Avui és un dia important per al reconeixement de la literatura catalana, i és que Eva Baltasar, amb Ocàs i fascinació, ha estat reconeguda amb el Prix Médicis Étranger, ara que ja ha fet un any que al Teatre La Llotja de Lleida els germans Souto, Ramon i Jordi, propietaris també de la llibreria La Fatal, presentaven Eclecta llibres, un nou segell editorial que l’escrit amb què es presentava i es presenta diu que vol dir “les coses escollides”: un nom, bastit sobre l’antiga arrel LEK, que expressa les idees d’ajuntar, recollir, extreure, unir; vol dir també una acció, la que hi ha al darrere de mots com elegir, seleccionar, col·lecció, collita o intel·ligència; i vol dir una idea, la que habita al cor de les paraules logos i llegir. Eclecta naixia, doncs, com a editorial independent amb la voluntat d’editar obres de màxima qualitat, començant amb narrativa i assaig, en català i amb el nom d’Eclecta libros en castellà.
En dues llengües, es pot preguntar algú? Potser l’equip editorial tenia en compte que hi ha processos de concentració molt acusats en el món de l’edició i que hi ha llibres tan minoritaris que necessiten un mercat ampli que permeti un tiratge com a mínim de tres mil exemplars. Per sobreviure com a editor independent, deia Jaume Vallcorba, “has de tenir un ull de perdiu molt obert, i has de fer el que veritablement vols fer, no el que està de moda en cada moment ni el que sembla que pot donar rendiment immediat, perquè un editor independent viu del públic lector que se li ha fet amic, i cal mantenir aquesta amistat amb gent que no coneixes. I això només es pot fer amb un catàleg coherent, que no vol dir unívoc”.
Al llarg d’un any hem vist que el propòsit d’Eclecta ha estat oferir autors patrimonials en edicions fiables, d’aquí i de fora, i els dos títols d’estrena van ser L’altra hipòtesi de Ferran Sáez Mateu, que torna a la ficció, i Els idus de març, de Thornton Wilder, en traducció d’Ernest Riera i pròleg de Carlota Gurt, una de les novel·les preferides de García Márquez que, emmarcada a Roma, en els mesos previs a l’assassinat de Juli Cèsar com a epicentre d’escenaris d’intrigues polítiques, passions ocultes i dilemes morals, Wilder converteix aquell moment en les millors pàgines que s’han escrit mai sobre el poder, l’amistat i la condició humana. Un llibre que fa de molt bon llegir en el moment que ens toca avui de viure.
També hem vist que el catàleg d’Eclecta vol oferir una plataforma a nous autors, vol donar un espai important a l’assaig, el gènere làbil i elàstic de la literatura de les idees, i presentar traduccions fiables i literàries d’autors de fora, clàssics i contemporanis: la bona acollida de Vida de Tolstoi d’Andrei Zorin, en traducció d’Arnau Barios, que diu que “d’entre les biografies que s’han escrit sobre Tolstoi probablement aquesta és la millor perquè hi ha alguna cosa de miraculós en Zorin i en la seva capacitat de condensar en tan poques pàgines una vida tan desbordant” n’és un bon exemple. Un llibre divertit, amè i llegidor que ens recorda les millors biografies d’Stefan Zweig. I dins la prosa literària, la bellesa d’Estimada Helga de Bergsveinn Birgisson, en traducció de Macià Riutort: una novel·la delicada, càlida, tendra i emotiva sense caure en el sentimentalisme. Una consideració d’aquest segell editorial que és marca de rigor.
“Valorem l’elegància, l’autenticitat sense ostentació i la capacitat de tenir una mirada pròpia sobre el món” diu l’equip editorial, la qual cosa vol dir que pensen en termes de qualitat global, perquè és cert, i em torno a remetre a l’editor Vallcorba, que a les llibreries hi ha molta cridòria, i un bon llibre s’ha de poder identificar no pas a base de cridar més fort, sinó per una determinada singularització. I Eclecta ho ha aconseguit, sobretot, amb la primera novel·la de Pere Pena, conegut i reconegut com a poeta, Sota la pell, un arbre, un relat que interroga el passat per entendre el present, i és que la vida íntima i la història col·lectiva s’entrellacen en un relat sobre el desig, la sexualitat i la presa de consciència política. Segurament la millor novel·la editada enguany en català.
Un editor és algú que té voluntat d’intervenció cultural i ho pot fer de dues maneres: d’una banda, oferir els llibres que creu que el públic vol i, d’una altra, i diria que Eclecta s’inclou en aquesta manera de fer, oferir llibres que els lectors encara no saben que volen. Eclecta neix en un moment en què molts editors perden lectors per les presses, en el sentit que s’han promocionat escriptors que potser no mereixien tant d’encimbellament i s’han fet moltes traduccions a corre-cuita, i en un moment també en què les xifres de vendes de llibres en català continuen contingudes. Eclecta naixia amb ambició, en l’accepció més noble del mot, convençuts, els editors, de com els llibres són capaços de modificar els lectors, perquè un lector no és la mateixa persona abans que després de llegir un llibre. La lectura literària, deia Fuster, s’intercala en el corrent rutinari de les nostres obligacions de cada dia com una pausa confortadora. Perquè hi ha plaer i gaudi estètic, en la literatura, bellesa que comparteix amb les altres arts, però el llibre, en vers o en prosa, fa referència constant a l’esdeveniment humà en la seva cara més explícita. N’és un bon exemple el Dietari d’insensibilitats d’Edgar Tello.