Les principals organitzacions mundials o europees, OMS (Organització Mundial de la Salut), Nacions Unides, OCDE (Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic), UNICEF i la Comissió Europea consideren que la millora de la salut mental i el benestar emocional és un imperatiu econòmic i social a escala local i mundial, amb canvis d’orientació.
La prevenció intersectorial adequada i eficaç, l’accés a l’atenció sanitària i social i de qualitat i l’acompanyament a la recuperació són les prioritats en el canvi de model. El Pacte Nacional de Salut Mental de Catalunya respon a aquesta orientació. Recuperant les conclusions del X Congrés de Metges i Biòlegs de l’any 1976, que definia la salut mental com la manera de viure que permet:
- Respondre a les dificultats i els canvis en l’entorn, adaptant-s’hi o intentant modificar-lo.
- Obtenir el creixement psicològic maduratiu que condueix a poder estimar.
- Oferir noves maneres instructives de pensar i de creació.
- Tenir autonomia, amb capacitat normativa, i fer-se càrrec de la pròpia vida i de la pròpia mort.
- Gaudir de les satisfaccions que comporta la recerca d’objectius que hom es proposa.
La salut mental no es refereix únicament al trastorn mental, sinó que està interconnectada amb tots els aspectes que condicionen el benestar de les persones i les comunitats.
A Catalunya, el 13% de les persones tenen un trastorn mental, el 7,4% entre 4-14 anys i més d'una quarta part de la població catalana de més de 15 anys expressa malestar emocional. 1% de les persones a Catalunya tenen discapacitat Intel·lectual. Els trastorns mentals i el malestar emocional són la primera causa d’anys de vida amb discapacitat, amb repercussions en l'àmbit familiar, laboral i social. El suïcidi és la primera causa de mort entre els 15-44 anys.
El model de salut mental i benestar emocional ha d’empoderar persones, famílies i comunitats. En el recent III Congrés Internacional Innovació en Salut Mental i Benestar Social de la UVic-UCC es va aprofundir en la base científica i en les accions orientades a una “vida significada de les persones”.
La Piràmide de Maslow, psicòleg nord-americà del segle XX, n'indica la jerarquia de les necessitats humanes. Cinc necessitats.
- Fisiològiques: respiració, homeòstasi, alimentació, descans, sexe.
- Seguretat: física, de salut, familiar, de recursos, de feina, habitatge, moral.
- Afiliació: amistat, afecte, intimitat.
- Reconeixement: autoestima, confiança, respecte, èxit.
- Autorealització: creativitat, espontaneïtat, falta de prejudicis, acceptació dels fets i resiliència davant dels problemes.
El Dr. Corominas, director de la Càtedra de Salut Mental de la Fundació Althaia i UVic-UCC, i el Dr. Salvador Simó, director adjunt, ens indicaven que les accions han de respondre a una visió biopsicosocial i espiritual. Disposem d’evidència científica que les pràctiques artístiques poden tenir efecte positiu en la salut mental i el benestar emocional. L’any 2019, l’OMS indica que la cultura, l’art són part substantiva per la promoció de la salut mental. Deia Dilthey, historiador, filòsof i psicòleg alemany del segle XIX: “L’art no és una còpia de la realitat, sinó una guia en direcció a una comprensió més profunda de la mateixa”.
L'espiritualitat és sinònim de vida significada, de sentir-se autorealitzat, d’una narrativa positiva d’un mateix i han d’estar presents en el procés educatiu i en l’atenció sanitària i social. Trobar i entrenar en motivacions positives són la base del benestar emocional que genera una resiliència individual que ens fa més adaptables i amb capacitat de resoldre els conflictes, les adversitats.
L’Hospital de Sant Joan de Déu i la Fundació Z Zurich lideren el programa Henka per promoure el benestar emocional en adolescents i joves i el seu entorn, famílies, escoles i comunitat. Henka és un terme japonès que significa canvi positiu transformador sense retorn. És un programa que ha arribat a més de 7.000 alumnes, en 164 centres educatius, a nou comunitats autònomes i 1.621 professionals de l’educació i a les famílies dels alumnes. La clau del programa és entrenar la població adolescent en la resiliència perquè puguin gestionar de forma més saludable els desafiaments i reptes de la vida. El benestar emocional com experiència subjectiva que permet trobar harmonia, equilibri amb un mateix i amb els altres. La resiliència és una actitud oberta davant de la vida, les relacions i els reptes, amb humilitat, intencionalitat pel bé comú i adaptabilitat. Les comunitats resilients necessitem integrar tots els actors a aquests propòsits compartits. El sistema educatiu, sanitari, social junt amb les xarxes ciutadanes, el lleure, la cultura, l’esport, l’espai públic i la salut mediambiental són l’ecosistema per fer els canvis que afavoreixin el benestar emocional per a tothom. En un món hiperconnectat, immersos en la societat digital, els joves se senten més sols i la resposta la tenim a l’abast.
El diàleg entre la neurociència, la pedagogia, la sociologia i la filosofia ens marcarà el camí.
Des de la Salut integrant a “One Health”, salut humana, que inclou els determinats socials i la mobilitat, la salut social, la salut animal i la salut mediambiental.
Els lideratges, la governança multinivell i intersectorial, la generalització estructural i l’avaluació de resultats, de valor, són les claus de l’enfocament comunitari orientat a la promoció de la salut emocional i la salut mental.