d’Amèrica sinó global. Rússia, Xina, Argentina, Hongria, Corea del Nord, Israel, Països Àrabs, Itàlia, Polònia, entren molts altres, són governats per líders i règims autocràtics, votats per majories. Discursos i missatges concrets que promouen respostes simples a temes complexes. Aquests són difosos per la comunicació a través de les xarxes socials. La comunicació dels pocs caràcters i del TikTok són molt útils per aquests lideratges, sovint amorals, però que connecten amb la gent. Han ofert la seva confiança a Trump que parla dels seus temes i ofereix relats, sovint fake, i solucions màgiques.
La comunicació directa de Trump ha sigut clau en la victòria. Ho va ser l’any 2016, durant tots els anys d’oposició i en les darreres eleccions. No han influït les múltiples causes judicials, les acusacions de violacions, la negació i incitació a la revolta al Capitoli l’any 2020. Trump ha capgirat les acusacions en oportunitats. Els intents d’assassinat a Trump varen ser un revulsiu positiu que va donar més força al seu victimisme.
Els empresaris més importants del món, Elon Musk i Jeff Bezos, entre moltes altres grans fortunes, han donat suport incondicional a Trump amb el contrast que la majoria dels seus votants són de classe treballadora amb estudis bàsics o mitjans. El vot més rural, de ciutats mitjanes i petites i el vot dels suburbis de les grans ciutats han determinat la victòria. Les grans ciutats, les classes mitjanes i les persones amb formació universitària han votat Harris.
El 55% dels votants blancs (representen el 60% del total) han votat Trump, comparat amb el 43% a Harris. El 83% dels votants de pell negra han votat Harris i el 13% a Trump. El 53% dels hispans han votat Harris i el 45% a Trump, amb un fort creixement d’aquest respecte a l’any 2020, sobretot dels homes llatins. El 55% dels votants d’origen asiàtic han votat Harris i el 39% a Trump.
Tot feia pensar que els votants d’origen llatinoamericà descartarien Trump i, al contrari, una part creixent d’aquests l’han votat. L’empitjorament de l’economia domèstica, l’augment del preu de l’habitatge i els carburants, els exiliats de Cuba, Veneçuela i Nicaragua que fugen de règims comunistes, expliquen el fort increment del vot llatí. El control de fronteres i la crítica de la immigració no han tingut el pes esperat entre aquest electorat i els immigrants que viuen als Estats Units no volen competència amb més migrants. Els homes llatins clarament han preferit Trump que a una dona, Harris, a la presidència. Una part del vot àrab ha donat l’esquena al partit demòcrata pel suport del govern a Israel en la guerra de Gaza, engreixant l’abstenció o votant a candidats que han restat per Harris.
El vot femení semblava que tindria un efecte important i portaria la victòria a Kamala Harris. El 54% de les dones han votat Harris, però menys de les que varen votar a Biden, que varen representar el 57%. El 93% de les dones negres han votat Harris, però el 52% de les dones blanques han votat Trump.
L’autoritarisme ha guanyat al bonisme i al wokisme. El bonisme és una conducta basada en la creença que tots els problemes es poden resoldre a través del diàleg, la solidaritat i la tolerància, és a dir, a través d’una actitud característica de les “bones persones”. El wokisme és un moviment social i polític que cerca desafiar les estructures de poder i lluitar per la igualtat i la justícia social.
Els moviments antiracistes, feminismes i LGTBIQ+ contrasten amb els missatges de masculinitat clàssica, patriarcal, seductora i pseudoprotectora envers les dones de Trump i són acceptats i aplaudits per una part de la població que sent i viu amb inseguretat els canvis. Ni les polítiques restrictives antiavortives de Trump ni el seu masclisme estructural han generat mobilitzacions massives de vots femenins en contra. Mai cap dona ha aconseguit arribar a la presidència dels Estats Units.
L'eslògan “Amèrica i els americans primer” continua vigent i les promeses de polítiques proteccionistes, aranzelàries i expansives malgrat que atemptin contra el canvi climàtic són les propostes que compren els votants de Trump.
Compte amb anàlisis simplistes des d’Europa com si els corrents de fons de la victòria de Trump no formin part de les nostres societats. Caldria que aquesta victòria fos un revulsiu per Europa, que ha perdut credibilitat en la defensa d’un model d’estat social i democràtic que va sorgir després de la Segona Guerra Mundial.
L’antipolítica és més política que mai i no pot ser la victoriosa. La prioritat és recuperar l’autoritat política com a prevenció de l’autoritarisme pseudodemocràtic.