Dimarts que ve, dia 2 de juny, el Comitè de Govern d’Unió Democràtica de Catalunya ha de donar el vistiplau a la pregunta que se sotmetrà a referèndum de la militància el proper dia 14. En principi, el vot de la militància ha de decidir cap on s’orienta Unió en un tema cabdal com és el de la independència, camí que pot obrir el resultat de les properes eleccions al Parlament de Catalunya. La posició d’UDC no serà determinant (és un partit petit) però no formar part del bloc sobiranista, sense cap mena de dubte, condicionaria el seu futur i el de CDC, i, com a mínim, el de CiU.

Ara bé, perquè l’opinió dels militants d’UDC sigui clara, concreta i indubtable també és imprescindible que la pregunta sigui clara, concreta i indubtable. UDC, i d’una manera molt acusada el seu comitè de govern, i Duran Lleida en especial, ens tenen acostumats a una perenne ambigüitat en aquest tema, sovint, a més a més, amb declaracions o actituds que creen problemes a la federació i han fet perdre vots generant dubtes de la veritable implicació de CiU en el procés. És absolutament necessari, doncs, que la decisió dels militants d’Unió no generi el mínim dubte, sigui quina sigui.

L’any 2012, en el congrés de Sitges, Vila d’Abadal, al capdavant del sector independentista d’UDC, va intentar un canvi en la trajectòria del partit. No ho aconseguí i va deixar el partit, junt amb altres militants ideològicament afins. Després encapçalaria l'AMI (Associació de municipis per la independència). Si la pregunta que es presenta a la votació de la militància és ambigua, si, al cap i a la fi, d’alguna manera deixa la decisió en mans del comitè de govern, què faran tots aquests militants, pocs o molts, que, fins i tot, tenen l’estelada penjada al balcó?