El diccionari descriu una estafa com el delicte que consisteix a provocar un perjudici patrimonial a algú mitjançant l’engany i amb ànim de lucre. Tots, absolutament tots, en algun moment de la vida som susceptibles de caure en una estafa. Està bé tenir-ho present sobretot en l'era digital on ja hem vist que els lladres van per davant dels informàtics i dels coneixements dels comuns dels mortals.
No estem davant de res nou. Les estafes existeixen des que l’home és home, però la sensació és que cada vegada són més sofisticades i que per mirar de prendre’n consciència mirem de batejar-les amb anglicismes que ni nosaltres entenem. Tenim el phishing, el vishing i el smishing; o el que és el mateix: missatges amb enllaços que ens diuen que hem rebut un paquet que no arribarà mai, avisos apocalíptics del banc, o SMS amb falses alertes de l’Aemet que només busquen robar-nos les dades.
Una bona prova que aquest tema preocupa és que l’altre dia a la ràdio vam obrir telèfons per escoltar testimonis i de seguida la centraleta es va omplir de trucades d’oients que explicaven la seva història. La més impactant, per la magnitud de la tragèdia, la de la Mari Carmen que ens va explicar que l’havien estafat per una falsa inversió en criptomonedes. Cada dia sense excepció li trucava un home que es feia passar per un inversor d’una empresa que invertia en criptos. L’empresa existia, però l’estafador no treballava per a ells. Li trucava des de telèfons diferents i li anava demanant diners que la Mari Carmen pagava religiosament. L’estafa va arribar al punt que va passar de tenir un alt nivell econòmic a perdre 800.000 euros, és a dir, a perdre tot el que tenia.
La Mari Carmen ens explicava que els del seu banc es posaven les mans al cap i que ella mateixa encara no entenia com li havia pogut passar una cosa així. Ara, vist en la distància és fàcil de dir i culpabilitzar-se, però els estafadors en saben molt i ho fan molt bé. Tant que jo em pregunto com poden dormir a les nits. I com en tot el que se’ns escapa de les mans mirem de demanar solucions.
Fa pocs dies el govern espanyol anunciava un nou pla contra les estafes telefòniques que s’hauria d’aplicar abans que acabi l’any. Fan bé de posar-s’hi, però francament, poso en dubte que serveixi d’alguna cosa tenint en compte que un any després de la prohibició de les trucades comercials no conec a ningú que l’hagin deixat de trucar. Tot i això, és evident que la irrupció de la intel·ligència artificial i les noves plataformes fan més necessari i urgent que mai una implicació global contra les estafes digitals. Implicació per part de l’administració que endureixi les lleis, més intervenció de les operadores i més pedagogia a les escoles per conscienciar a tothom amb allò tan vell que ningú et dona duros a quatre pessetes.